Tenir paciència, aquella capacitat d’un individu de suportar una determinada situació adversa amb fortalesa i sense alterar-se, sol evitar moltes equivocacions a la vida, permet pensar abans de parlar, reflexionar abans d’actuar, i fa que no t’hagis de penedir de tantes coses al final del dia.
Com més adverses les circumstàncies, com més mal dades van les coses, més valuosa és aquesta virtut germana de la prudència, però més mala de mantenir. I en temps com els actuals, veiem a diari exemples d’impaciència en diversos aspectes, com el desfici per obrir comerços, la frisança per llevar-se la mascareta, la urgència per gaudir de l’oci, perquè venguin turistes o per sortir a rodar món...
En el plànol de relacions personals, ser pacient pot evitar molts enfrontaments, encara que de vegades es pugui confondre amb inactivitat o indolència. Però més val pecar per falta d’acció que per un excés de precipitació. A part, sembla que els impacients han de patir més per força a la vida, és un hàndicap afegit als desavantatges que cadascú arrossega per aconseguir un mínim de felicitat. La paciència en les petites coses et permet enfrontar-te amb més serenitat a les grans adversitats i amb menys precipitació a les dificultats importants.
Que no ens falti la paciència quan ens telefonen a l'hora de dinar per oferir-nos una meravellosa oferta audiovisual o una assegurança en unes fabuloses condicions. Que abundi quan haguem de cridar a alguna companyia per donar de baixa colque servei contractat...
Que aquestes línies facin reflexionar una mica sobre el comportament, si qualcú ha tingut la paciència de llegir-les.
