Arriba el temps de presentar la declaració de la renda, i tothom vol un resultat negatiu al final d’aquell galimaties de fulls plens de dades, conceptes i caselles numerades.
I si no et convenç la resolució, escrutes tots els apartats fil per randa tractant de trobar on pots incloure alguna nova dada que et desgravi.
Però qui està eufòric perquè li ha sortit negativa, que pensi que és perquè havia donat de més. I qui renega amargat perquè ha de pagar, són doblers que ha gaudit un temps sense que fossin seus.
Està clar que hi gent que amaga ingressos, que introdueix falsetats… Com més tens, més fàcil és que te despistis i oblidis declarar alguns guanys. Però alerta si no pagues, que és bastant bo de fer que t’enxampin i cobris.
De tota manera, els impostos són necessaris per poder gaudir dels serveis que proporciona un estat, per poder disposar d’infraestructures bàsiques i combatre les injustícies socials, perquè siguem tots un poquet més iguals i tinguem les mateixes oportunitats.
Enhorabona si et surt negativa, mala sort si has de pagar… però en general només es tracta d’equilibrar entre el que has aportat i allò que devies.
No sé voltros, però a jo em fan més enveja que llàstima aquells que diuen que paguen una fortuna a Hisenda. Imagineu quina deu ser la seva base imposable...
