dimarts, 30 de març de 2021

Menorca fashion horse path, moda i camí de cavalls

La relació entre moda i cavalls no només la podem trobar en esdeveniments com les curses a Ascot i més modestament al Hats & Horses menorquí, sinó que també ha arribat al nostro nostrat Camí de Cavalls.

Darrerament realitzes petites incursions per aquesta via que volta l’illa, trams curts i senzills, i has vist de tot -manco cavalls, per cert-: gent a peu, en bicicleta, corrents, amb cans, en família, fins i tot un caminant amb una guiterra i una cussa coixa... i poques mascaretes.

Però una cosa bastant freqüent, diries que de cada vegada més, és la tendència a vestir-se minuciosament d'acord amb la disciplina que -més a la lleugera o més seriosament- s’està practicant, de manera que veus gent pel camí amb un equipament digne del circuit de l'Annapurna o de l'escalada del Kilimanjaro, o qui per fer una volteta en bici va vestit de cap a peus com en Contador.

A tu no te sembla malament aquesta moda. T’agrada que l’equipació acompanyi, forma part de la litúrgia. Tota la parafernàlia que envolta una activitat, la vestimenta, els estris i aparells de cada disciplina, fan que et sentis més professional i que et dediquis a la pràctica de la teva afició amb més entusiasme.

Sembla també que el propi Camí de Cavalls està més de moda que mai, aquest hivern suau i ara la primavera han propiciat que sobretot dies festius i de vacances s’ompli de caminants diversos, la majoria ben disfressats per a l’ocasió. 

Poca broma, que açò de la moda no és cosa nova ni passatgera i té tothom embolicat, vulgui o no vulgui.

No?

Idò qui estigui lliure d'influències de la moda, que llenci la primera sabatilla Salomon Speedcross 5...

 

dimecres, 17 de març de 2021

Vells indòmits

Ens hem domesticat com a espècie i ens han domat com a individus per ser bones peces de la societat. Passam la infantesa i joventut ensinistrant-nos per comportar-nos com a ésser domats. Després a l'etapa adulta transitam servils tal com esperen que ho fem els que controlen, i així la majoria solem ser bones persones a la llar, a la feina i per tot.

Amb el temps, però, n'hi ha que els deixa d'importar l'opinió dels demés, comencen a passar de tot, ja no tenen sentit del ridícul, els importa un rave el que diran els altres i van més a la seva.

Sembla que n'hi ha que amb l'edat perden la domesticació i tornen a l'estat salvatge. I veus gent gran vestint o actuant de forma estrafolària, o sense arreglar, o negant-se a efectuar rutines que havien fet tota la vida.

Per una banda podem pensar que és perquè ja caduquen, que comença a fallar colque neurona, però tal vegada hi hagi un retorn als orígens, a la llibertat de la criatura sense domar.

Aquest anar a la seva i perdre part de la doma a la que els han sotmès tota la vida els pot fer més egoistes. O més idealistes. Els pot agafar per protestar, exposar les idees pròpies, potser sortir a una manifestació amb més de 60 anys, cosa que no haurien fet als 40 ni borratxos.

Però també els pot donar per dedicar-se més a ells i passar dels altres. Abans invertien en ajudes, estaven subscrits a diverses ONGs, però a partir d'ara l'ésser en perill d'extincio són ells, física i econòmicament, i són la seva pròpia oenegé.

Dels canvis físics que es van experimentant en complir anys, ja en xerrarem en una altra ocasió, o tal vegada millor no.

 

 

dimecres, 17 de febrer de 2021

Bo i barat, car i flac

La relació entre qualitat i preu dels productes o serveis que compres, llogues o contractes -en definitiva, que pagues- pot variar molt.

Car i bo és un binomi lògic, els bons materials, la funcionalitat, gran inversió en I+D, elegància i bon disseny són aspectes que s’han de pagar. 

