dimecres, 14 de novembre de 2018

Ets un romàntic

En alguns aspectes de la teva vida t’importa més la forma que el fons. Predomina l’estètica i allò que un producte pot suggerir a tu i als altres, més enllà de les seves característiques pràctiques.

De vegades tries pel fet de ser original, o poses els sentiments per damunt la raó quan es tracta d’articles que t’afecten personalment.

Prefereixes tenir un cotxo que sigui d’un model o marca mítica que mirar de trobar-ne un segurament bastant més funcional i eficient per meitat de preu.

T’estimes més tenir un mòbil o ordinador de segona mà de determinat segell, que no peces noves, més barates i adequades, però que llevat de complir la seva funció perfectament, no et suggereixen res més.

Vas amb una càmera de fotos antiga o amb aparença vintage, més cara i manco pràctica que moltes altres, però que trobes guapa i amb estil. Les fotos que faci... no t’importa gaire la qualitat que tenguin, més o menys com totes.

Valores la llegenda que envolta un producte i per açò tries molts articles pel seu nom, pel seu títol.

Llegeixes llibres en què no passa res, però on ho expliquen tot molt bé amb una prosa acurada, amb elegància. Tries la roba pel que et suggereixen les seves marques: luxe, aventura... sense tenir gaire idea de la seva qualitat, mires pel·lícules pel seu estil visual més que per la trama...


És possible que més d'un, veient tot açò, en tracti de pijo capritxós, però no, tu el que ets és un romàntic.



dimarts, 30 d’octubre de 2018

Quin final!

No t'ha passat que després de seguir durant mesos o fins i tot anys una sèrie a la tele amb una quantitat inacabable de capítols, resulti que la teva fidelitat es vegi compensada amb un final espantós, decepcionant i gens a l’altura de les expectatives que t’havies creat a partir de l’inici i desenvolupament de la història?

Es veu que és bastant bo de fer crear un magnífic començament per a les sèries, pel·lícules i novel·les, interessant, engrescador, però ja és més complicat que mantenguin un recorregut satisfactori, i sobretot és difícil que acabin amb un bon final.

És el mateix que passa quant a projectes personals, és fàcil programar coses a fer, imaginar aventures a la teva vida, però hi ha que seguir-les i acabar-les bé, que és el que costa. Solem arrencar molt bé, la cosa després es torça i s'ha d'mprovisar, i ja cansats i frisant per arribar al final, ens solem conformar amb un acabament fet de qualsevol manera.

Veus com els polítics solen posar molta intensitat en els seus discursos, frases contundents i idees esperançadores als seus programes electorals. Anuncien amb contundència l’inici d’accions per resoldre problemes, però l’important és com acaben aquestes bones intencions, la major part de vegades en molt manco de l’esperat.

Així com al cinema o a les obres literàries, quan has gastat temps, energies i doblers, vols que la seva fi et satisfaci, al món de la no ficció també és un bon final el que hauria d’arrodonir tota obra començada.


Però quanta gent ja d'una edat avançada -i no tant- no has sentit remugar entre dents: "Quin final, amb el que havíem estat... Quin final!"


dimarts, 16 d’octubre de 2018

El virus prospera

No tens gaire bon concepte de la humanitat, sempre l'has considerat un virus, un mal per al planeta, un ésser que exigeix adaptar el medi a les seves necessitats en tost d’adaptar-se ell a l’entorn. Un organisme que transforma i explota tots els recursos que troba sense remordiments, provocant si fa falta extincions d’espècies animals i vegetals, devastant pel seu interès la terra on habita.

Però a pesar de tot, has de reconèixer que la part de la humanitat al món occidental on tu vius, que és la que coneixes -i la que de ver t'interessa especialment, siguis sincer-, ha prosperat bastant darrerament.

Et sorprèn la gent que es queixa de la medicina actual, amb tantes pastilletes, i reivindica els remeis naturals. O qui remuga de la mala alimentació que patim amb tants conservants, productes ultraprocessats, transgènics i altres manipulacions… i resulta que mai en la història no havíem estat tan sans, tan ben alimentats i amb una esperança de vida tan llarga.

El mateix podríem dir dels avanços en els darrers segles, posem per cas, en drets humans, situació de la dona, en feina, en educació, economia...

El virus progressa i ho fa adequadament, però ja sabem que la prosperitat d’un virus cessa quan debilita i acaba matant l’hoste que l’allotja.



dimarts, 18 de setembre de 2018

Memòria

La memòria és una bona cosa perquè sense ella no recordaries on és, per exemple, el pedal de fre del cotxe, o podries confondre el nom de la teva dona amb el de la veïna, o no saber si la cunyada és de Ciudadanos o de Més, o el sogre del Barça o del Madrid, amb les conseqüències catastròfiques que totes aquestes desconeixences poden provocar.

I serveix per no posar tanta aigua a la pròxima paella ni tant de bitxo com la darrera vegada als caragols amb cranca.

També és útil per no fer el ridícul malparlant dels joves d’avui en dia "que beuen i es droguen molt i són la pesta", i que després surti alguna història teva d’en primer fent igual o pitjor que els que critiques.

Evita que passis el dia remugant de tan malament com està tot ara, perquè et recorda com estaven les coses quan eres un fillet.

La memòria et fa reviure moments dolços i situacions doloroses, que t’han marcat per bé o per mal, i bona part del teu tarannà -si ets optimista o pessimista, alegre o tristot- dependrà de si t’influeixen més les bones o les males experiències que conserves.

