dimarts, 25 d’octubre de 2022

Intermediaris

Els intermediaris serveixen per posar en contacte l’oferta i la demanda. A vegades paga la pena i a vegades surt més cara la salsa que el peix. Del valor final se’n solen endur una bona part, però en molts casos sense la seva intervenció no es podrien haver produït algunes operacions beneficioses per a tots els participants.

Els productes, mercaderies, negocis o contractes circulen i arriben a bon port a través d’un mitjà que comunica diferents llocs, empreses o persones, i que s’enduu, com és normal, la seva comissió en diners o espècies. El mateix que succeeix amb els productes de consum -que s’encareixen cada vegada que intervé un intermediari-, també ocorre amb l’energia, més cara i minvada com per més mans passa..

En el cas de l’electricitat, una part es perd per la resistència del cable que la transporta. I en el cas dels vehicles elèctrics, els avantatges no estan gaire clars, sobretot si no hi ha acumulacions de trànsit a nuclis urbans amb una contaminació alarmant, perquè mentre l’energia no s’obtengui de forma neta i renovable, tant se val si el fum surt d’una central que funciona amb fuel o del motor de cada vehicle, i així no fan falta els escassos i (sembla que) deficients punts de recàrrega, a la vegada que s’optimitza el rendiment de cada litre de combustible -en no haver intermediaris-, contaminant el mateix.

Així com als anys setanta creien que als 2000 aniríem tots en cotxos voladors, la revolució dels vehicles elèctrics tal vegada serà més lenta del que mos semblava fa una dècada.

 

dimarts, 11 d’octubre de 2022

El club dels 50

Sorprèn la quantitat de conductors que van a 50 quilòmetres per hora per les carreteres. Tant si la velocitat màxima és 20 o 90 Km/h. De vegades són turistes amb cotxo llogat i por al possible rigor en l’aplicació de sancions per excés de velocitat al país que visiten -per si de cas, a 50 i sense problemes-. Altres són, per exemple, senyores d’una certa edat, però també homos relativament joves i de l’Illa. I els automòbils poden ser petits, vells, nous o prou potents.

Es veu que 50 Km/h és un clàssic de la prudència, ni 40 ni 60, que no solen superar per res. També és una prova per a la paciència dels conductors que van al darrere. I tu te demanes si aquesta actitud de xano xano i a pinyó fix la deuen aplicar a les altres facetes de la seva vida, a la feina, a les relacions… personals. Si deuen mantenir el mateix tempo i tranquil·litat, la mateixa parsimònia i ritme al marge de les diferents circumstàncies, felices i tràgiques, que travessam al llarg del temps.


De totes formes, segurament provoquen manco accidents que els que superen amb molt la velocitat permesa, cosa que mai no podrem comprovar, ja que ens informen del positiu en alcoholèmia del conductor responsable d’un accident, però en comptades ocasions sabem a quina velocitat es calcula que anava, cosa prou important a la vista de l’estat en què queden alguns vehicles sinistrats.

En fi, a veure si ara el transport públic de franc, a més de servir perquè una persona que cobra, posem per cas, 1.000 euros al mes pagui el bus a qui en cobra 2.000, també serveix per reduir el nombre d’accidents pels camins de Menorca.

 

Massa crítica

Aquí mos queixam molt, res mos sembla bé i sempre envejam coses de l’illa major o la península. Comparam i ploram. No renegam del que mos di...