Llegeixes filosofia, beus, xerres de ciència, fas acudits racistes, te’n penedeixes. Escoltes música i porqueria, t’enamores, t’intoxiques, fas acudits masclistes, te’n penedeixes.
Ho absorbeixes tot com una esponja, vomites el que no pots assimilar.
Estimes, plores, odies, rius. Ho vols tot i no et satisfà res. Perds allò que tenies i llavors és quan més ho valores.
Treballes sense ganes i gaudeixes amb minúcies. Et baralles per trivialitats i adores coses absurdes.
Proves coses noves i guardes vicis vells. Et creus un déu i plores com un infant. Dius coses que no creus i després et desdius. Ofens la bona gent. Voldries canviar fragments del teu passat. Saps que no pots i vius amb aquest delit.
I de vegades voles per damunt de les teves possibilitats i acabes per terra amb el nas romput i l’estimació destrossada.
Ets humà. Un animal amb aires de grandesa. Un cervell desproporcionat encaixat dins d’un cos amb les seves limitacions. Una ment capaç d’imaginar més enllà del possible. Una fàbrica d’il·lusions per consolar les tragèdies quotidianes i els drames universals.
Sublimes i duus a una categoria superior els instints més bàsics, els adornes i disfresses de sofisticació.
Podries ser d’una altra manera? Ho podries suportar?
Ets humà, el rei de la creació. El món és un gran magatzem ple d’eines i materials al teu servei.
Això, si més no, és el que et van fer creure...