També és coherent un producte barat i dolent; si el preu és baix, totes les característiques mencionades anteriorment davallen i obtenim coses flaques, de baixa qualitat. 

Barat i bo és el que tothom cerca i és mal de trobar, quan consideres que et corresponen prou i de més pel preu pagat. 

Allò car i dolent és el súmmum de la infàmia i bastant freqüent; una marca  que té un nom i res més, perquè està de moda o té molta publicitat darrere, però que no correspon a les expectatives que tenim pel capital invertit. De vegades es pot considerar una autèntica presa de pèl, o una estafa.

S’ha de compensar la despesa en béns i serveis. Tant si es tracta d’un mòbil, un dentista, uns pantalons o un lampista. Però també han de ser satisfactoris els serveis públics pagats amb els teus impostos. 

Ha de compensar el que gastes en comprar un cotxe o anar a la perruqueria, l’advocat o el mecànic, pero també ha de ser un bon negoci pagar per la feina d’un diputat, regidor o conseller, o les despeses per unes bones carreteres o la neteja dels carrers. 

Per tant, seguint el mateix criteri que quan compres una cafetera, quina nota poses a la qualitat-preu dels serveis públics locals, autonòmics o estatals sufragats amb els teus doblers?

 

dimecres, 3 de febrer de 2021

Pop amb peres

Quantes vegades no has menjat sípia amb pebres o perdiu amb cranca? No me diguis que ta mare no te feia de petit llengua amb figues, ratjada amb salsa d'ametlles o pilotes as forn amb patates. I segur que has cuinat per a la família o amics més d'una vegada caldera d'ànec, oliaigua amb fesols o sardines farcides as forn...

No, clar que no. A no ser que siguis una ànima inquieta, ésser extraordinàriament creatiu o fanàtic de la cuina i que estiguis bastant avorrit, no crec que se t'hagi acudit fer aquestes provatures.

Tanmateix, són plats possibles i no gaire extravagants, no és molt descabdellat fer combinacions com les anteriors, producte de la interacció de preparacions típiques de la cuina tradicional d'aquí o de prop, menjars comuns i habituals que es transformen en creacions mai no vistes si intercanviam els noms i llinatges, és a dir, el producte principal i mètode de cocció o acompanyament. Tan acostumats que estem a una manera de fer cada aliment tota la vida, sorprendria alguna variació.

No goses de fer-ne uns quants? Has de cuinar sempre el menjars com ho han fet els pares, avis i besavis, i així eternament? Tal vegada t'enduries colque petit disgust, uns quants fracassos, però segur que també més d'una alegria per haver parit noves creacions i donat a conèixer els productes de sempre amb tractaments innovadors.

Seran qualque dia al teu menú els carabassons en escabetx, la panadera de caragols, els calamars amb col o la llagosta amb tàperes? I el pop amb peres?

 

dimecres, 20 de gener de 2021

Il·legal és il·legal

Les coses il·legals són les contràries a la llei establerta en el temps i espai on et trobes. Es tracta d'una qüestió jurídica que no ha de coincidir necessàriament amb la teva ètica o conviccions.

Matar, violar o robar, per exemple, trobes sense gaires dubtes que són actes que generen un dany a qui els rep i que han d'estar prohibits per perjudicials en totes les legislacions de les diverses èpoques i cultures.

Però també és il·legal fer-se un xaletàs i dir-li casa d'eines, passar de dur mascareta correctament en plena pandèmia, fer un dinarot amb quinze amigots estant en nivell 4 de prevenció, pescar o caçar quan no toca o allà on no es pot, tenir una caseta massa vora el mar, amagar guanys per no pagar impostos...

I anar sense permís a cercar-se la vida a un altre país, ajudar algú a morir dignament (fins ara) o ocupar una casa deshabitada per la cara...

Algunes de les accions esmentades les consideraràs justificables i trobaràs que és injust que siguin il·legals. Si et sembla que una prohibició no és justa, pots cometre deliberadament l'acte vedat i fer el possible perquè no t'enxampin, o muntar un grup de pressió, recollida de firmes o un partit polític que defensi la legalitat d'aquesta conducta.

