dimarts, 25 de maig de 2021

Viatge tràgic

Viatjar és una de les activitats que més aspectes positius t’ha aportat, que més t’ha enriquit i més satisfaccions t’ha procurat. T’aporta coneixements, il·lusió per viure i t’amplia horitzons. És una de les accions, com la lectura o el cinema, que donen una dimensió extra a la teva vida, normalment emmarcada en un hàbitat laboral, familiar i social no especialment ampli. 

Aquest acte que creus necessari, imprescindible, ara, en temps de pandèmia, és per una banda urgent i per una altra arriscat… Què has de fer, sortir ja per fi de l’aïllament i viatjar, ja que consideres més grans els beneficis que els riscos? O esperar encara més, fins que la major part de viatgers i habitants dels destins estiguin vacunats i el perill hagi minvat significativament?

Una de les coses que canviaries a la teva vida és precisament no haver viatjat prou, sobretot de jove, mancança que voldries ara compensar, però potser no és el moment més adient, a pesar dels bons turístics, que sembla que mos regalen, però que en realitat pagam tots per tal que viatgin i es beneficiïn uns quants. Tampoc veus gaire clar aquesta carta blanca al turisme britànic quan proliferen a ca seva noves variants de coronavirus i altres països propers ja els hi han restringit l’entrada. 

I els creuers, seran la desitjada font d’ingressos per a l’economia local o una nova font de contagis?, com ha passat amb el primer que hem vist des del començament de la pandèmia per aquestes terres, a l'illa veïna, que només s’ha atracat per desembarcar cinc tripulants positius de coronavirus. Imagines si s’escampa entre els més de 1.400 membres de la tripulació que duu, tots allà tancats en un espai reduït...

En fi, que rodar pel món sempre ha estat una aventura -recordau les peripècies de l'amo en Xec-, però ara amb més motiu pot esdevenir un viatge tràgic.

 

dimarts, 11 de maig de 2021

Fora panxa

Primer vas deixar de fumar, després vas deixar gairebé de beure, i ara quasi estàs sense menjar, i tot per viure millor (?), açò diuen, sobretot a una certa edat.

Deixar pràcticament de menjar és l’única manera efectiva que has trobat per perdre pes. De res serveix fer molt d’exercici, caminar o córrer, si ingereixes més calories de les que cremes. Només una petita concessió amb un producte prohibit, i no et bastarà el dia sencer d'activitat per eliminar l’aportació extra.

Abaixar de pes és evidentment un avantatge per a la salut, vas més lleuger, el cor no passa tanta pena, fas menys alens quan puges escales, et pots acotar a fermar les sabates sense ofegar-te, les articulacions no suporten tanta pressió, a la dutxa veus que el cos continua més avall de la panxa… També hi ha la part estètica, llueixes un poc més, la roba et cau millor, et diuen que et conserves molt bé...

Ho has provat moltes vegades i ho has aconseguit poques. Vas perdre vint quilos en uns set mesos, i en vas recuperar més de la meitat en un any, i ara ho tornes a intentar. 

Provar-ho està bé, teòricament tot són bondats -si lleves el mal humor, la buidor a la panxa i el cervell torbat-. I per a qui venera la cuina i creu el menjar és un dels grans plaers de la vida, per a qui considera que sense uns bons àpats no paga la pena l’existència, la dieta és un suplici. 

Però estalvies, açò sí, en restaurants, productes delicatessen i roba, per exemple, ja que la que tenies retirada perquè no te cabia te la pots tornar a posar.

Ara bé, l’experiència et recorda que a la vida tot són cicles i etapes, que res no és etern i que més val guardar la roba XXL per no haver-ne de cercar desesperadament als comerços locals o virtuals quan la panxa torni a aparèixer.

 

Si ho haguessis sabut...

Tu no ets dels que creuen que la vida i els actes de cadascú ja estan escrits i determinats per endavant, però sí que penses que tothom actu...