N’hi ha milers que ho pensen fer i només un que ho fa. Navegar, viatjar, ser un aventurer.
Tu, com la majoria de la gent, les situacions emocionants les experimentes en els llibres, les pel·lícules, projectes que programes i que habitualment no passen de virtuals, algun viatget…
Clar que en algun moment has pensat en ser un heroi, fer alguna cosa extraordinària. Però quan viatges a terres més o manco exòtiques sempre ho fas protegit per agències i guies, i no te mous dels llocs segurs.
Açò sí, tornes presumint de la teva valentia.
T’assabentes que hi ha gent que necessita ajuda i tot d’una te sents disposat a ser cooperant a Centramèrica, col·laborador a un hospital a Àfrica, missionera de la caritat a Calcuta…
Tot des del teu sofà, mirant National Geographic i pagant la teva quota a Metges sense fronteres.
I desvaries creient que algun dia aniràs a l’Índia, Guatemala, Haití o Ghana, quan tens clar que no et mouràs del teu confortable occident.
Per què t’enganyes a tu mateix?
Sigues prou valent per reconèixer la teva covardia.
No passa res. Som porucs i egoistes per naturalesa. Duim dins els gens la tendència a la conservació.
No passis pena, els superherois només existeixen a les pel·lis i els còmics.
