dimarts, 16 d’agost del 2022

Baldritja i perol as forn

L’estiu dona peu a temes de conversa que no sortirien en altres èpoques de l’any. Al costat de la mar al fosquet quan el sol comença a pondre’s i l’oratge es fa més suau, l’aigua està més plana, el cel violeta i la calma sembla cobrir-ho tot, recordes l’olor a perol as forn que solies notar en arribar a la caseta després de nedar tot el capvespre, i algú comenta que el perol ha de dur per força patata i tomàtic, però que no li va gens malament un poc de carn de be o colque sípia o uns peixets.

Un altre dia expliques que quan tornes de la platja al migdia penses en l’ensaladilla que te solia esperar, feta a l’estil illenc, o almanco així ho preparaven a ca teva; amb una maonesa amb prou all, pebre vermell escalivat damunt el foc amb les esgrelles (pobre cuina, com quedava!) i de vegades albergínia també torrada. Una bomba de sabors extrems per a qui ho provava i no hi estava acostumat, però per a noltros era d’allò millor de la temporada, com els musclos fets amb el seu propi vapor, o la caldera i peix frit, amb serrans, vaques i colque esparrall acabats de pescar.


Un tema que ha omplert la xerradeta d’un altre capvespre a la platja ha estat l'espècie a la qual pertanyia una au marina que rodava aquest dies per damunt els molls. Que si era una gavina jove encara amb el plomatge primerenc, o si es tractava d'una baldritja, que té colors més foscos. I després un altre deia que de gavines n’hi ha diferents varietats, amb el bec vermell o groc, i tal i tal. Total, que quan vam voler tornar a mirar l'animal, ja no hi era... Sort que avui en dia tothom té una càmera a mà amb els mòbils.

En fi, esperem que la calor doni almanco uns dies de treva i en el que queda d’estiu vegem i escoltem més coses, i les puguem contar.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Elogi del xafarderum

Aquí, com per tot, sempre hi ha hagut qui se mor per saber què fa el veí, si na Maria ha tornat amb en Joan, si en Pere ja no té feina o si...