No sé si els doblers són el principal component de la felicitat, però està clar que no tenir-ne en aquesta societat causa bastant infelicitat. Tenir diners serveix principalment per no haver-se de preocupar dels diners, perquè resulta que hi ha gent, més dels que es podria pensar, que en tenir un capital que els deixaria dormir tranquils, no paren fins aconseguir que desapareixi, ja sigui fonent-lo en luxes més enllà de les seves possibilitats, o, més habitual, volent invertir en negocis de dubtosa rendibilitat en els quals no són precisament experts i que no els aporten més que maldecaps. Total, que moltes vegades es queden sense doblers i sense negoci.
No serà aquí on informem de quin és el millor destí per als cabals de cadascú, només es tracta de sentit comú, tenir-ne prou perquè no representin el principal tema en la majoria d’assumptes i converses del dia, i emprar-los pel que més feliços ens faci. O no utilitzar-los i ser feliç acumulant petites o grans fortunes.
Una manera de saber què fer o no amb el teu capital és veure si et fa més content desembutxacar una quantitat per obtenir béns d’una certa qualitat, o estalviar fent una despesa menor i rebaixar el teu nivell de vida. Ets més feliç amb una tele intel·ligent de 50 polzades o amb una tele petita i antiga i una capsa de sabates plena d’euros?
Entre el que malbarata tot diner que passa per les seves mans i qui no encén ni un llum per no gastar, tenint-ne prou, hi ha d’haver un terme mig per no malviure pendent del metall.
De tota manera, qui té doblers, que faci el que vulgui amb ells, el que és obscè i intolerable és que aquí i avui hi hagi al mateix temps qui no arribi a cobrir les seves necessitats més bàsiques.