Maig, juny, setembre...

Gener, febrer, març, abril, maig, juny, setembre, octubre, novembre, desembre... Així seria la successió dels mesos de l’any perfecta per a alguns, entre ells tu mateix. Sense aquests dos mesos en honor a emperadors romans -juliol i agost-, que són incòmodes per a republicans, antiimperialistes, defensors de les minories..., però sobretot per als al·lèrgics a la calor, a les multituds i a l’alteració durant massa setmanes dels d’ordres establerts en aquesta tranquil·la terra nostra des de sempre, o almanco des d’emprimer.

Llegies fa temps que abans el calendari anual tenia deu mesos, que també tenien altra quantitat de dies per mes i que juliol i agost van ser introduïts més endavant -primer amb altres noms i canviats llavors per homenatjar Juli Cèsar i Octavi August, líders romans-, i pensaves per què punyetes sel’s va ocórrer fer-ho, posar aquests dos mesos més calorosos i agobiants enmig de l’any per fer la guitza als que volen fresqueta i tranquil·litat. Devia ser cosa dels hotelers o els turoperadors d’aquells temps… 

 

Ja saps que res no canvia per posar diferents noms o maneres de mesurar i etiquetar els períodes de l’any, però així i tot somies de vegades que el Govern -tan preocupat com sembla ara pel problema de la massificació turística- es treu de la màniga un decret llei d’aquest que fan en un tres i no res quan els convé, i eliminen els mesos de juliol i agost del calendari, hala, i cap al BOIB… i tu ets per un moment un poc més feliç.

Raors i xancletes

Aquest estiu continua donant lloc a converses. Altra vegada devora la mar al migdia o fosquet, xerres i sents converses sobre si hi ha plenes a la mar que arriben dalt dels molls, i de vegades colque seca. 

Diuen els entesos de la cala que són coses pròpies del mes d’agost, sobretot de la segona meitat, i diferents de les rissagues del port de Ciutadella.

També sents a dir que fins dia 1 de setembre, avui en dia res de pescar raors. Que abans ja n’agafaven per Sant Jaume, però ara no deixen perquè primer han d’haver criat.

Un diu que s’agafen millor amb un ham tort, un altre contesta que, clar, que els hams han d’estar torts, i riu... No -aclareix el primer-, vull dir amb la punta mirant cap a un costat. I un que sembla que en sap del tema diu que amb aquests hams s’agafa tot el peix millor.

I per acabar aquesta crònica de gent gens jet set, que per sort també existeix enguany a pesar de tot, es va produir una conversa fascinant sobre les xancles, sandàlies i altres sabates d’estiu. Uns opinen que tot el calçat obert que fa que guaitin els dits dels peus és només adequat per a la platja, piscina o sortir de la dutxa; no per anar pel món, a la feina o al restaurant. 

Un no hi està d’acord, altres diuen que depèn del tipus de sabata, i n’hi ha que troben que és diferent si es tracta d’un homo que mostra els seus ditots o una joveneta amb uns peus ben fets, pedicura i ungles pintades... La dona d’un d’ells considera aquesta conversa un poc masclista i canvien de tema...

En fi, sembla que encara queda estiu i el que veiem i escoltem ho contarem.

 

Baldritja i perol as forn

L’estiu dona peu a temes de conversa que no sortirien en altres èpoques de l’any. Al costat de la mar al fosquet quan el sol comença a pondre’s i l’oratge es fa més suau, l’aigua està més plana, el cel violeta i la calma sembla cobrir-ho tot, recordes l’olor a perol as forn que solies notar en arribar a la caseta després de nedar tot el capvespre, i algú comenta que el perol ha de dur per força patata i tomàtic, però que no li va gens malament un poc de carn de be o colque sípia o uns peixets.

Un altre dia expliques que quan tornes de la platja al migdia penses en l’ensaladilla que te solia esperar, feta a l’estil illenc, o almanco així ho preparaven a ca teva; amb una maonesa amb prou all, pebre vermell escalivat damunt el foc amb les esgrelles (pobre cuina, com quedava!) i de vegades albergínia també torrada. Una bomba de sabors extrems per a qui ho provava i no hi estava acostumat, però per a noltros era d’allò millor de la temporada, com els musclos fets amb el seu propi vapor, o la caldera i peix frit, amb serrans, vaques i colque esparrall acabats de pescar.

Un tema que ha omplert la xerradeta d’un altre capvespre a la platja ha estat l'espècie a la qual pertanyia una au marina que rodava aquest dies per damunt els molls. Que si era una gavina jove encara amb el plomatge primerenc, o si es tractava d'una baldritja, que té colors més foscos. I després un altre deia que de gavines n’hi ha diferents varietats, amb el bec vermell o groc, i tal i tal. Total, que quan vam voler tornar a mirar l'animal, ja no hi era... Sort que avui en dia tothom té una càmera a mà amb els mòbils.

En fi, esperem que la calor doni almanco uns dies de treva i en el que queda d’estiu vegem i escoltem més coses, i les puguem contar.

