dimarts, 30 d’abril del 2024

Un gran polític

Diuen que era un bon polític, que transmetia una sensació de tranquil·litat, de serenitat. La seva mirada indicava sempre que tot duia un bon camí, que s’anaven solucionant els problemes, que s’estava treballant per millorar les coses pendents. 
 
Diuen que desprenia seguretat i donava confiança, il·lusió. Contestava les preguntes sense dubtar, se’n sortia dels paranys de l’oposició i de la premsa amb una sorprenent habilitat. Captivava les masses amb la seva magnífica prosa.

Explicava les actuacions sota la seva responsabilitat amb un convenciment que deixava tots i totes esperançats. Mai una vacil·lació, mai una demostració de feblesa. Digne representant de la seva feina, tantes vegades desprestigiada, donava una imatge de persona honesta i treballadora. 

Va deixar una terra i una societat millor que la que havia trobat? Va fer més fàcil la vida dels seus habitants? No ho sabem. Potser encara ho va empitjorar, com deia l’oposició per obligació o per convicció. 

La qüestió és que va dir a cadascú allò que volia escoltar, va regalar bons titulars als mitjans i va deixar els seus votants ben satisfets… Sempre serà recordat com un grandíssim polític.
 

dimarts, 19 de març del 2024

Els dissabtes, el cartó

Els dilluns, els envasos lleugers, els dimarts, la matèria orgànica… Quan has de fer munts dels diferents productes que rebutges -plàstics, cartons, vidres- a casa dins bosses o capses, perquè només hi ha uns pocs dies a la setmana per llençar-los, t’adones de la quantitat de material que empram, per a res, i tiram als fems.

Diuen que no és més net qui més es renta sinó qui manco s’embruta. Idò, el mateix es podria dir en aquest assumpte. No hauríem de reciclar tant si no empréssim tants d’envasos i embolcalls no reutilitzables.

Quant al nou sistema de recollida selectiva, no tens una opinió gaire clara sobre si serà millor que el que hi havia, les dades que donen els promotors per justificar-ho és que augmenta molt (d’un 17 a un 80 per cent, més o manco) l’eficàcia del reciclatge. Evidentment, suposa més feina per al ciutadà, maldecaps i la sensació d’estar vigilat en tot moment. Però potser si no fóssim tan despreocupats no faria falta aquest control.

La veritat és que no importa tant la forma com el grau d’educació i conscienciació de la gent a l’hora de col·laborar en el reciclatge de residus i, com en tot, és la persona qui fa bé o malament les coses. Voldries saber quants d’aquests que es queixen ara amb el nou sistema, ho feien tantíssim de bé a la manera antiga…

Si avui és dimecres, toca la resta… i si un és un porc, ho és amb contenidors, sense, amb poals i amb tota la pesca.
 

dimarts, 13 de febrer del 2024

Quan tornis a néixer

Quan tornis a néixer faràs regates en un veler, aniràs a jugar a golf en un descapotable, gaudiràs la major part del temps de festes privades i a la feina només hi seràs colque estona per firmar quatre papers i veure quants de milers d’euros has guanyat aquell mes. Viatjaràs molt i després per descansar de tantes emocions viuràs a una casa grossa amb un bon jardí i piscina (o no, depèn de la teva futura consciència ecològica). Una gran vida social, prestigi, estatus. Família nombrosa amb totes les necessitats, comoditats i luxes coberts. I quan tot acabi, hauràs tingut una vida plena i meravellosa. És a dir, bastant diferent a aquesta.

O potser les coses tornaran a ser com ara, i novament, amb la teva falta d’esperit empresarial i la teva al·lèrgia a les complicacions, et deixaràs endur pel vent que bufi en cada moment i no arribaràs a tenir una existència tan fabulosa. Dependrà tant de tu com de les circumstàncies i sobretot de la posició de sortida, econòmica i social, que t'hagi tocat. Poques vegades s’aconsegueix arribar a dalt partint de baix de tot. 
 
I dependrà molt també del que facis a l’època decisiva en què pots dirigir la teva vida una mica: ni massa jove -quan manen els pares, mestres, les influències d’amics i mitjans-, ni  massa gran, quan el rumb ja no és gens bo de canviar.

Però per si no tornes a néixer -no ho veus gaire clar- o per si et reencarnes en algun ésser no humà, en aquesta vida procures fer tot el que pots i no deixar res per al demà.
 

dimecres, 31 de gener del 2024

La fauna de Menorca. Animals de companyia

Els carrers de Menorca estan plens de gent passejant cans petits. És mal de fer trobar-ne de més de dos pams d’alçada. Modes. Serà aquest l’animal de companyia més abundant a les llars illenques? Ho sembla.

Tenim també moixos, colque conill, i el típic canari o periquito engabiat, cosa que no saps si la nova llei permet. Cans, moixos i petites aus semblen formar la principal fauna que habita les cases de l’Illa.

