dimecres, 4 d’agost de 2021

Si ho haguessis sabut...

Tu no ets dels que creuen que la vida i els actes de cadascú ja estan escrits i determinats per endavant, però sí que penses que tothom actua a cada moment de la manera com ho ha de fer i que no té alternativa.

En cada situació de la teva existència, amb les circumstàncies que es donaven, físicament i mental, a l’entorn i amb cadascuna de les variants que han configurat aquest instant precís, no has tingut més remei que haver obrat com ho has fet. Per bé o per mal, però aquest és un altre tema.

«Si haguessis canviat de feina. Si no haguessis deixat tal cosa. Si haguessis començat abans amb tal activitat. Si no haguessis perdut tant temps en allò. Si haguessis deixat més prest allò altre...». Clar que el present de qualsevol seria diferent si el seu passat no fos com va ser. Però si es tornés al moment anterior amb idèntiques condicions, la manera de procedir seria la mateixa.

Per açò trobes que no serveix de res mortificar-se per errors passats, «si ho hagués sabut...». Només podem tenir-los presents i fer-ho millor en el futur.

Per a tot arriba l’hora i tot ho fas o deixes de fer quan estàs preparat. No ho pots avançar ni ho pots canviar. No ho pots preveure ni val penedir-se. Cent vegades tornessis a viure una situació, cent vegades faries el mateix.

 

dimecres, 7 de juliol de 2021

Doblers i felicitat

No sé si els doblers són el principal component de la felicitat, però està clar que no tenir-ne en aquesta societat causa bastant infelicitat. Tenir diners serveix principalment per no haver-se de preocupar dels diners, perquè resulta que hi ha gent, més dels que es podria pensar, que en tenir un capital que els deixaria dormir tranquils, no paren fins aconseguir que desapareixi, ja sigui fonent-lo en luxes més enllà de les seves possibilitats, o, més habitual, volent invertir en negocis de dubtosa rendibilitat en els quals no són precisament experts i que no els aporten més que maldecaps. Total, que moltes vegades es queden sense doblers i sense negoci.

No serà aquí on informem de quin és el millor destí per als cabals de cadascú, només es tracta de sentit comú, tenir-ne prou perquè no representin el principal tema en la majoria d’assumptes i converses del dia, i emprar-los pel que més feliços ens faci. O no utilitzar-los i ser feliç acumulant petites o grans fortunes.

Una manera de saber què fer o no amb el teu capital és veure si et fa més content desembutxacar una quantitat per obtenir béns d’una certa qualitat, o estalviar fent una despesa menor i rebaixar el teu nivell de vida. Ets més feliç amb una tele intel·ligent de 50 polzades o amb una tele petita i antiga i una capsa de sabates plena d’euros?

Entre el que malbarata tot diner que passa per les seves mans i qui no encén ni un llum per no gastar, tenint-ne prou, hi ha d’haver un terme mig per no malviure pendent del metall.

De tota manera, qui té doblers, que faci el que vulgui amb ells, el que és obscè i intolerable és que aquí i avui hi hagi al mateix temps qui no arribi a cobrir les seves necessitats més bàsiques.

 

 

dimecres, 23 de juny de 2021

Santa paciència

Tenir paciència, aquella capacitat d’un individu de suportar una determinada situació adversa amb fortalesa i sense alterar-se, sol evitar moltes equivocacions a la vida, permet pensar abans de parlar, reflexionar abans d’actuar, i fa que no t’hagis de penedir de tantes coses al final del dia.

Com més adverses les circumstàncies, com més mal dades van les coses, més valuosa és aquesta virtut germana de la prudència, però més mala de mantenir. I en temps com els actuals, veiem a diari exemples d’impaciència en diversos aspectes, com el desfici per obrir comerços, la frisança per llevar-se la mascareta, la urgència per gaudir de l’oci, perquè venguin turistes o per sortir a rodar món...

