Circular per la vida sense tenir un excés de problemes a cada moment no crec que sigui una cosa gaire mala de fer, només consisteix en prendre en tots els assumptes una via mitjana i no complicar-se amb extremismes.
Procurar no ser ni massa valent ni excessivament covard. Ni molt agosarat ni gaire indolent.
En aquells temes que són propensos a provocar tensions -política, religió, esport-, tractar de no ser fanàtic però tampoc no caure en l'apatia, respectar els adversaris, posar-se al seu lloc, ser capaç de sentir els seus èxits i fracassos com a teus.
Provar que en tot el que fas i sents prevalgui la lògica i el sentit comú, tampoc no sembla que sigui tan aventurat...
No optar pel blanc ni pel negre, no prendre's les coses ni freda ni massa acaloradament, instal.lar-se en un estadi intermig just i equidistant.
Intentar gaudir amb moderació, ser capaç de patir amb serenitat....
Que el seny domini els sentiments i et faci savi a l'hora d'actuar, controlar les emocions, ser qui dirigeixi les reaccions, aconseguir un equilibri mental que et faci ser conscient de l'harmonia universal i que formes part d'un tot perfecte...
Bé, i després d'aquesta estona de disbauxa plena fantasia i ficció, no trobes que t'hauries de començar a preocupar pel món real?
