dimarts, 17 de setembre de 2019

N'hi ha per totes les cases

L'altre dia caminant entre canals a Amsterdam vaig trobar la meva amiga na T. a un coffeeshop i duia un bon mambo.

Ja fa temps, vaig veure a Istanbul la meva cunyada na C. que sortia de Santa Sofia, i un any abans a Nova York el meu cosí en R. feia coa a fora d’un teatre a Broadway.

Fa uns mesos vaig trobar el meu amic en B. admirant l’ou dur de Niemeyer a Avilés. L’any passat vaig anar a Bilbao i a un bar de pintxos del casco viejo la meva amiga n’E. poteava a les totes -ja l’havia vista fa uns anys a Lisboa visitant la torre de Belém- i un dia a Donostia vaig coincidir amb la meva tia M. passejant per la Conxa.

A València vaig veure el meu company de feina en P. gaudint d’una paella a la Malvarrosa. I el cambrer del restaurant E. des Castell patia la inseguretat ciutadana a la Rambla de Barcelona.

Quasi sempre que viatges veus persones que et recorden algú de la terra d’on ets. Pel seu físic o comportament, detectes individus que identifiques com a tal parent, amic o conegut; segurament és la manera que té el cervell d’aferrar-se a alguna cosa familiar en un entorn desconegut i en certa forma hostil.

Deu ser que, després de tot, a pesar de les fronteres, llengües i història diverses, educació, estatus social o situació econòmica diferents, els patrons es repeteixen i el tarannà de les persones no canvia tant d’un lloc a un altre; per tot hi ha el llest, el boig, la trista, l’extremat, l’alegre, la tímida...

Ja se sap que de Joans, Joseps i ases...

Festival de mascaretes

Les mascaretes s’han fet imprescindibles i sembla que la cosa va per llarg. Sorprèn la varietat de models que desfilen pels carrers, de tot ...