dimarts, 30 d’agost de 2022

Raors i xancletes

Aquest estiu continua donant lloc a converses. Altra vegada devora la mar al migdia o fosquet, xerres i sents converses sobre si hi ha plenes a la mar que arriben dalt dels molls, i de vegades colque seca. 

Diuen els entesos de la cala que són coses pròpies del mes d’agost, sobretot de la segona meitat, i diferents de les rissagues del port de Ciutadella.

També sents a dir que fins dia 1 de setembre, avui en dia res de pescar raors. Que abans ja n’agafaven per Sant Jaume, però ara no deixen perquè primer han d’haver criat.

Un diu que s’agafen millor amb un ham tort, un altre contesta que, clar, que els hams han d’estar torts, i riu... No -aclareix el primer-, vull dir amb la punta mirant cap a un costat. I un que sembla que en sap del tema diu que amb aquests hams s’agafa tot el peix millor.

I per acabar aquesta crònica de gent gens jet set, que per sort també existeix enguany a pesar de tot, es va produir una conversa fascinant sobre les xancles, sandàlies i altres sabates d’estiu. Uns opinen que tot el calçat obert que fa que guaitin els dits dels peus és només adequat per a la platja, piscina o sortir de la dutxa; no per anar pel món, a la feina o al restaurant. 

Un no hi està d’acord, altres diuen que depèn del tipus de sabata, i n’hi ha que troben que és diferent si es tracta d’un homo que mostra els seus ditots o una joveneta amb uns peus ben fets, pedicura i ungles pintades... La dona d’un d’ells considera aquesta conversa un poc masclista i canvien de tema...

En fi, sembla que encara queda estiu i el que veiem i escoltem ho contarem.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Eternament as Milà

L’abocador des Milà ha estat notícia aquests dies. Es veu que hi han llençat restes animals que havien d’haver estat incinerades, i sembla ...