dimecres, 25 de novembre del 2020

Cotxos, ordinadors i polítics

Fa poc vas haver de substituir alguns estris que per bé o per mal han esdevingut essencials a la teva vida, com són el cotxo i l’ordinador. El vehicle tenia més de vint anys i ara en tens un de ben nou. La computadora tenia uns tretze anys i el portàtil que ara empres és de darrera generació.

Les diferències entre els models antics i nous són abismals, eficiència, prestacions, rapidesa, estalvi d’energia... i tot per un preu relativament més econòmic. Et sents com un troglodita trobat congelat a una glacera i reanimat al segle XXI.

Els aparells amb el temps s’espatllen i necessiten renovar-se per altres més moderns. Igual que noltros, que a partir de certa edat sempre tenim colque cosa que no funciona i no hi ha setmana que no tinguem armat algun tema mèdic.

La rentadora perd aigua, el microones fa una renou estranya, la porta del forn no tanca bé… Primer ho tractes d’arreglar o apedaçar i després, quan ja no hi ha altre remei, és imprescindible el relleu per una nova generació.

I el mateix passa amb el humans, ens van apedaçant mentre es pot fins que un dia ens han de reemplaçar per altres individus més nous.

Esperem que el relleu d’unitats de carboni a aquest planeta, a tots els nivells, especialment en les classes polítiques, doni tant o més bon resultat que en el cas d’un cotxo o un ordinador. Que siguin models molt més eficients, més adaptats a la realitat actual, respectuosos amb el medi i que serveixin per fer un món millor… i sobretot que surtin més baratets i que no gastin tant.

 

dimecres, 11 de novembre del 2020

Escala planetària

 Molts tenim el -mal o bon- costum de fer comparacions. Ens comparam amb el veí o el cunyat, feim equiparacions entre pobles, i entre illes en el nostre cas, examinam les diferències amb altres comunitats o països… Comparam situacions, estat de les coses, maneres de fer, de funcionar, de solucionar problemes, d’interpretar la realitat.


Fer comparacions pot ser bo si ens serveix per millorar, per veure en què fallam i altres encerten, per aplicar mesures que no ens havien passat pel cap… Però també pot servir com a excusa, mirant els que estan pitjor i pensant que no som tan inútils. 


Comparant situacions personals o locals ens creiem superiors a altres, o ens adonam de la nostra trista situació.


Però, és clar, hi ha fets que repercuteixen a escala mundial i no són responsabilitat només d’una part concreta del món sinó que són fenòmens planetaris, com ara l’escalfament gobal, les pandèmies, el president dels Estats Units (que influeix més en tot el planeta que les decisions de l’ONU), la fam, el terrorisme internacional... Tots aquests problemes no els podem comparar amb res ni amb ningú perquè no són qüestió d’un poble, individu o nació, sinó que són competència de tota la Terra.


Si algun dia contactam amb algun dels planetes que diuen que podrien tenir condicions paregudes a la Terra i amb possibilitat de contenir vida, com l’exoplaneta LHS 1140b, a uns 40 anys llum de noltros, potser podrem establir comparacions entre la situació i la manera de solucionar els problemes del nostre món i dels altres. A veure si espavilam per tal que si arriba el dia de l’encontre, no ens haguem d’avergonyir de les diferències.

 

Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privade...