Quan algú està malament de ver, no té forces ni per pensar què ha de menester ni per demanar-ho. El «ja ho saps» trasllada la responsabilitat a qui ja va carregat. I això cansa. Sobretot quan ve de gent que teòricament l’hauria de conèixer prou bé per fer qualque passa més.
En canvi, de vegades sorprèn qualcú menys proper amb propostes concretes: «Vols que quedem per xerrar?», «me deixau els fillets i descansau un poc?», «quin dia vols que vengui a fer-te companyia?», «vine a casa i queda a dinar i a allò que vulguis».
I penses «mira, això sí que és ajuda, no un eslògan benintencionat». Perquè concretar vol dir molestar-se, organitzar-se i, horror!, implicar-se un poc. Però també és l’única manera de fer sentir a qualcú que no està tot sol amb el seu desastre. No és tan complicat, encara que ho pugui semblar des del sofà.
Així que, si estàs en un mal moment i vos deixen anar el clàssic «ja ho saps...», sempre pots respondre amb un «sí, sí, gràcies» ben educat… mentre cerques ajuda per una altra banda, que segurament serà més efectiva.
