dimarts, 27 de setembre de 2022

Eternament as Milà

L’abocador des Milà ha estat notícia aquests dies. Es veu que hi han llençat restes animals que havien d’haver estat incinerades, i sembla que hi ha hagut nombroses irregularitats en la gestió d’aquests residus entre l’empresa del femer i els escorxadors de Maó i de Ciutadella. Total, una qüestió prou greu que s’ha d’investigar i controlar perquè les coses es facin bé.

Però tu, en veure les fotos que s’han publicat, més que les restes animals abocades -cap de vaca tirotejada inclosa-, allò que t’ha cridat l’atenció és la quantitat de plàstics que hi ha amuntegats, t’han impressionat més les bosses verdes que no les vísceres que contenien. Un plàstic que allà quedarà, sembla, per molts d’anys; de 10 a 100 una bossa, o més de mil anys un bòtil de PET (politereftalat d’etilè), com la majoria de recipients que empram. Si s’enterren, malament, i si es cremen, els fums tòxics generats deuen ser importants.

Els residus càrnics abocats on i quan no tocava poden suposar una falta molt greu, però cadàvers escampats n’hi ha per tot a la natura, segueixen el seu cicle, són aliment per altres éssers, i es descomposaran com ha succeït tota la vida. Les vísceres evolucionaran de manera natural; no així les bosses que les contenen.

Tots produïm residus i imatges com aquestes n’hi ha per tot el món, però et serveixen per recordar la importància d’utilitzar alternatives als plàstics no reutilitzables perquè no siguin els protagonistes eterns a qualsevol abocador.

 

dimarts, 13 de setembre de 2022

Regalets i descomptes

No sé quan va començar ni per quin motiu, però esteim acostumats, trobam normal i fins i tot exigim la gratuïtat en molt d’allò que consumim.

La música i les pel·lícules, els diaris i tot allò que es pot obtenir per internet, legalment o no, tot ho volem de franc.  No esteim disposats a pagar per res i no se sap com s’espera que visquin els professionals que elaboren tots aquests productes.

I ara tenim una sèrie de mesures per les crisis de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i altres mals endèmics que patim. Tots esteim contents de l’autobús de franc, dels tíquets de compra gratuïts o descomptes en la benzina i transport aeri. Tothom se n’alegra i pocs es demanen d’on surten els doblers invertits en aquestes mesures, quines altres partides s’hauran de retallar, fins quan hi haurà doblers per fer-ho o si pujaran els impostos.

Els pares (i mares) de fillets petits celebren la gratuïtat de 4 hores d’escoleta, però n’hi ha que exigeixen tot l’horari de franc. I ara hi ha qui vol posar preu màxim als productes bàsics.

Per a la sanitat i l’educació públiques, i per a uns mínims perquè tothom tengui una vida digna -és a dir, ajudes per a qui les necessiti- no me sap cap greu que s’emprin els meus doblers encara que jo no ho amortitzi mai. Però per a regalets i descomptes que ara es van repartint a tothom com si haguessin arribat els reis (mags)... aquí ja tenc dubtes de si vull que es faci amb els meus impostos.
 

dimarts, 30 d’agost de 2022

Raors i xancletes

Aquest estiu continua donant lloc a converses. Altra vegada devora la mar al migdia o fosquet, xerres i sents converses sobre si hi ha plenes a la mar que arriben dalt dels molls, i de vegades colque seca. 

Diuen els entesos de la cala que són coses pròpies del mes d’agost, sobretot de la segona meitat, i diferents de les rissagues del port de Ciutadella.

També sents a dir que fins dia 1 de setembre, avui en dia res de pescar raors. Que abans ja n’agafaven per Sant Jaume, però ara no deixen perquè primer han d’haver criat.

Un diu que s’agafen millor amb un ham tort, un altre contesta que, clar, que els hams han d’estar torts, i riu... No -aclareix el primer-, vull dir amb la punta mirant cap a un costat. I un que sembla que en sap del tema diu que amb aquests hams s’agafa tot el peix millor.