Bé, açò és el que mos pensam, perquè allò que hi ha abundantment i per tot són insectes, com les paneres, aquesta mena d’escarabats que apareixen de sobte, a les cuines sobretot, per netes que estiguin, i que sobreviuen a fumigacions i fins i tot, diuen, a atacs nuclears. També hi ha altres animals migrants, que venen a casa mitjançant els nens, com els polls o cucs intestinals; o amb els cans, com les puces o paparres.

Alguna teranyina mos recorda que les aranyes mos fan companyia, junt amb mosques, moscards, colque borinot, sargantana o dragó. 

Enyores (darrerament enyores moltes coses, es veu que et fas vell...) les fileres de formigues que es formaven en deixar algun aliment al seu abast, formigues i mosquits que ja no veus amb tanta freqüència, serà pel canvi climàtic?

Però allò que més abunda amb diferència són els virus, bacteris, microbis... microorganismes que tant provoquen plagues, pandèmies i malalties vàries com ens protegeixen el cos i són fonamentals en la producció d’aliments com el pa, el vi o el iogurt. Aquests són els nostres veritables i més íntims animals de companyia.



dijous, 18 de gener del 2024

La flora de Menorca

Arbres a la voravia, quasi a la calçada, tan inclinats cap a fora que fas enrere amb el cotxo i te carregues el mirall retrovisor de la porta. Arbres que sembla que són allà per fer porqueria, deixen al terra i damunt vehicles una sunya mala de llevar. Taques fosques produïdes per llavors o déu sap què, que just seria que ho fes net qui va tenir la idea de sembrar-los.

Hi ha també unes arrels que destrossen paviments i aixequen el terra, i que, paradoxalment, proliferen a zones més o manco residencials… No es fan estudis previs sobre si les arrels s’estendran, si al sòl hi ha prou fondària de terra?

Taronges podrides esclafades, que han caigut d’arbres estratègicament col·locats per on passeja la gent o aparquen vehicles. Herbes als trencs dels paviments, a les vores de les calçades, i fins i tot a algunes teulades... i en canvi pasteretes i zones verdes sense cap planta viva.

Cream espais amb vegetació i després no els mantenim. No és imprescindible tenir molt de verd a l’interior de les poblacions a una illa en què camines un quart d’hora en qualsevol direcció i arribes al camp o a sa marina, però si ho fas, fes-ho bé.

De tota manera, no som una excepció. A Àmsterdam, per exemple, a la tan civilitzada Europa del Nord, veus la majoria de zones sense res sembrat, creix allò que pot, selecció natural, campi qui pugui… No saps si ho fan per deixadesa, per respecte a la natura, o perquè tenen altres coses més importants a fer.

Un altre dia xerrarem de la fauna de Menorca.

 

dimecres, 3 de gener del 2024

Any nou, que surtin els gegants!

Fa no-res que hem començat un nou any. Açò diuen, perquè tu no has vist gaire diferència entre el dia que anomenen de cap d’any i el dia següent. Podria començar en qualsevol altra data i seria boni igual. Com succeeix a Xina, per exemple.

El recorregut del nostre planeta al voltant del sol dura 365 dies i 1/4, allò que anomenam any, i la resta són convencions, i moltes conviccions, com les dates de festes, religioses la majoria, hereves d’antigues celebracions, solsticis, inicis d’estacions o temporades de sembra, collita, pluges o fenòmens astronòmics.

Com que la qüestió és tenir dies lliures i motius per celebrar coses, no posam gaires pegues a les festes, siguin d'origen religiós, d’orgull nacional, social o paranormal, tant és.

I rallant de festes, t’has estranyat que per cap d’any no surti colque gegant a passejar pels carrers de les poblacions, almanco a Maó, que és per on més pastures, on a cada celebració hi ha desfilades dels macroéssers que han proliferat a les últimes dècades, de tota casta i proveniència.

O sí ha sortit el gegant de l’any nou? Seria l’únic que faltaria, ja que en tenim a quasi totes les jornades amb colque cosa a celebrar. Avui és el dia de la paparra mediterrània? Idò que surtin els gegants a ballar pel carrer. I de ser personatges amb vestits tradicionals de fa segles, s’ha passat a reproduccions d’allò més variat. Prest tindrem gegants representant les minories socials, ètniques, de tot gènere i condició…

En fi, que enyores quan a la teva infantesa el gegants -només dos- i un grapat de capgrossos sortien a desfilar per la Mare de Déu de Gràcia i prou. Te semblava un espectacle formidable i únic. Clar que al paleolític superior tu també eres més jove i impressionable, però allò escàs es valora més que allò que abunda i fins i tot embafa…

Però bé, ja que es veu que estem en època de desitjar coses, desitges que tothom, tu, els teus i els altres també, tenguin una bona existència cada dia -tant se val si és a començament, meitat o final de l’any, trienni, lustre- a la vida en general. I quan l’ocasió ho meresqui, que surtin els gegants!
 

Un gran polític

Diuen que era un bon polític, que transmetia una sensació de tranquil·litat, de serenitat. La seva mirada indicava sempre que tot duia un bo...