dimarts, 27 de setembre del 2022

Eternament as Milà

L’abocador des Milà ha estat notícia aquests dies. Es veu que hi han llençat restes animals que havien d’haver estat incinerades, i sembla que hi ha hagut nombroses irregularitats en la gestió d’aquests residus entre l’empresa del femer i els escorxadors de Maó i de Ciutadella. Total, una qüestió prou greu que s’ha d’investigar i controlar perquè les coses es facin bé.

Però tu, en veure les fotos que s’han publicat, més que les restes animals abocades -cap de vaca tirotejada inclosa-, allò que t’ha cridat l’atenció és la quantitat de plàstics que hi ha amuntegats, t’han impressionat més les bosses verdes que no les vísceres que contenien. Un plàstic que allà quedarà, sembla, per molts d’anys; de 10 a 100 una bossa, o més de mil anys un bòtil de PET (politereftalat d’etilè), com la majoria de recipients que empram. Si s’enterren, malament, i si es cremen, els fums tòxics generats deuen ser importants.

Els residus càrnics abocats on i quan no tocava poden suposar una falta molt greu, però cadàvers escampats n’hi ha per tot a la natura, segueixen el seu cicle, són aliment per altres éssers, i es descomposaran com ha succeït tota la vida. Les vísceres evolucionaran de manera natural; no així les bosses que les contenen.

Tots produïm residus i imatges com aquestes n’hi ha per tot el món, però et serveixen per recordar la importància d’utilitzar alternatives als plàstics no reutilitzables perquè no siguin els protagonistes eterns a qualsevol abocador.

 

dimarts, 13 de setembre del 2022

Regalets i descomptes

No sé quan va començar ni per quin motiu, però esteim acostumats, trobam normal i fins i tot exigim la gratuïtat en molt d’allò que consumim.

La música i les pel·lícules, els diaris i tot allò que es pot obtenir per internet, legalment o no, tot ho volem de franc.  No esteim disposats a pagar per res i no se sap com s’espera que visquin els professionals que elaboren tots aquests productes.

I ara tenim una sèrie de mesures per les crisis de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i altres mals endèmics que patim. Tots esteim contents de l’autobús de franc, dels tíquets de compra gratuïts o descomptes en la benzina i transport aeri. Tothom se n’alegra i pocs es demanen d’on surten els doblers invertits en aquestes mesures, quines altres partides s’hauran de retallar, fins quan hi haurà doblers per fer-ho o si pujaran els impostos.

Els pares (i mares) de fillets petits celebren la gratuïtat de 4 hores d’escoleta, però n’hi ha que exigeixen tot l’horari de franc. I ara hi ha qui vol posar preu màxim als productes bàsics.

Per a la sanitat i l’educació públiques, i per a uns mínims perquè tothom tengui una vida digna -és a dir, ajudes per a qui les necessiti- no me sap cap greu que s’emprin els meus doblers encara que jo no ho amortitzi mai. Però per a regalets i descomptes que ara es van repartint a tothom com si haguessin arribat els reis (mags)... aquí ja tenc dubtes de si vull que es faci amb els meus impostos.
 

Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privade...