Però mentrestant, si realitzes algun acte que va contra les lleis actuals, tant si ho fas perquè ets un miserable o perquè ets un altruista, estàs cometent una acció il·legal, perseguible i punible. I la justícia, no sempre justa, actuarà en conseqüència.

 


 

dimecres, 9 de desembre de 2020

El ca fa 60 anys

El ca que et té a casa -en realitat, una cusseta de raça shih-tzu que ja has mencionat un parell de vegades- fa aquest mes 60 anys. Bé, anys de ver, del calendari, uns vuit i mig, però com que diuen que cada any humà equival a uns set de canins, idò açò, que en té uns seixanta.

El veterinari t'ha dit que no és ben bé així, que no es pot comparar l'edat nostra amb la dels animals. Els primers anys els gossos creixen i es desenvolupen molt més que les persones i després depèn de cada raça i mida. 

Ja, però com que mos agrada tant dur-ho tot a la dimensió humana, així ja mos va bé i mos entenem. Una any de ca, set anys de persona.

No és l'única característica dels animals, especialment dels gossos, que analitzam des de la nostra perspectiva, també som especialistes en interpretar la seva personalitat i els costums que tenen, està trist perquè sap que te n'has d'anar, ve cap a jo perquè veu que me l'estim, entén tot el que li dius, és com una personeta, només li falta rallar... Creim saber el motiu del seu comportament a través de l'experiència humana, tots som una mena de psicòlegs animalers sense saber res de zoologia, etologia o veterinària.

El mateix feim amb tot el que mos és estrany o diferent, fins i tot dins de la nostra pròpia espècie, amb la gent que no coneixem, persones amb altres costums o formes de fer les coses, amb diferents tradicions o d'altres cultures. Interpretam i, encara pitjor, jutjam i si fa falta condemnam basant-nos en la nostra manera de veure el món, la nostra escala de valors, sense ser experts en sociologia, psicologia ni haver-nos preocupat el més mínim de sortir del nostre còmode espai per tractar d'entendre els altres.


 

dimecres, 25 de novembre de 2020

Cotxos, ordinadors i polítics

Fa poc vas haver de substituir alguns estris que per bé o per mal han esdevingut essencials a la teva vida, com són el cotxo i l’ordinador. El vehicle tenia més de vint anys i ara en tens un de ben nou. La computadora tenia uns tretze anys i el portàtil que ara empres és de darrera generació.

Les diferències entre els models antics i nous són abismals, eficiència, prestacions, rapidesa, estalvi d’energia... i tot per un preu relativament més econòmic. Et sents com un troglodita trobat congelat a una glacera i reanimat al segle XXI.

Els aparells amb el temps s’espatllen i necessiten renovar-se per altres més moderns. Igual que noltros, que a partir de certa edat sempre tenim colque cosa que no funciona i no hi ha setmana que no tinguem armat algun tema mèdic.

La rentadora perd aigua, el microones fa una renou estranya, la porta del forn no tanca bé… Primer ho tractes d’arreglar o apedaçar i després, quan ja no hi ha altre remei, és imprescindible el relleu per una nova generació.

I el mateix passa amb el humans, ens van apedaçant mentre es pot fins que un dia ens han de reemplaçar per altres individus més nous.

Esperem que el relleu d’unitats de carboni a aquest planeta, a tots els nivells, especialment en les classes polítiques, doni tant o més bon resultat que en el cas d’un cotxo o un ordinador. Que siguin models molt més eficients, més adaptats a la realitat actual, respectuosos amb el medi i que serveixin per fer un món millor… i sobretot que surtin més baratets i que no gastin tant.

 

Menorca fashion horse path, moda i camí de cavalls

La relació entre moda i cavalls no només la podem trobar en esdeveniments com les curses a Ascot i més modestament al Hats & Horses meno...