dimarts, 29 de març de 2022

Papi estat

Fins i tot el més descregut resa a santa Bàrbara quan trona i l'ateu demana en el seu interior «que tot vagi bé» a no se sap qui o què quan se li apropa una possible desgràcia a ell, ella o els seus. És allò de «jo no hi crec però per si de cas...» o «jo som prou fort i espavilat per fer les coses tot sol i no necessit la tutela de ningú, però quan van mal dades tot ajut és poc...».

I tots hem conegut algun fillet que va de sobrat, però que quan la cosa es complica corre al pare a plorar: «Papi, que me volen pigar aquests fillets tan grossos». O un poc més grandet: «Papi, dona’m doblers que me va molt malament». I el pare treu la cartera, «però fill, t’has de saber administrar, no volies viure tot sol i sense el control de la família? I ara tornes com a fill pròdig, a demanar ajuda? Si ets prou adult per a una cosa, també ho has de ser per a les altres».

Hi ha empresaris ultraliberals que despotriquen de qualsevol intervenció de l’estat en l’economia, abominen dels impostos i qualifiquen
tota administració que provi de regular la seva activitat de dictatorial, comunista i veneçolana. Quan els hi va bé, no diuen «teniu, ajuntament, consell, aquests milers d’euros perquè els empreu en millorar la vida de la gent, infraestructures, serveis... És que aquest any he tingut uns beneficis molt més grans de l’esperat i, mira, estic content. I ara me’n vaig a repartir una paga extra als meus treballadors i invertir en adaptar l’empresa pel que pugui passar en un futur».

No, però si va malament, sigui per factors incontrolables, imprevistos, per competència d’altres o incompetència pròpia, alguns emprenedors modèlics i defensors del lliure mercat, després d’aprofitar per apujar preus, van corrents a plorar a papi estat perquè els ajudi, que tenen moltes despeses i no han pogut estalviar ni una miqueta.
I no només açò, sinó que amenacen amb fer sofrir tota la família si el papi no apoquina…

Qui no plora no mama, però la mamella és de tots i no ha de servir només perquè callin els més cridaners.

 

dimarts, 15 de març de 2022

Sortida, cor i fons

A qui l’importin un rave els perfums i només vulgui fer oloreta o dissimular altres efluvis manco agradables, li pot semblar fàcil triar una colònia; vas a la botiga i en cerques una d'amable i adient per a tu, fresqueta per anar discret per la vida o més dolceta per destacar un poc. O per regalar-se-la a ella...

Ara bé, qui sigui detallista i primmirat, en un perfum trobarà molts aspectes a tenir en compte. Si té una nota cítrica o floral, afustada o especiada, si és més per a hivern o estiu, per a dia o nit, informal o per dur en ocasions més especials. Si fa olor de ric, si és més per a la feina, per a després de la dutxa o per per seduir, impressionar, lligar…

I així com passa amb moltes coses, que semblen senzilles i resulta que no ho són, no basta amb la primera impressió. L’olor que es percep al començament -la sortida- poc tindrà a veure amb el que evolucionarà en les hores següents -el cor- i probablement serà molt diferent de com acabarà olorant més endavant -el fons.

Les notes de sortida solen ser cítriques, frutals, aromàtiques, verdes i herbàcees, per donar pas a un cor de flors, espècies o llenyes, i acabar després i durant hores amb molsa de roure, vainilla, resines, mescs...

Així, amb el pas del temps i de l’evolució en la pell de cadascú, els perfums es fan complexos i canviants. Per encertar en la compra, és important provar-ne alguns i dur-los unes hores per fer-se una idea de l’aroma en el seu conjunt.

No deixem que la primera impressió ens condicioni a l’hora de conèixer i jutjar una colònia, una persona o el que sigui; invertim temps si volem apreciar les coses i els éssers en profunditat.

 

dimecres, 2 de març de 2022

La felicitat dels altres

Et preocupa que qüestions que abans no et preocupaven ara et preocupin. Unes les trobes importants i lògiques: major preocupació per la salut, per aprofitar millor el temps, per un mínim de solvència econòmica, pel benestar dels teus, per la pau al món... Però ha sorgit també una inseguretat incipient que va avançant en diferents àmbits. Por a deixar el llum o el gas obert, si has tancat bé la porta, por que t'estafin per internet o telèfon, que et robin, por a perdre les claus o el mòbil... i una cosa nova en la teva forma de ser, preocupació pel que fan, diuen o pensen els altres.

Surt una música rítmica i ballable d'una casa per on passes. T'alegres d'aquest senyal de bon humor i estàs content pels habitants d'aquella casa? No. En tost d'açò remugues i penses què dimonis fa aquesta gent a les deu del matí d'un dimarts. No tenen feina o res millor que posar música a les totes, Que són hores de fer altra cosa i no de ballar i fer festa.

Després alenes fort, et relaxes un poc i penses que tu no n'has de fer res de la vida dels altres i que no saps absolutament res dels que ocupen aquell habitatge i de la raó d'aquella música. Senzillament t'ha molestat la seva alegria.

Passa el temps i tens nous maldecaps, desconfiances i cabòries, ho admets, però tens un nou i greu problema si et molesta la felicitat dels altres.

Que llegeixis, te dic

Recordes un homo ja gran (bé, t’ho semblava llavors, tal vegada tenia l’edat que tens tu ara) que deia que a la seva vida havia tingut momen...