dimarts, 18 de setembre de 2018

Memòria

La memòria és una bona cosa perquè sense ella no recordaries on és, per exemple, el pedal de fre del cotxe, o podries confondre el nom de la teva dona amb el de la veïna, o no saber si la cunyada és de Ciudadanos o de Més, o el sogre del Barça o del Madrid, amb les conseqüències catastròfiques que totes aquestes desconeixences poden provocar.

I serveix per no posar tanta aigua a la pròxima paella ni tant de bitxo com la darrera vegada als caragols amb cranca.

També és útil per no fer el ridícul malparlant dels joves d’avui en dia "que beuen i es droguen molt i són la pesta", i que després surti alguna història teva d’en primer fent igual o pitjor que els que critiques.

Evita que passis el dia remugant de tan malament com està tot ara, perquè et recorda com estaven les coses quan eres un fillet.

La memòria et fa reviure moments dolços i situacions doloroses, que t’han marcat per bé o per mal, i bona part del teu tarannà -si ets optimista o pessimista, alegre o tristot- dependrà de si t’influeixen més les bones o les males experiències que conserves.

La teva vida present, el teu jo, no serien res sense els records, i per això és tan trist perdre la memòria individual -com passa amb algunes malalties terribles i per ara sense cura- i col·lectiva, perquè un poble sa i madur que vol superar certes etapes i prosperar ha de tenir ben fresca la seva memòria.



dimarts, 4 de setembre de 2018

Good news, no news

Existeixen notícies bones i dolentes, absolutament positives o terriblement negatives, amb poc marge per a la tergiversació. Però n’hi ha moltes en què la conclusió i reacció del lector dependrà principalment de la manera com se li presenti.

Un mitjà que diu que la meitat d’un sector tindrà menys augment de negoci que l’any passat, podria igualment dir que l’altra meitat tindrà igual o més guanys.

Un diari que presenta una enquesta dient que un de cada tres entrevistats creu que tal assumpte a partir d’ara anirà pitjor podria redactar que dos de cada tres creuen que anirà igual o millor.

No suposa el mateix que es publiqui de títol d’una notícia que molts pacients esperen un temps excessiu per ser operats i de subtítol que la llista d’espera per a especialistes es redueix, que invertir els termes.

I és curiós que quan no hi ha altre remei que treure una informació en principi positiva, s’hi afegeixi habitualmente un però… amb alguna dada nefasta que contraresti d’arrel l’alegria generada inicialment, no sigui que els lectors ens esvalotem massa.

Per tant, la dita no news, good news ha canviat en tot el contrari, les bones notícies no interessen, no són vàlides per competir en el món periodístic actual.

No saps si és una estratègia global per tenir el poble compungit i atemorit, o només per augmentar la tensió informativa, però és el que hi ha, s’ha de generar expectació per part dels usuaris, s’ha d’aconseguir el màxim de vendes d’exemplars de paper, moltes visites als digitals i rècords d'audiència a teles i ràdios.

Tots els mitjans de comunicació ho fan. És la tendència actual i potser no existeix una alternativa.

On hem arribat? Aquest és ja el límit o encara es pot anar més enllà? Veurem més aberracions periodístiques? El temps ho dirà…




Ets un romàntic

En alguns aspectes de la teva vida t’importa més la forma que el fons. Predomina l’estètica i allò que un producte pot suggerir a tu i als a...