dimarts, 15 de setembre de 2020

Terraplanistes i llunàtics

Quan uns fets empíricament verificables no interessen, quan una realitat és incòmoda per a les convencions, creences, manera de viure o sistema d’economia d’alguns, aquests neguen l’evidència.

Són els terraplanistes, negacionistes de la teoria de l’evolució, de l’holocaust, de l’anada a la Lluna, del benefici de les vacunes, del canvi climàtic i de tantes altres coses més o manco demostrades i que ells neguen per convicció i sense proves.

Açò del negacionisme pot fer gràcia, és una postura extravagant i divergent sobre les conviccions quan tracta de la planicitat o esferitat de la Terra o de si l’arribada a la Lluna era un muntatge a un plató de Hollywood. No sembla greu per a la humanitat, només impedeix potser un accés voluntari al coneixement, anar més enllà de les pròpies creences, sortir d’un món limitat ple de pors i conspiracions, no gaire nociu ni per al qui ho proclama ni per a la resta, només un punt de vista anecdòtic i un poc friqui.

Ara bé, també hi ha altres postures, com anar en contra de les vacunes, negar el coronavirus, la seva perillositat i l’efectivitat de les mascaretes o veure en cada mesura adoptada pel govern corresponent una conspiració contra la llibertat dels ciutadans o una ocasió per implantar-nos microsistemes de control a l’organisme. Aquests negacionismes no fan gaire gràcia i sí poden resultar perillosos per a la salut pròpia i dels altres.

Tu, en aquests temps d’incertesa, t’estimes més pecar d’ingenu i ser excessivament prudent que desconfiar de tothom i no prendre mesures en temes en què podries jugar-te la vida.

 

dimarts, 1 de setembre de 2020

Pregàries ateses

Aquells que pressionaven perquè s’obrissin sí o sí ports i aeroports i que arribés el desitjat visitant que ens havia de salvar la vida. Aquells i els seus amics mediàtics, matxacant i criticant governs perifèrics i central una i altra vegada als mitjans amb el "dogma" que a Menorca tots vivim del turisme i que han de venir ja!

Tots ells van obligar a prendre decisions massa improvisades a governants massa insegurs i bastant indolents.

I aquests mateixos que tant exigien són els que ara ploren per les mesures i restriccions que s’han hagut d’adoptar degut a aquesta obertura precipitada i sense control de l’illa a l’exterior.

I ploren perquè països més sensats desconfien -amb motiu- de la nostra pretesa seguretat.

Per voler-ho tot, deveres i corrents, ara es queden -ells i de rebot tots- sense res, i amb una taxa de contagis que no es mereixen els menorquins que han complert, encara que hagi significat tenir manco feina i ingressos.

Tots els sectors pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia, però -quina casualitat-, amb virus o sense, sempre ploren els mateixos.

 

 

No ho feim millor perquè no volem

Els preus no pugen tot sols, no es tracta d'un fenomen natural com que arribi un anticicló. L'augment del cost dels articles de prim...