dimarts, 15 de setembre de 2020

Terraplanistes i llunàtics

Quan uns fets empíricament verificables no interessen, quan una realitat és incòmoda per a les convencions, creences, manera de viure o sistema d’economia d’alguns, aquests neguen l’evidència.

Són els terraplanistes, negacionistes de la teoria de l’evolució, de l’holocaust, de l’anada a la Lluna, del benefici de les vacunes, del canvi climàtic i de tantes altres coses més o manco demostrades i que ells neguen per convicció i sense proves.

Açò del negacionisme pot fer gràcia, és una postura extravagant i divergent sobre les conviccions quan tracta de la planicitat o esferitat de la Terra o de si l’arribada a la Lluna era un muntatge a un plató de Hollywood. No sembla greu per a la humanitat, només impedeix potser un accés voluntari al coneixement, anar més enllà de les pròpies creences, sortir d’un món limitat ple de pors i conspiracions, no gaire nociu ni per al qui ho proclama ni per a la resta, només un punt de vista anecdòtic i un poc friqui.

Ara bé, també hi ha altres postures, com anar en contra de les vacunes, negar el coronavirus, la seva perillositat i l’efectivitat de les mascaretes o veure en cada mesura adoptada pel govern corresponent una conspiració contra la llibertat dels ciutadans o una ocasió per implantar-nos microsistemes de control a l’organisme. Aquests negacionismes no fan gaire gràcia i sí poden resultar perillosos per a la salut pròpia i dels altres.

Tu, en aquests temps d’incertesa, t’estimes més pecar d’ingenu i ser excessivament prudent que desconfiar de tothom i no prendre mesures en temes en què podries jugar-te la vida.

 

dimarts, 1 de setembre de 2020

Pregàries ateses

Aquells que pressionaven perquè s’obrissin sí o sí ports i aeroports i que arribés el desitjat visitant que ens havia de salvar la vida. Aquells i els seus amics mediàtics, matxacant i criticant governs perifèrics i central una i altra vegada als mitjans amb el "dogma" que a Menorca tots vivim del turisme i que han de venir ja!

Tots ells van obligar a prendre decisions massa improvisades a governants massa insegurs i bastant indolents.

I aquests mateixos que tant exigien són els que ara ploren per les mesures i restriccions que s’han hagut d’adoptar degut a aquesta obertura precipitada i sense control de l’illa a l’exterior.

I ploren perquè països més sensats desconfien -amb motiu- de la nostra pretesa seguretat.

Per voler-ho tot, deveres i corrents, ara es queden -ells i de rebot tots- sense res, i amb una taxa de contagis que no es mereixen els menorquins que han complert, encara que hagi significat tenir manco feina i ingressos.

Tots els sectors pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia, però -quina casualitat-, amb virus o sense, sempre ploren els mateixos.

 

 

Terraplanistes i llunàtics

Quan uns fets empíricament verificables no interessen, quan una realitat és incòmoda per a les convencions, creences, manera de viure o sis...