dimarts, 30 d’octubre de 2018

Quin final!

No t'ha passat que després de seguir durant mesos o fins i tot anys una sèrie a la tele amb una quantitat inacabable de capítols, resulti que la teva fidelitat es vegi compensada amb un final espantós, decepcionant i gens a l’altura de les expectatives que t’havies creat a partir de l’inici i desenvolupament de la història?

Es veu que és bastant bo de fer crear un magnífic començament per a les sèries, pel·lícules i novel·les, interessant, engrescador, però ja és més complicat que mantenguin un recorregut satisfactori, i sobretot és difícil que acabin amb un bon final.

És el mateix que passa quant a projectes personals, és fàcil programar coses a fer, imaginar aventures a la teva vida, però hi ha que seguir-les i acabar-les bé, que és el que costa. Solem arrencar molt bé, la cosa després es torça i s'ha d'mprovisar, i ja cansats i frisant per arribar al final, ens solem conformar amb un acabament fet de qualsevol manera.

Veus com els polítics solen posar molta intensitat en els seus discursos, frases contundents i idees esperançadores als seus programes electorals. Anuncien amb contundència l’inici d’accions per resoldre problemes, però l’important és com acaben aquestes bones intencions, la major part de vegades en molt manco de l’esperat.

Així com al cinema o a les obres literàries, quan has gastat temps, energies i doblers, vols que la seva fi et satisfaci, al món de la no ficció també és un bon final el que hauria d’arrodonir tota obra començada.


Però quanta gent ja d'una edat avançada -i no tant- no has sentit remugar entre dents: "Quin final, amb el que havíem estat... Quin final!"


dimarts, 16 d’octubre de 2018

El virus prospera

No tens gaire bon concepte de la humanitat, sempre l'has considerat un virus, un mal per al planeta, un ésser que exigeix adaptar el medi a les seves necessitats en tost d’adaptar-se ell a l’entorn. Un organisme que transforma i explota tots els recursos que troba sense remordiments, provocant si fa falta extincions d’espècies animals i vegetals, devastant pel seu interès la terra on habita.

Però a pesar de tot, has de reconèixer que la part de la humanitat al món occidental on tu vius, que és la que coneixes -i la que de ver t'interessa especialment, siguis sincer-, ha prosperat bastant darrerament.

Et sorprèn la gent que es queixa de la medicina actual, amb tantes pastilletes, i reivindica els remeis naturals. O qui remuga de la mala alimentació que patim amb tants conservants, productes ultraprocessats, transgènics i altres manipulacions… i resulta que mai en la història no havíem estat tan sans, tan ben alimentats i amb una esperança de vida tan llarga.

El mateix podríem dir dels avanços en els darrers segles, posem per cas, en drets humans, situació de la dona, en feina, en educació, economia...

El virus progressa i ho fa adequadament, però ja sabem que la prosperitat d’un virus cessa quan debilita i acaba matant l’hoste que l’allotja.



El preu de les coses (I)

A tots ens agrada comprar barat, i fins i tot si pot ser quasi de franc. Però totes les coses tenen un preu. Quin? Depèn de molts factors. A...