La teva vida present, el teu jo, no serien res sense els records, i per això és tan trist perdre la memòria individual -com passa amb algunes malalties terribles i per ara sense cura- i col·lectiva, perquè un poble sa i madur que vol superar certes etapes i prosperar ha de tenir ben fresca la seva memòria.



dimarts, 4 de setembre de 2018

Good news, no news

Existeixen notícies bones i dolentes, absolutament positives o terriblement negatives, amb poc marge per a la tergiversació. Però n’hi ha moltes en què la conclusió i reacció del lector dependrà principalment de la manera com se li presenti.

Un mitjà que diu que la meitat d’un sector tindrà menys augment de negoci que l’any passat, podria igualment dir que l’altra meitat tindrà igual o més guanys.

Un diari que presenta una enquesta dient que un de cada tres entrevistats creu que tal assumpte a partir d’ara anirà pitjor podria redactar que dos de cada tres creuen que anirà igual o millor.

No suposa el mateix que es publiqui de títol d’una notícia que molts pacients esperen un temps excessiu per ser operats i de subtítol que la llista d’espera per a especialistes es redueix, que invertir els termes.

I és curiós que quan no hi ha altre remei que treure una informació en principi positiva, s’hi afegeixi habitualmente un però… amb alguna dada nefasta que contraresti d’arrel l’alegria generada inicialment, no sigui que els lectors ens esvalotem massa.

Per tant, la dita no news, good news ha canviat en tot el contrari, les bones notícies no interessen, no són vàlides per competir en el món periodístic actual.

No saps si és una estratègia global per tenir el poble compungit i atemorit, o només per augmentar la tensió informativa, però és el que hi ha, s’ha de generar expectació per part dels usuaris, s’ha d’aconseguir el màxim de vendes d’exemplars de paper, moltes visites als digitals i rècords d'audiència a teles i ràdios.

Tots els mitjans de comunicació ho fan. És la tendència actual i potser no existeix una alternativa.

On hem arribat? Aquest és ja el límit o encara es pot anar més enllà? Veurem més aberracions periodístiques? El temps ho dirà…




dimarts, 21 d’agost de 2018

Com si fossis un vell

Ja fa bastants anys que has passat del mig segle, però et sorprèn i de vegades molesta que tenguin cap a tu una deferència excessiva, una manera de tractar-te massa protectora i didàctica.

El metge descriu les teves dolències amb gestos i dibuixets com si tinguessis sis anys, o noranta -no sé què és pitjor-, i les infermeres et fan recitar la llista de tots els teus medicaments -no t’equivoquis en un nom o la seva funció, que posen mala cara-.

Si t’has de fer una prova encara que senzilla i habitual, t’ho expliquen tot com si fossis un fillet de primària. Molt amables tots ells, pero molt paternalistes. Perdoni, que no som tan gran, i tenc estudis!

Al carrer, una mare li diu a la seva filla “lleva d’enmig, deixa passar aquest senyor”. Tens certs problemes de mobilitat, cert, però no n'hi ha per tant...

A la farmàcia demanes una capsa de tal, per una afecció a la pell. “Bono, tranquil, esperi, ara ho mirarem. Recorda el nom, segur? Ho ha mirat bé? Ara ho comprovaré, no se preocupi, tal vegada ara té una altra cosa”.

Sí, segur, sé de memòria els símptomes i el nom de la pomada, a més ho he confirmat a internet. Si açò li ho diu un jove de vint-i-cinc anys, el farmacèutic no dubta.


Et volen ajudar a aixecar-te del seient si veuen que et costa un poc,  al súper et deixen passar davant si no hi ha molta coa i et veuen cansat i carregat. Fins i tot nens et volen pujar les bosses de compra al teu pis...

No arribes als seixanta i pertot on vas et tracten com a un vell, amb una condescendència desmesurada.

Excepte a l'INSS, de la Seguretat Social, que si hi vas perquè notes algun problema, troben que estàs fet un xaval, sa i fort com un cavall i sense cap motiu per no continuar treballant mooolts anys més.




dimarts, 7 d’agost de 2018

Dies de platja (i II)

Mare i fills. «No agafeu caragols ni pijallides, que està prohibit». «Però si ho hem fet sempre, i si no els agaf jo els agafarà un altre… No vols una tapeta antes de dinar?». «Bono, però pocs, eh?»

Un home a uns joves. «Si us clavau pues de vogamarí, us posau una pell de sobrassada i surten totes soles». 


«Si pescau, no passeu es peix amb aigo dolça, que es farà malbé totd’una».

Fillets. «Si quan veus un bòrn que s’atraca no respires, sa picada no te fa mal, i si te toca, pixes damunt sa ferida i ja està».

«Si plou no nedis, que te surtiran grans. I si nedes de nit, també».


«
Te poses oli per tot es cos i pots estar dins la mar tot es temps que vulguis».

«Ui quina set que tenc!». «No, jo més, no veis que quan escup sa meva saliva és blanca i amb espuma?»

«Alerta que li arrabassaràs una pata en es cranc!». «No passa res, li tornen a sortir».

Una jove a un jove. «Es sol és bo, té moltes vitamines».

Al·lots. «Si xucles aigo pes nas i la treus per sa boca te fa net tot es sistema respiratori».

«I si vas descalç te fa mal si vas poc a poc, si corres ja no».

«Si escopiu saliva as vidre de dins de sa careta no s’entela i ho veus tot ben clar».

Una dona que me veu dubtar a la vorera. «Si no fa sol, trobes s’aigo freda».

Aquestes són més frases sentides en els meus pocs dies a la platja. Cadascú que tregui les seves conclusions. O que les ignori i faci el que li sembli.


Ets un romàntic

En alguns aspectes de la teva vida t’importa més la forma que el fons. Predomina l’estètica i allò que un producte pot suggerir a tu i als a...