 

Dessalats... i un poc estrets

L’aigua dolça escasseja aquest estiu i hi ha qui planteja noves dessaladores. Si també hi manca territori per excés de visitants, podem afegir formigó al mar o envoltar-nos d’illes artificials estil Dubai. Tot per tal de créixer... en quantitat sobretot. Sempre una fugida cap endavant. Les conseqüències ja se les trobaran les generacions venideres.

Al pas que anam, idò, mos dessalaran l’aigua. Com també dessalam la nostra parla per donar pas a una modalitat més universal amb els que arriben de fora; servilisme diran uns, cultura diran altres... Però sembla que prest ja no s’exigirà cap nivell B o C, que tant enerva alguns, sinó domini del castellà castís i  d’altres idiomes que duguin els nous conqueridors a la recerca de terres verges i indígenes ximples. La colonització ara arriba amb jet privat i talonari, però és tan agressiva i traumàtica com sempre i mos desposseeix d’allò que és més nostro.

El consum s’ha disparat en tots els àmbits i ja veurem fins quan resistim. La demanda desorbitada d’aigua, electricitat i places turístiques, l’ocupació al límit de carreteres, aparcaments, bars i restaurants, i la proliferació mai no vista d’esdevenimens més o manco culturals omplen aquest estiu d’una pressió que ja se veurà si paga la pena per als qui som aquí tot l’any i rebem els danys col·laterals. Esperem que no sigui allò que venen de fora, munten la paradeta, l’espremen tot el que poden, se’n van amb els beneficis a altra banda i aquí mos deixen la merda.

Però no passeu pena, ara toca absorbir tot el que arriba, sigui com sigui, de qualsevol manera. Dels problemes que se generin a llarg termini, ja s’encarregaran els nostros nets.

Un estiu massa estiuenc

Aquests dies s'inaugura un estiu que trobes ja massa estiuenc. La calor va arribar fa dos mesos i els turistes una mica després, i el fet ens va agafar -com quasi tot- desprevinguts. Tant de temps demanant desestacionalització i quan arriba no hi ha res preparat, amb obres diverses, falta de transports i d’altres recursos i serveis.

Els turistes que venen darrerament sembla que tenen més nivell adquisitiu, i els que compren cases i altres propietats a l’illa també. Tant de temps demanant turisme de qualitat i ara que arriba, ens queixam de com han pujat la compra i lloguer d’habitatges i que Menorca serà només per als rics… No era el que volíem? Si aquí ha de ser com a Montecarlo, els preus també ho seran. Qui vulgui preus assequibles, que renunciï a viure al paradís de moda.

A Ciutadella troben que en passaran un fum per Sant Joan, però tot ve d’allà mateix, s’ha promocionat molts anys, ara està de moda i açò no hi ha qui ho aturi.

I rallant de turisme de qualitat i pel bé de la imatge de bona conservació i de pobles idíl·lics que hauria de donar l’Illa, l’abominació que s’està construint a primera línia de mar a Fornells s’hauria d’aturar i enderrocar, i el monstruós edifici a l’entrada de Sant Lluís (com es va permetre la seva construcció?) hauria de tenir el mateix destí, seria la millor manera d’emprar els doblers públics que ha costat la seva compra. 

Mos espera un estiu exagerat, extremat, i sembla que no només per les temperatures. 

 

Notícies d'estiu que t'importen un rave

El món és una font infinita de notícies, en surten pertot, dia i nit i de tot color. Aquí a ca nostra també, i encara més a l'estiu.

Però encara que n’hi hagi que es difonguin i creïn molta expectació, a tu moltes d’elles ni t’importen gaire ni et sorprenen.

Te n’enfots que a Cavalleria es facin banys d’argila, no pots entendre que açò sigui un problema greu. Què pot passar? Disminuirà el volum de l’Illa? S’embrutarà la mar?

Tampoc no et preocupen gaire les rissagues a Ciutadella, com si fos un fenomen nou o sorprenent, sobretot a certes èpoques. Normalment són de mig metre i no produeixen cap efecte, només tema de conversa per a desocupats, avorrits o tremendistes… com si fos l’únic lloc on hi ha marees altes i baixes.

No et fa perdre el son que hi hagi quatre venedors ambulants a les platges, per molt il·legals que siguin, i et fa més bé gràcia l’operació muntada i la partida confiscada de síndries, cocos i llaunes.

Tampoc no et fan ni alçar una cella els avisos per altes temperatures a l’estiu. Ves quina cosa, que s’arribi a 35 graus as Mercadal en agost!

I t’importa un rave que els peixos que més recomanin pel colesterol i tal, resulti que siguin els que contenguin més mercuri. I que Menorca sigui un drama de tanta contaminació que provoca la central eléctrica.

Tampoc no et sorprèn que hi hagi més accidents quan es quadruplica el nombre de vehicles i que els lloguers s'apugin quan hi ha més demanda. Ni que hi hagi tantes barques enfonsades des que es poden llogar sense titulació.