La vida útil d'un objecte és la duració estimada durant la qual pot complir correctament la funció per la qual va ser creat.
Però la vida útil d'una persona com tu és més complicada de valorar, és difícil mesurar la teva utilitat si no saps per a què vas ser creat, quina és la teva funció i si l'has complerta correctament.
Quan s'arriba a una edat en què tens més passat que futur, és inevitable en una societat tan materialista com la que t'envolta, una reflexió sobre la utilitat de la teva existència.
Hauràs estat útil si has complert a la vida laboral segons esperaven, si has estat una peça perfecta a l'engranatge de la productivitat...
O l'important és si has assolit els objectius que són els tradicionals en la teva societat, casar-te, tenir fills, ser un bon pare o mare i un ciutadà model...
S'acaba la teva vida útil quan et jubilen de la feina, si deixes de ser fèrtil, quan no se't pot treure cap benefici mesurable?
O tot això no té res a veure i la teva vida continuarà sent útil mentre serveixis als altres, tinguis qui estimar i qui t'estimi, i encara et quedi il·lusió.
A diferència dels articles de consum, obres d'enginyeria, aparells... és mal de fer saber quina és la durada de la teva vida útil i si ja estàs amortitzat.
Però no passis gaire pena per aquesta qüestió, el món està ple d'inútils feliços.
dimarts, 23 de febrer del 2016
dimarts, 9 de febrer del 2016
N'hi ha que estan pitjor
No hi ha res que et faci més ràbia que trobar-te als mitjans de comunicació persones que diuen que són felices amb la seva vida laboral. Sol tractar-se normalment d'artistes o de gent amb feines creatives i lliberals.
"Faig el que més m'agrada, i a més a més em paguen", declaren amb un somriure de satisfacció.
Els observes amb una enveja gens sana i penses que són pocs els privilegiats que per sort o mèrits propis gaudeixen d'aquesta situació.
La majoria dels mortals, des de sempre, i sobretot en aquests temps miserables en tants sentits, s'han hagut de conformar amb una feina no excessivament desagradable i un sou mínim que els arribi a fi de mes.
És cert que hi ha ocupacions que et sembla que faries quasi de franc, dedicacions que compensarien una situació econòmica catastròfica, i remuneracions que trobes que et farien oblidar que la teva feina és un fàstic, però no creus que cap d'aquests sigui el teu cas, ni ara ni en el futur.
Així que, mentre no puguis dir "em paguen per fer el que més m'agrada" o "m'ho paguen tan bé que m'agrada el que faig", no et queda més remei que tractar de buscar l'equilibri entre una activitat que almanco no t'amargui la vida i un sou que et permeti subsistir dignament.
"Ni m'agrada tant, ni me paguen prou... però encara n'hi ha que estan pitjor", et dius, no del tot convençut, i et demanes quants en deu haver feliços que tu i tants altres penseu així.
"Faig el que més m'agrada, i a més a més em paguen", declaren amb un somriure de satisfacció.
Els observes amb una enveja gens sana i penses que són pocs els privilegiats que per sort o mèrits propis gaudeixen d'aquesta situació.
La majoria dels mortals, des de sempre, i sobretot en aquests temps miserables en tants sentits, s'han hagut de conformar amb una feina no excessivament desagradable i un sou mínim que els arribi a fi de mes.
És cert que hi ha ocupacions que et sembla que faries quasi de franc, dedicacions que compensarien una situació econòmica catastròfica, i remuneracions que trobes que et farien oblidar que la teva feina és un fàstic, però no creus que cap d'aquests sigui el teu cas, ni ara ni en el futur.
Així que, mentre no puguis dir "em paguen per fer el que més m'agrada" o "m'ho paguen tan bé que m'agrada el que faig", no et queda més remei que tractar de buscar l'equilibri entre una activitat que almanco no t'amargui la vida i un sou que et permeti subsistir dignament.
"Ni m'agrada tant, ni me paguen prou... però encara n'hi ha que estan pitjor", et dius, no del tot convençut, i et demanes quants en deu haver feliços que tu i tants altres penseu així.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)