I per acabar aquesta crònica de gent gens jet set, que per sort també existeix enguany a pesar de tot, es va produir una conversa fascinant sobre les xancles, sandàlies i altres sabates d’estiu. Uns opinen que tot el calçat obert que fa que guaitin els dits dels peus és només adequat per a la platja, piscina o sortir de la dutxa; no per anar pel món, a la feina o al restaurant. 

Un no hi està d’acord, altres diuen que depèn del tipus de sabata, i n’hi ha que troben que és diferent si es tracta d’un homo que mostra els seus ditots o una joveneta amb uns peus ben fets, pedicura i ungles pintades... La dona d’un d’ells considera aquesta conversa un poc masclista i canvien de tema...

En fi, sembla que encara queda estiu i el que veiem i escoltem ho contarem.

 

dimarts, 16 d’agost de 2022

Baldritja i perol as forn

L’estiu dona peu a temes de conversa que no sortirien en altres èpoques de l’any. Al costat de la mar al fosquet quan el sol comença a pondre’s i l’oratge es fa més suau, l’aigua està més plana, el cel violeta i la calma sembla cobrir-ho tot, recordes l’olor a perol as forn que solies notar en arribar a la caseta després de nedar tot el capvespre, i algú comenta que el perol ha de dur per força patata i tomàtic, però que no li va gens malament un poc de carn de be o colque sípia o uns peixets.

Un altre dia expliques que quan tornes de la platja al migdia penses en l’ensaladilla que te solia esperar, feta a l’estil illenc, o almanco així ho preparaven a ca teva; amb una maonesa amb prou all, pebre vermell escalivat damunt el foc amb les esgrelles (pobre cuina, com quedava!) i de vegades albergínia també torrada. Una bomba de sabors extrems per a qui ho provava i no hi estava acostumat, però per a noltros era d’allò millor de la temporada, com els musclos fets amb el seu propi vapor, o la caldera i peix frit, amb serrans, vaques i colque esparrall acabats de pescar.


Un tema que ha omplert la xerradeta d’un altre capvespre a la platja ha estat l'espècie a la qual pertanyia una au marina que rodava aquest dies per damunt els molls. Que si era una gavina jove encara amb el plomatge primerenc, o si es tractava d'una baldritja, que té colors més foscos. I després un altre deia que de gavines n’hi ha diferents varietats, amb el bec vermell o groc, i tal i tal. Total, que quan vam voler tornar a mirar l'animal, ja no hi era... Sort que avui en dia tothom té una càmera a mà amb els mòbils.

En fi, esperem que la calor doni almanco uns dies de treva i en el que queda d’estiu vegem i escoltem més coses, i les puguem contar.

 

dimarts, 2 d’agost de 2022

Dessalats... i un poc estrets

L’aigua dolça escasseja aquest estiu i hi ha qui planteja noves dessaladores. Si també hi manca territori per excés de visitants, podem afegir formigó al mar o envoltar-nos d’illes artificials estil Dubai. Tot per tal de créixer... en quantitat sobretot. Sempre una fugida cap endavant. Les conseqüències ja se les trobaran les generacions venideres.

Al pas que anam, idò, mos dessalaran l’aigua. Com també dessalam la nostra parla per donar pas a una modalitat més universal amb els que arriben de fora; servilisme diran uns, cultura diran altres... Però sembla que prest ja no s’exigirà cap nivell B o C, que tant enerva alguns, sinó domini del castellà castís i  d’altres idiomes que duguin els nous conqueridors a la recerca de terres verges i indígenes ximples. La colonització ara arriba amb jet privat i talonari, però és tan agressiva i traumàtica com sempre i mos desposseeix d’allò que és més nostro.

El consum s’ha disparat en tots els àmbits i ja veurem fins quan resistim. La demanda desorbitada d’aigua, electricitat i places turístiques, l’ocupació al límit de carreteres, aparcaments, bars i restaurants, i la proliferació mai no vista d’esdevenimens més o manco culturals omplen aquest estiu d’una pressió que ja se veurà si paga la pena per als qui som aquí tot l’any i rebem els danys col·laterals. Esperem que no sigui allò que vene
n de fora, munten la paradeta, l’espremen tot el que poden, se’n van amb els beneficis a altra banda i aquí mos deixen la merda.

