La fauna de Menorca. Animals de companyia

Els carrers de Menorca estan plens de gent passejant cans petits. És mal de fer trobar-ne de més de dos pams d’alçada. Modes. Serà aquest l’animal de companyia més abundant a les llars illenques? Ho sembla.

Tenim també moixos, colque conill, i el típic canari o periquito engabiat, cosa que no saps si la nova llei permet. Cans, moixos i petites aus semblen formar la principal fauna que habita les cases de l’Illa.

Bé, açò és el que mos pensam, perquè allò que hi ha abundantment i per tot són insectes, com les paneres, aquesta mena d’escarabats que apareixen de sobte, a les cuines sobretot, per netes que estiguin, i que sobreviuen a fumigacions i fins i tot, diuen, a atacs nuclears. També hi ha altres animals migrants, que venen a casa mitjançant els nens, com els polls o cucs intestinals; o amb els cans, com les puces o paparres.

Alguna teranyina mos recorda que les aranyes mos fan companyia, junt amb mosques, moscards, colque borinot, sargantana o dragó. 

Enyores (darrerament enyores moltes coses, es veu que et fas vell...) les fileres de formigues que es formaven en deixar algun aliment al seu abast, formigues i mosquits que ja no veus amb tanta freqüència, serà pel canvi climàtic?

Però allò que més abunda amb diferència són els virus, bacteris, microbis... microorganismes que tant provoquen plagues, pandèmies i malalties vàries com ens protegeixen el cos i són fonamentals en la producció d’aliments com el pa, el vi o el iogurt. Aquests són els nostres veritables i més íntims animals de companyia.

La flora de Menorca

Arbres a la voravia, quasi a la calçada, tan inclinats cap a fora que fas enrere amb el cotxo i te carregues el mirall retrovisor de la porta. Arbres que sembla que són allà per fer porqueria, deixen al terra i damunt vehicles una sunya mala de llevar. Taques fosques produïdes per llavors o déu sap què, que just seria que ho fes net qui va tenir la idea de sembrar-los.

Hi ha també unes arrels que destrossen paviments i aixequen el terra, i que, paradoxalment, proliferen a zones més o manco residencials… No es fan estudis previs sobre si les arrels s’estendran, si al sòl hi ha prou fondària de terra?

Taronges podrides esclafades, que han caigut d’arbres estratègicament col·locats per on passeja la gent o aparquen vehicles. Herbes als trencs dels paviments, a les vores de les calçades, i fins i tot a algunes teulades... i en canvi pasteretes i zones verdes sense cap planta viva.

Cream espais amb vegetació i després no els mantenim. No és imprescindible tenir molt de verd a l’interior de les poblacions a una illa en què camines un quart d’hora en qualsevol direcció i arribes al camp o a sa marina, però si ho fas, fes-ho bé.

De tota manera, no som una excepció. A Àmsterdam, per exemple, a la tan civilitzada Europa del Nord, veus la majoria de zones sense res sembrat, creix allò que pot, selecció natural, campi qui pugui… No saps si ho fan per deixadesa, per respecte a la natura, o perquè tenen altres coses més importants a fer.

Un altre dia xerrarem de la fauna de Menorca.

 

Any nou, que surtin els gegants!

Fa no-res que hem començat un nou any. Açò diuen, perquè tu no has vist gaire diferència entre el dia que anomenen de cap d’any i el dia següent. Podria començar en qualsevol altra data i seria boni igual. Com succeeix a Xina, per exemple.

El recorregut del nostre planeta al voltant del sol dura 365 dies i 1/4, allò que anomenam any, i la resta són convencions, i moltes conviccions, com les dates de festes, religioses la majoria, hereves d’antigues celebracions, solsticis, inicis d’estacions o temporades de sembra, collita, pluges o fenòmens astronòmics.

Com que la qüestió és tenir dies lliures i motius per celebrar coses, no posam gaires pegues a les festes, siguin d'origen religiós, d’orgull nacional, social o paranormal, tant és.

I rallant de festes, t’has estranyat que per cap d’any no surti colque gegant a passejar pels carrers de les poblacions, almanco a Maó, que és per on més pastures, on a cada celebració hi ha desfilades dels macroéssers que han proliferat a les últimes dècades, de tota casta i proveniència.

O sí ha sortit el gegant de l’any nou? Seria l’únic que faltaria, ja que en tenim a quasi totes les jornades amb colque cosa a celebrar. Avui és el dia de la paparra mediterrània? Idò que surtin els gegants a ballar pel carrer. I de ser personatges amb vestits tradicionals de fa segles, s’ha passat a reproduccions d’allò més variat. Prest tindrem gegants representant les minories socials, ètniques, de tot gènere i condició…

En fi, que enyores quan a la teva infantesa el gegants -només dos- i un grapat de capgrossos sortien a desfilar per la Mare de Déu de Gràcia i prou. Te semblava un espectacle formidable i únic. Clar que al paleolític superior tu també eres més jove i impressionable, però allò escàs es valora més que allò que abunda i fins i tot embafa…

Però bé, ja que es veu que estem en època de desitjar coses, desitges que tothom, tu, els teus i els altres també, tenguin una bona existència cada dia -tant se val si és a començament, meitat o final de l’any, trienni, lustre- a la vida en general. I quan l’ocasió ho meresqui, que surtin els gegants!