dimarts, 23 de juny del 2020

Viatgem i beguem

A la nova normalitat serem un poc més susceptibles, quasi sempre amb mascareta i mans ben netes, sospitant de cada tossida. A poc a poc, ja una mica més relaxats però prudents, sembla que arribarem a ser millors persones.

Açò en teoria, perquè a la pràctica es veu que ara a la nova societat dominen, encara més, els interessos particulars damunt els comuns, els negocis i doblers per sobre de la salut, i la festa i la bulla per damunt de tot.

Un món amb bars i restaurants oberts i escoles tancades, amb carrers plens de terrasses i d’impediments per a la mobilitat, tant de vianants com de vehicles. I on toca viatjar per força, obrint tots els destins sense els mínims controls sanitaris. Sense feina i malvivint de la caritat de l’Estat.

I per acabar-ho d’adobar, quan es suspén una festa, i no surten cavalls per evitar gernacions, es continuen produint aglomeracions, sense mascaretes ni distància de seguretat. Encara que es tracti de la festa més festa de totes les festes, i sota la protecció del sant precursor, el virus no entén de tradicions i sort tindrem si no provocam un rebrot entre unes coses i altres.

Total, que si la vida són quatre dies i ja n’hem passat tres, en vista que açò de la covid-19 pot esclatar en qualsevol moment i veient els interessos reals de la munió de governs que mantenim, viatgem i beguem, omplim bars i restaurants, oblidem les escoles i la feina i anem a totes les festes de poble suspeses.

Açò sí, a peu o en bicicleta perquè la circulació motoritzada cada dia està més complicada. Si ens hem de morir d’un mal virus, que sigui amb els pulmons nets de contaminació i ben en forma de tant de caminar.

dimecres, 10 de juny del 2020

No es moquin

Que el tabac és dolent ho saps des de sempre, però te va començar a preocupar més tard, quan vas veure que açò de morir-se la gent anava de debò.

Així i tot has fumat una quarantena d’anys i en fa un que ho has deixat, de moment... És fotut estones (encara te ve de vegades una sensació d’ansietat al pit com el primer dia), però no tant com pensaves que seria.

Abans de deixar-ho vas fer intents de reduir el consum o cercar una alternativa manco nociva. D’aquestes dues experiències, que no van tenir gaire èxit, pots treure algunes conclusions.

És difícil reduir el consum, i no t’ajuden gaire, cap especialista te recomana fumar manco, sembla que ha de ser o tot o res, ja que diuen que només un o pocs cigarrets diaris ja suposen un alt percentatge de risc de patir greus malalties. Però suposes que no és el mateix fumar tres cigarrets diaris que vint…

L’altra opció és passar-se al cigarret electrònic. No satisfà com el tradicional i vas alternant fins que tornes a fumar el de tota la vida. I a més alerten que també és nociu i que no ajuda a deixar l’hàbit. D’acord, però trobes que sempre serà millor que cremar paper i tabac i empassar-se més de 3.500 substàncies cancerígenes i tòxiques.

Entens que metges i altres especialistes en salut no es vulguin mullar recomanant una disminució de consum o passar-se a l’e-cigarret, sinó que ells t’han de dir que ho deixis, però si l’alternativa és un paquet i mig diari de ducados, sembla que haurien d’ajudar a passar-se a la metadona vaporosa dels fumadors. 


I és que hi havia un temps en què fumar era tan normal, popular i quasi natural, i l'anglès era un idioma tan desconegut, que un menorquí va anar a Londres i en veure a un local un cartell que prohibia fer-ho, es va passar tot el temps que va romandre en aquell espai amb unes candeles de mocs que li sortien del nas… 

Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privade...