dimecres, 22 de desembre de 2021

Menorquí mal rallat

De petit, el menorquí, la teva llengua materna, era l’únic ‘idioma’ que es sentia a casa, i el que empraves amb quasi tothom que t’envoltava. I si no, a l’escola, per la tele o segons amb quines persones, la relació era en castellà.

Però un bon dia vas ser conscient que hi havia gent que xerrava o escrivia en una cosa que li deien català. Després d’un temps d’analitzar aquella parla i de profundes meditacions, vas concloure que era una mescla de menorquí i castellà. En tost de ‘es cotxo’ deien ‘el cotxe’, per dir ‘es moix’ deien ‘el gat’, en lloc de dir ‘jo cant’ deien ‘jo canto’… i clar, sense haver vist res semblant a l’escola, per a tu el català era un menorquí mal rallat, ple de castellanades.

Encara que no vas tenir oportunitat d’aprendre la teva llengua a EGB ni a BUP, per iniciativa pròpia primer i als estudis superiors després, vas anar coneixent un poc el que és l’estàndard d’un idioma, les variants dialectals i quan utilitzar cada nivell, col·loquial, culte, tècnic... que són els diferents registres usats per parlar o escriure, segons cada context de la comunicació.

I ara consideres que jutjar les coses sense haver-les estudiat és com a mínim un acte arriscat.

I així com no empraries l’estàndard o literari per parlar amb un amic o enviar un wasap al teu germà, tampoc no escriuries un article o pronunciaries una conferència d’un cert nivell en una variant dialectal o col·loquial.

Suposes que és el que succeeix en qualsevol lloc i llengua… però aquí som diferents.


dimarts, 7 de desembre de 2021

Escèptic, estoic i un pèl cínic

Per tal d’afegir informació, et van demanar que posassis alguna descripció junt al teu nom als escrits que publicassis. Vas posar ‘eclèctic’, pel teu gust en agafar elements diferents classes i sense un estil homogeni, i més endavant vas afegir ‘pragmàtic’ perquè valores principalment les conseqüències pràctiques de les coses més que la teoria o les idees.

Pero mentre llegeixes i aprens coses noves veus que també podries ser qualificat d’altres maneres.

Negues que la veritat sigui objectiva i creus que tot depèn de qui ho experimenta. Dubtes d’allò que està comunament acceptat i tot ho trobes qüestionable. Per tant, ets escèptic.

Penses que no ens afecten els fets sinó la interpretació que els donam, i que hem de centrar el nostre esforç i la nostra atenció en allò que depèn de noltros i no preocupar-se d’allò que no podem controlar i que hem d’estar preparats per al pitjor. Per tant, ets estoic.

I com que en moltes situacions sols rebutjar els convencionalismes socials i la moral comunament admesa, ets un poc cínic.

Al final, trobes que açò de les etiquetes és un tema complicat, que no són mai exactes ni abarquen la complexitat de les coses, i que les nostres diferents maneres de veure la realitat no són noves i que fa segles i de vegades mil·lennis que roden pel món.

 

Un estiu massa estiuenc

Aquests dies s'inaugura un estiu que trobes ja massa estiuenc. La calor va arribar fa dos mesos i els turistes una mica després, i el fe...