dimarts, 24 de maig de 2022

Amb filtre o sense

Sempre t’ha agradat l’art; algunes disciplines més, pintura, literatura… i unes manco, ballet, escultura… però sempre has valorat i de vegades provat d’interpretar el món de forma artística. 

El que més vas practicar fa un temps, a part de la pintura en el neolític -ja tens una edat- i colque incursió breu en l'escriptura, va ser la fotografia (perquè volies emprar les fotos com a base per a obres mixtes, tipus collage, que mai no vas concretar, potser millor així), i sobretot perquè ja no feia falta dedicar tanta atenció als aspectes tècnics -revelats, positivats-, amb les càmeres digitals, i et podies centrar més en la faceta creativa, o almanco era el que creies. 

Però reflectir la realitat amb pretensió artística és dificil en la fotografia. Entre el món real i el resultat final, a part dels filtres que dugui l’objectiu de la càmera, ultravioleta, polaritzador… hi ha d’haver un filtre en la ment de l’artista per dotar de sensibilitat una instantània captada per un aparell que té avui en dia una qualitat extraordinària fins i tot en automàtic, o en un modest mòbil. Distingir-se de la majoria de milers de milions d'imatges generades a diari arreu del planeta i anar més enllà de la típica postal o retrat d’estudi o cartell publicitari, convertir-ho en una obra distintiva i personal dotada de components de categoria, és molt complicat. No basta un filtre a l’òptica de la càmera, ni vint filtres de photoshop. 

I entre que allò més típic que proves de fer quan comences ja ho havies fet i repetir-ho t'avorreix, i que les obres artístiques úniques i originals no t’acabaven de sortir, vas deixar la disciplina de pintar amb la llum, i ara només fas colque foteta, de tant en tant, a un aniversari, a algun viatge o pel carrer, amb càmera o mòbil, amb filtre o sense...

 

dimarts, 10 de maig de 2022

Que llegeixis, te dic

Recordes un homo ja gran (bé, t’ho semblava llavors, tal vegada tenia l’edat que tens tu ara) que deia que a la seva vida havia tingut moments dolents i altres de bons, alegres i tristos, però que allò que dominava la seva existència amb molta diferència eren els moments avorrits. 

I per no arribar a aquest resum de la vida sembla convenient tenir una feina que no resulti excessivament desagradable, unes relacions familiars almanco correctes, bons amics i algunes aficions. I un dels entreteniments freqüents sol ser la lectura. Però no te sembla que sigui l’únic, ni el més important de l’univers ni imprescindible per tenir una vida plena. 

Açò és el que opines tu, encara que des que a 7è d’EGB vas llegir «Les Mines del Rei Salomó» a sa Graduada, sempre hagis estat un bon lector.

Però és que hi ha qui li agrada tant la lectura que opina, i ho diu i repeteix sempre i per tot, que tothom ha de llegir per força, que és el millor que hi ha. Tu no dubtes de la seva bondat, com tampoc dubtes dels beneficis de la pesca, molt entretinguda i que afavoreix a qui la practica… Com sembrar un hortet, criar canaris o col·leccionar mussols. Tota dedicació que t’ompli t’ensenya i et fa millor…

«Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res», diuen que deia Ciceró. En tost de jardí podem posar hort, barqueta... i en tost de biblioteca, caseta de vorera, agència de viatges, cinema o qualsevol cosa que ens faci sentir bé. Però alerta, que sortirà aquell amb la cançoneta «sí, sí, però que llegeixis, te dic!».

 

Eternament as Milà

L’abocador des Milà ha estat notícia aquests dies. Es veu que hi han llençat restes animals que havien d’haver estat incinerades, i sembla ...