Però no passeu pena, ara toca absorbir tot el que arriba, sigui com sigui, de qualsevol manera. Dels problemes que se generin a llarg termini, ja s’encarregaran els nostros nets.


dimarts, 5 de juliol de 2022

Polígon Industrial des Murtar

Aplicant el sentit comú, poques vegades t’equivoques. A qualsevol aspecte de la vida. Potser també convé tenir coneixements sobre alguns temes per trobar una solució definitiva i adequada, però només aplicant la lògica, almanco no ho espatllaràs més, encara que no ho arreglis del tot.

A una illa que afirma que viu del turisme, el sentit comú et diu que no hi hauria d’haver un polígon industrial a l’entrada de quasi cada poble, bastarien un o dos mancomunats per a tot el territori. Tampoc sembla gaire lògic que a segons quines poblacions hi hagi edificis abandonats enormes i/o sense acabar que siguin allò primer que veus quan arribes. El sentit comú tampoc no te recomana construccions avantguardistes als centres dels poblets, sales polivalents tant de moda, que solen consistir en un bloc de formigó antagònic amb l'entorn.

Tampoc és de lògica a una illa turística tenir zones urbanitzades a la costa que fan ganes de córrer, amb hotels i blocs d’apartaments espantosos que des de la mar, sobretot, destaquen horriblement, i ara afegim la nova cosa de Fornells… Tampoc sembla de sentit comú permetre segons quines reformes i nous edificis a llocs com la façana del port de Maó, que desentonen amb l’espai i destrossen tot el conjunt.

La lògica també te recomana tenir unes carreteres en condicions a un lloc on el trànsit a l’estiu augmenta considerablement, sobretot en cotxes i motos de lloguer -amb gent que a ca seva a l’hivern potser quasi no condueix-, autobusos i darrerament bibicletes.

No fa falta ser especialista en cap d’aquests assumptes per veure que no és gaire lògic voler turisme, i de qualitat, i tenir-ho tot així (i les obres que no acaben o que comencen ara a l’estiu).

Després necessitarem entesos en cada matèria per concretar les accions a desenvolupar, pero almanco no fem les coses de qualsevol manera, com ens passen pel cap o per guanyar quatre vots.

Si no, acabarem amb una sala polivalent ultramoderna a l’entrada des Grau o un polígon industrial a Cala Molí...

 

dimarts, 21 de juny de 2022

Un estiu massa estiuenc

Aquests dies s'inaugura un estiu que trobes ja massa estiuenc. La calor va arribar fa dos mesos i els turistes una mica després, i el fet ens va agafar -com quasi tot- desprevinguts. Tant de temps demanant desestacionalització i quan arriba no hi ha res preparat, amb obres diverses, falta de transports i d’altres recursos i serveis.

Els turistes que venen darrerament sembla que tenen més nivell adquisitiu, i els que compren cases i altres propietats a l’illa també. Tant de temps demanant turisme de qualitat i ara que arriba, ens queixam de com han pujat la compra i lloguer d’habitatges i que Menorca serà només per als rics… No era el que volíem? Si aquí ha de ser com a Montecarlo, els preus també ho seran. Qui vulgui preus assequibles, que renunciï a viure al paradís de moda.

A Ciutadella troben que en passaran un fum per Sant Joan, però tot ve d’allà mateix, s’ha promocionat molts anys, ara està de moda i açò no hi ha qui ho aturi.

I rallant de turisme de qualitat i pel bé de la imatge de bona conservació i de pobles idíl·lics que hauria de donar l’Illa, l’abominació que s’està construint a primera línia de mar a Fornells s’hauria d’aturar i enderrocar, i el monstruós edifici a l’entrada de Sant Lluís (com es va permetre la seva construcció?) hauria de tenir el mateix destí, seria la millor manera d’emprar els doblers públics que ha costat la seva compra. 

Mos espera un estiu exagerat, extremat, i sembla que no només per les temperatures. 

 

Eternament as Milà

L’abocador des Milà ha estat notícia aquests dies. Es veu que hi han llençat restes animals que havien d’haver estat incinerades, i sembla ...