dimarts, 26 d’abril del 2022

Si xales, ja està

Cada any que passa estàs més desfasat i t’és més difícil adaptar-te a les noves tendències. Si mentre encara eres jove o un ‘poquet’ madur, de la generació que ‘dominava’ el món, ja hi havia situacions que no comprenies, no vegis ara.

En art, música, moda, disseny, de roba o d’altres objectes, o manera de moure’s dins la realitat que t’envolta -i ja no parlem de temes tècnics-, tot evoluciona i tu vas a un altre ritme, xano xano, mentre t’avancen nous estils, pràctiques i hàbits a tota pastilla.

Com més gran, més difícil adaptar-te a novetats que apareixen cada dia al món. Però una cosa és no entendre-ho tot i una altra no poder-ho disfrutar. Pots sentir, gaudir. Pots fer servir el que està al teu abast mentre et satisfaci.

Més d’una vegada demanes a algú si li agrada allò que veu, escolta o llegeix i et contesta me pens que sí, però no ho entenc…

Tu tampoc no entens què diuen als cants gregorians, a les cançons en diversos idiomes que no domines, ni a un mantra tibetà, una òpera alemanya… però te pot agradar. O pots admirar les obres plàstiques de darrera generació que et desperten sensacions positives sense tenir ni idea del seu significat. Tampoc fa falta entendre com funciona un aparell, posem per cas un ordinador o un forn microones, per emprar-lo i gaudir-lo.

Sempre hi haurà coses que no entenguis, siguin de la teva època, d’abans o de les últimes tendències, però si et fan xalar, ja està, no fa falta res més.

 

dimarts, 12 d’abril del 2022

Ocupar-se i preocupar-se

Tota situació negativa relacionada amb tu o els que estimes et preocupa, és normal que sigui així. Tota desgràcia preocupa, dol i provoca pena, a vegades molt profunda. Però una vegada fas tot el que pots per resoldre o millorar un assumpte, t'has d’ocupar d’altres coses que et duu la vida.

Hi ha gent que s’ocupa de les preocupacions dels altres, la seva professió o vocació és tractar les pors i problemes espirituals, mentals, físics o econòmics de la gent. I així el que per a tu és una preocupació, per a un altre és una ocupació. Hi ha qui creu que tractar d’ajudar la gent en els seus problemes té més mèrit si es fa de manera despresa, sense que sigui una feina remunerada. Altres pensen que no hi ha res millor a la vida que poder fer de la seva vocació de servei una professió i dedicar-hi així el major temps possible.

Potser també depèn de les creences de cadascú i d’allò que consideri servei, feina, negoci, sacrifici, redempció...

I per provar de solucionar una qüestió, o almanco millorar-la, primer s’ha d’entendre. Per exemple quan hi ha una agressió a persona, grup o país, darrere hi ha uns motius, que expliquen, encara que potser no justifiquin, per què s’ha donat el conflicte. Qualsevol conflicte, a qualsevol lloc del món, no només els que surten cada dia pels mitjans.

Per solucionar un problema s’ha d’entendre la causa, i s’ha de diferenciar allò que pots millorar d’allò que no. I actuar en conseqüència.

La resta és qüestió de fe i esperança.

 

 

Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privade...