En el plànol de relacions personals, ser pacient pot evitar molts enfrontaments, encara que de vegades es pugui confondre amb inactivitat o indolència. Però més val pecar per falta d’acció que per un excés de precipitació. A part, sembla que els impacients han de patir més per força a la vida, és un hàndicap afegit als desavantatges que cadascú arrossega per aconseguir un mínim de felicitat. La paciència en les petites coses et permet enfrontar-te amb més serenitat a les grans adversitats i amb menys precipitació a les dificultats importants.

Que no ens falti la paciència quan ens telefonen a l'hora de dinar per oferir-nos una meravellosa oferta audiovisual o una assegurança en unes fabuloses condicions. Que abundi quan haguem de cridar a alguna companyia per donar de baixa colque servei contractat...

Que aquestes línies facin reflexionar una mica sobre el comportament, si qualcú ha tingut la paciència de llegir-les.

 

 

dimecres, 9 de juny de 2021

Bicis i patinets

Les normes que dicta una acadèmia de la llengua solen anar bastant endarrerides en relació a la situació de la parla en un moment donat, ja que precisament la seva tasca és fixar i adaptar la normativa als canvis que experimenta un idioma. 

També, molts aspectes que fins el present no feia falta que estiguessin gaire controlats s’han de regular quan hi ha massificació que podria atemptar contra la seva sostenibilitat, com pot ser la pesca o la construcció en algunes zones...

Però hi ha assumptes en els quals les senyories assegudes als seus escons s’haurien d’avançar a la situació actual per preveure i evitar mals majors, com quan perilla la integritat física d’alguns dels seus estimats súbdits. 

Com passa des de fa ja un bon temps amb les bicicletes i patinets, elèctrics o no, que circulen per carrers i carreteres de pobles i ciutats. Si van per la voravia són un perill per als vianants, si van per la calçada el perill és per a ells, envoltats de cotxes i camions. 

En aquest cas no es pot esperar a veure com evoluciona la cosa per legislar, i s’han de fer infraestructures adequades per aquest tipus de transport. No es pot incentivar l’ús de vehicles amb energies netes (bé, netes… el fum el deixen a altres bandes) sense haver creat carrils per on puguin circular els transports més vulnerables amb seguretat per a ells i la resta de gent.

Mentrestant, tal vegada s’ha de restringir i si fa falta prohibir a molts llocs aquests aparells.

Senyories, sortiu al carrer, observeu el panorama i trobeu solucions -açò si no heu estat abans atropellats per una bicicleta o un patinet.


dimarts, 25 de maig de 2021

Viatge tràgic

Viatjar és una de les activitats que més aspectes positius t’ha aportat, que més t’ha enriquit i més satisfaccions t’ha procurat. T’aporta coneixements, il·lusió per viure i t’amplia horitzons. És una de les accions, com la lectura o el cinema, que donen una dimensió extra a la teva vida, normalment emmarcada en un hàbitat laboral, familiar i social no especialment ampli. 

Aquest acte que creus necessari, imprescindible, ara, en temps de pandèmia, és per una banda urgent i per una altra arriscat… Què has de fer, sortir ja per fi de l’aïllament i viatjar, ja que consideres més grans els beneficis que els riscos? O esperar encara més, fins que la major part de viatgers i habitants dels destins estiguin vacunats i el perill hagi minvat significativament?

Una de les coses que canviaries a la teva vida és precisament no haver viatjat prou, sobretot de jove, mancança que voldries ara compensar, però potser no és el moment més adient, a pesar dels bons turístics, que sembla que mos regalen, però que en realitat pagam tots per tal que viatgin i es beneficiïn uns quants. Tampoc veus gaire clar aquesta carta blanca al turisme britànic quan proliferen a ca seva noves variants de coronavirus i altres països propers ja els hi han restringit l’entrada. 

I els creuers, seran la desitjada font d’ingressos per a l’economia local o una nova font de contagis?, com ha passat amb el primer que hem vist des del començament de la pandèmia per aquestes terres, a l'illa veïna, que només s’ha atracat per desembarcar cinc tripulants positius de coronavirus. Imagines si s’escampa entre els més de 1.400 membres de la tripulació que duu, tots allà tancats en un espai reduït...

