dimarts, 26 de juny del 2018

Ma non troppo

El tempo en terminologia musical fa referència a la velocitat amb què s'ha d'executar una peça. En les partitures d'una obra el tempo se sol representar a l'inici de la peça sobre del pentagrama.

Per executar la peça vital que és la teva existència també segueixes un tempo, el teu. I cadascú deu seguir el seu, suposes.

Pero tendim a qualificar la resta de persones segons com de diferent del nostre ritme veim el dels altres, i així qualcú pot considerar que aquell executa adagios, és lent, sempre endormiscat i sense sang a les venes, i que per força ho ha de fer tot tard i malament. 

Un altre pot trobar que aquella va a tempo prestissimo, accelerada, que sembla que no té temps per a res perquè ho vol fer tot, deveres i corrents, que sempre va atabalada i tot ho fa ràpid i malament.

I creus que cadascú ha de fer les coses respectant el seu tempo, ràpid o lent, per eficiència en les seves tasques i per mantenir una certa serenor, una tranquil·litat que ens mantengui sans física i mentalment.

Però les circumstàncies ens empenyen i no podem manejar sempre els nostres assumptes de la manera que voldríem, amb el ritme adequat.

La velocidad i els temps són magnituds relatives i tots les tenim i les feim nostres, que és com mos agrada actuar a la nostra existència i que és la que ens va bé. 


I tu per poc que puguis, hauries de respectar el tempo en el pentagrama de la teva vida, no deixar que variï per pressions externes; és la manera perquè la simfonia, sonata o  suite vital que executes en aquest món no grinyoli, no es descontroli, i soni més o manco com ets tu, allegro... ma non troppo.



dimecres, 13 de juny del 2018

Psicosomàtic

Hi ha qui té mal d’esquena i li diagnostiquen com a causa estrès o nerviosisme. Hi ha qui pateix de mareig i vertigen, i li diuen que és conseqüència de depressió o ansietat. 

Fins i tot s’ha arribat a dir que mals molt més greus depenen de l’estat de la ment. Tu, sempre poc disposat a acceptar afirmacions que no estiguin científicament ben confirmades, suposes que uns sí i altres no...

De tota manera, està clar que de la mateixa manera que les malalties físiques influeixen en el nostre estat d’ànim i ens causen temor, por o preocupació, molts problemes psicològics ens provoquen símptomes físics.


I et preguntes si no deu passar el mateix amb el pobles, comunitats, països…


Per tant, així com recomanen per no sufrir malalties psicosomàtiques reduir l’estrès tot el possible a través de teràpies, realitzar activitats relaxants i fer tot allò que produeixi benestar, a l’hora d’elegir la nostra ment col·lectiva, trobes que quan hi ha comicis, hauries de tenir en compte com influirà la tria en el nostre cos comú, la comunitat formada pels ciutadans i el seu medi.


Un ajuntament depressiu, amb ansietat i estrès, pot provocar que la ciutat que regeix pateixi símptomes equivalents a hipertensió, malalties coronàries, asma, grip, fins i tot càncer? Un govern amb problemes psíquics pot ser responsable d’una nació amb úlceres d’estòmac, síndrome de l’intestí irritable, cefalees, dolor crònic, contractures musculars, impotència?


Maldem perquè no sigui així. Votem en consciència a totes les eleccions com si en açò ens anés la salut i la vida.



Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privade...