dimarts, 24 de febrer de 2015

Superheroi

N’hi ha milers que ho pensen fer i només un que ho fa. Navegar, viatjar, ser un aventurer. 

Tu, com la majoria de la gent, les situacions emocionants les experimentes en els llibres, les pel·lícules, projectes que programes i que habitualment no passen de virtuals, algun viatget…

Clar que en algun moment has pensat en ser un heroi, fer alguna cosa extraordinària. Però quan viatges a terres més o manco exòtiques sempre ho fas protegit per agències i guies, i no te mous dels llocs segurs. 

Açò sí, tornes presumint de la teva valentia.

T’assabentes que hi ha gent que necessita ajuda i tot d’una te sents disposat a ser cooperant a Centramèrica, col·laborador a un hospital a Àfrica, missionera de la caritat a Calcuta…

Tot des del teu sofà, mirant National Geographic i pagant la teva quota a Metges sense fronteres.

I desvaries creient que algun dia aniràs a l’Índia, Guatemala, Haití o Ghana, quan tens clar que no et mouràs del teu confortable occident.

Per què t’enganyes a tu mateix?

Sigues prou valent per reconèixer la teva covardia. 

No passa res. Som porucs i egoistes per naturalesa. Duim dins els gens la tendència a la conservació. 


No passis pena, els superherois només existeixen a les pel·lis i els còmics.

No ho feim millor perquè no volem

Els preus no pugen tot sols, no es tracta d'un fenomen natural com que arribi un anticicló. L'augment del cost dels articles de prim...