Tu ets un anormal... I la resta de la gent, en algun aspecte, també. L’anormalitat és allò que es fa enfora del que és considerat normal o estàndard. En termes estadístics, és tot allò que no es troba dins de la mitjana o la majoria. Si menges més iogurts que els altres, ets anormal. Si beus manco cervesa que la mitjana, ets anormal.
De totes maneres, no és a açò que ens solem referir quan deim que colcú és anormal. Des de fillets som educats per encaixar dins de determinats patrons i normes, que ens ajuden a mantenir una certa cohesió social, però també poden generar prejudicis i discriminació cap a qui té unes postures diferents.
Però les posicions més infreqüents no tenen per què ser pitjors que les de la majoria.
Ser anormal no és una cosa negativa; és simplement una variació de la norma. Les postures infreqüents poden oferir-nos noves perspectives i solucions, i són essencials per al progrés de la humanitat. En tost de veure l’anormalitat com una cosa a corregir, hauríem de veure-la com una oportunitat per aprendre i anar més enllà. No conformar-te amb el que hi ha, creure que les situacions poden canviar, no pensar ni fer les coses com tothom... res d’açò no et fa inferior. I tantes vegades la majoria s’equivoca!
Tu ets anormal, i ben orgullós que n'estàs quan veus quins són els programes de televisió amb més audiència, les revistes i llibres més venuts, les notícies més llegides o la música més escoltada.
dimecres, 12 de juny del 2024
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Autoajuda’t; si vols, pots
Veus xerxes socials plenes de frases emmarcades, amb imatges de postes de sol i música new age. «Tot passa per una raó», «si vols, pots», «p...
-
De la darrera vegada que vaig anar a Ciutadella per Sant Joan en deu fer més de vint-i-cinc, d'anys. Vivia llavors a Barcelona i per div...
-
Ja fa bastants anys que has passat del mig segle, però et sorprèn i de vegades molesta que tenguin cap a tu una deferència excessiva, una ma...
-
Arriba el temps de presentar la declaració de la renda, i tothom vol un resultat negatiu al final d’aquell galimaties de fulls plens de dade...