Veus la quantitat de gent de la teva edat que es mor -cauen com a mosques, cada vegada amb més freqüència-, i et planteixes el futur.
Cuidar-te un poc a partir d’ara per mirar de durar més que ells….
...o cuidar-te menys i disfrutar del temps que et quedi, en vista del que passa, que se’t pot acabar el xollo qualsevol dia.
És una conversa recurrent entre madurets, als joves evidentment ni se’ls passa pel cap, si et senten et miren com si no entenguessin res. Clar, no és un tema que els toqui en aquest moment.
Però per tu és el tema. Vulguis o no, t’ho jugues tot a una carta.
Apostes per conservar-te, a veure si et mantens i gaudeixes d’una certa qualitat de vida -tranquil·la, light, sense estridències, gris, avorrida?- per molt de temps…
...o li fots pes dret i no poses fre a res; total, qui sap què te pot passar demà?
Supòs que aquí entren en joc les probabilitats i les estadístiques.
Però com que no pots viure pendent de gràfiques i percentatges i no et queda gaire temps, hauràs de prendre una decisió.
Has de fer cas al teu metge o a l’amic que té deu anys més que tu i que no es priva de res i va fent?
Reticent com ets a abandonar els plaers, dubtes.
Així que de vegades fas excessos i després te’n penedeixes.
I de vegades fas bondat, i també te’n penedeixes.