En fi, que rodar pel món sempre ha estat una aventura -recordau les peripècies de l'amo en Xec-, però ara amb més motiu pot esdevenir un viatge tràgic.

 

dimarts, 11 de maig de 2021

Fora panxa

Primer vas deixar de fumar, després vas deixar gairebé de beure, i ara quasi estàs sense menjar, i tot per viure millor (?), açò diuen, sobretot a una certa edat.

Deixar pràcticament de menjar és l’única manera efectiva que has trobat per perdre pes. De res serveix fer molt d’exercici, caminar o córrer, si ingereixes més calories de les que cremes. Només una petita concessió amb un producte prohibit, i no et bastarà el dia sencer d'activitat per eliminar l’aportació extra.

Abaixar de pes és evidentment un avantatge per a la salut, vas més lleuger, el cor no passa tanta pena, fas menys alens quan puges escales, et pots acotar a fermar les sabates sense ofegar-te, les articulacions no suporten tanta pressió, a la dutxa veus que el cos continua més avall de la panxa… També hi ha la part estètica, llueixes un poc més, la roba et cau millor, et diuen que et conserves molt bé...

Ho has provat moltes vegades i ho has aconseguit poques. Vas perdre vint quilos en uns set mesos, i en vas recuperar més de la meitat en un any, i ara ho tornes a intentar. 

Provar-ho està bé, teòricament tot són bondats -si lleves el mal humor, la buidor a la panxa i el cervell torbat-. I per a qui venera la cuina i creu el menjar és un dels grans plaers de la vida, per a qui considera que sense uns bons àpats no paga la pena l’existència, la dieta és un suplici. 

Però estalvies, açò sí, en restaurants, productes delicatessen i roba, per exemple, ja que la que tenies retirada perquè no te cabia te la pots tornar a posar.

Ara bé, l’experiència et recorda que a la vida tot són cicles i etapes, que res no és etern i que més val guardar la roba XXL per no haver-ne de cercar desesperadament als comerços locals o virtuals quan la panxa torni a aparèixer.

 

dimecres, 28 d’abril de 2021

El virus muta, la Terra tremola

El virus que assola la Terra des de ja fa uns quants milions d'anys, ha sofert fa poc un bon atac en forma del SARS-CoV-2 per part de l'organisme que el pateix; semblava que es debilitaria, però prest tornarà a estar preparat per continuar amb la seva multiplicació i extensió. El virus humà muta i el seu hoste tremola.

La humanitat, atacada els darrers temps pel coronavirus, ja s'està vacunant massivament, falta poc perquè retorni a les seves activitats nefastes per al planeta. 

El virus humanitat mutat frisa per omplir de nou tots els cels del fum i renous de milers d'avions que connectin tots els punts possibles del món i que duguin gent per amunt i per avall, faci falta o no; torna a estar a punt per consumir més i més territori en detriment d'altres espècies animals i vegetals, comprar béns i serveis sense pausa i consumir més i més electricitat i combustibles fòssils fins que s'esgotin, llençar més i més plàstics al mar i mercuri a l'atmosfera o als rius...

Després d'una treva del maleït homo virus en què la Terra s'ha recuperat lleugerament de les conseqüències de les accions humanes -aquesta vegada per mor dels anticossos que ha llançat en forma de coronavirus, una de les tantes maneres en què Gaia prova de desempallegar-se d'aquesta malaltia que la destrossa, com ho ha intentar periòdicament amb erupcions volcàniques, glaciacions, terratrèmols o diverses epidèmies-, el virus humà tornarà prest a estar en forma i el planeta que el conté i nodreix tornarà a patir els seus catastròfics efectes en la seva màxima esplendor.

Benvinguda, nova normalitat!

 

Si ho haguessis sabut...

Tu no ets dels que creuen que la vida i els actes de cadascú ja estan escrits i determinats per endavant, però sí que penses que tothom actu...