Bo i barat, car i flac

La relació entre qualitat i preu dels productes o serveis que compres, llogues o contractes -en definitiva, que pagues- pot variar molt.

Car i bo és un binomi lògic, els bons materials, la funcionalitat, gran inversió en I+D, elegància i bon disseny són aspectes que s’han de pagar. 

També és coherent un producte barat i dolent; si el preu és baix, totes les característiques mencionades anteriorment davallen i obtenim coses flaques, de baixa qualitat. 

Barat i bo és el que tothom cerca i és mal de trobar, quan consideres que et corresponen prou i de més pel preu pagat. 

Allò car i dolent és el súmmum de la infàmia i bastant freqüent; una marca  que té un nom i res més, perquè està de moda o té molta publicitat darrere, però que no correspon a les expectatives que tenim pel capital invertit. De vegades es pot considerar una autèntica presa de pèl, o una estafa.

S’ha de compensar la despesa en béns i serveis. Tant si es tracta d’un mòbil, un dentista, uns pantalons o un lampista. Però també han de ser satisfactoris els serveis públics pagats amb els teus impostos. 

Ha de compensar el que gastes en comprar un cotxe o anar a la perruqueria, l’advocat o el mecànic, pero també ha de ser un bon negoci pagar per la feina d’un diputat, regidor o conseller, o les despeses per unes bones carreteres o la neteja dels carrers. 

Per tant, seguint el mateix criteri que quan compres una cafetera, quina nota poses a la qualitat-preu dels serveis públics locals, autonòmics o estatals sufragats amb els teus doblers?

 

Pop amb peres

Quantes vegades no has menjat sípia amb pebres o perdiu amb cranca? No me diguis que ta mare no te feia de petit llengua amb figues, ratjada amb salsa d'ametlles o pilotes as forn amb patates. I segur que has cuinat per a la família o amics més d'una vegada caldera d'ànec, oliaigua amb fesols o sardines farcides as forn...

No, clar que no. A no ser que siguis una ànima inquieta, ésser extraordinàriament creatiu o fanàtic de la cuina i que estiguis bastant avorrit, no crec que se t'hagi acudit fer aquestes provatures.

Tanmateix, són plats possibles i no gaire extravagants, no és molt descabdellat fer combinacions com les anteriors, producte de la interacció de preparacions típiques de la cuina tradicional d'aquí o de prop, menjars comuns i habituals que es transformen en creacions mai no vistes si intercanviam els noms i llinatges, és a dir, el producte principal i mètode de cocció o acompanyament. Tan acostumats que estem a una manera de fer cada aliment tota la vida, sorprendria alguna variació.

No goses de fer-ne uns quants? Has de cuinar sempre el menjars com ho han fet els pares, avis i besavis, i així eternament? Tal vegada t'enduries colque petit disgust, uns quants fracassos, però segur que també més d'una alegria per haver parit noves creacions i donat a conèixer els productes de sempre amb tractaments innovadors.

Seran qualque dia al teu menú els carabassons en escabetx, la panadera de caragols, els calamars amb col o la llagosta amb tàperes? I el pop amb peres?