dimecres, 30 de maig de 2018

Maig, obres i gent

Cada mes de maig notes un fenomen que seria curiós i sorprenent si no fos pel que té de repetitiu. Els turistes ja han arribat i les obres no han acabat.

A les carreteres, a l’interior de poblacions, percebs una major volum de gent i vehicles. És clar, penses, ha començat la temporada. Però simultàniament et sembla que augmenten les obres, a carrers, a edificis, i les que duen una eternitat fent-se no pareix que arribin a la seva fi.

Tot té la seva explicació, et dius. El bon temps atrau ja els turistes i també és quan es poden realitzar actuacions que la pluja i el vent fins ara impedien.

A més, les obres públiques depenen de unes partides de doblers que arriben quan arriben i que s’han d’aprofitar.

Però de tota manera et molesta que sigui sempre així i que les coses no es puguin fer d’una altra manera. Hi ha llocs de molt més mal temps, amb pluja tot l'any, i bé que deuen fer obres.

A d’altres zones turístiques passa el mateix? A tot el món els viatgers es troben amb carrers aixecats, carreteres mig fetes i parkings a mitges, rius pudents, depuradores i dessaladores sense acabar, quan arriben al seu destí a començament de temporada? No hi ha alternativa?

O existeixen llocs on es preocupen més del seu mitjà de vida i procuren aclarir les coses abans i millor? No ho saps, però recomanaries als responsables d’aquests assumptes que, ja que solen viatjar bastant, observin, aprenguin i apliquin mesures per no tenir cada any un maig -i juny, i juliol...?- ple de turistes i d’obres.



dimecres, 16 de maig de 2018

El procés

Agafar un full en blanc, omplir-lo de ratlles i colors. Dibuixar, pintar sense projecte ni intenció, tan sols abocar gestos i esclats.

De sobte apareix una forma que et du a continuar. Et suggereix, et provoca afegir més colors i ratlles, sense pensar, anant a veure el que surt.

Frenèticament, impulsiu, cerques allò que no trobes, busques plasmar el que és al teu cap, no saps exactament què.

Pinzell, llapis, pintura o tinta, estendre colors, perfilar, difuminar… formes que surten del no-res, tot agafa sentit, una ombra aquí, una lluentor allà.

T’emociones. Un poc més de verd, un traç més gruixat destacant el perfil d’aquesta figura, ara mesclar aquests colors per obtenir-ne un altre diferent.

Corregir açò, tapar un poc allò, que sigui més figuratiu, o més abstracte, o expressionista, no saps per on anar per acabar l’obra. N’esborres una part, n’afegeixes un tros nou.

Total, que el resultat és un full empastat d’una taca d’un color fosc indefinible que va a parar directament a la paperera.

Trobes que és mal de fer açò de pintar, cagontot! Però et consoles pensant que l’important no és el resultat sinó tan bé com ho has passat durant el procés.


dimecres, 2 de maig de 2018

Citius, altius, fortius

Per tranquil que sembli tot, per bona cara que et faci la gent que trobes pel carrer, per bé que et sentis a la feina o per harmònic que consideris el teu entorn, tot és lluita i carreres per ser el més fort, per superar-se, per véncer l’altre.

El prat més plàcid, el jardí més tranquil, que ens transmet pau i benestar, és en el fons un camp de batalla on tots els éssers vegetals lluiten per ser més alts i obtenir més llum -a poder ser tapant-la als més petits i febles fins que es morin- i estendre més les seves arrels per aconseguir més aigua i nutrients, i igualment matar de set i fam els seus competidors.

Als oceans i a les terres més properes o exòtiques, animals i vegetals de tota classe lluiten per imposar-se a la resta, és la llei del més fort, de supervivència o selecció natural…

I a ca nostra el mateix, als llocs més sagrats per als ciutadans, on hauria d’imperar la voluntat de tots, que som els que votam i pagam, tothom cerca el punt feble de l’altre, per mantenir-se, per créixer per damunt de la resta i per sobreviure a qualsevol preu...

I l’honestitat, la credibilitat, l’amor propi o la vergonya? Fer feina per al poble? Açò és una altra història.



Good news, no news

Existeixen notícies bones i dolentes, absolutament positives o terriblement negatives, amb poc marge per a la tergiversació. Però n’hi ha mo...