dimecres, 9 de juny de 2021

Bicis i patinets

Les normes que dicta una acadèmia de la llengua solen anar bastant endarrerides en relació a la situació de la parla en un moment donat, ja que precisament la seva tasca és fixar i adaptar la normativa als canvis que experimenta un idioma. 

També, molts aspectes que fins el present no feia falta que estiguessin gaire controlats s’han de regular quan hi ha massificació que podria atemptar contra la seva sostenibilitat, com pot ser la pesca o la construcció en algunes zones...

Però hi ha assumptes en els quals les senyories assegudes als seus escons s’haurien d’avançar a la situació actual per preveure i evitar mals majors, com quan perilla la integritat física d’alguns dels seus estimats súbdits. 

Com passa des de fa ja un bon temps amb les bicicletes i patinets, elèctrics o no, que circulen per carrers i carreteres de pobles i ciutats. Si van per la voravia són un perill per als vianants, si van per la calçada el perill és per a ells, envoltats de cotxes i camions. 

En aquest cas no es pot esperar a veure com evoluciona la cosa per legislar, i s’han de fer infraestructures adequades per aquest tipus de transport. No es pot incentivar l’ús de vehicles amb energies netes (bé, netes… el fum el deixen a altres bandes) sense haver creat carrils per on puguin circular els transports més vulnerables amb seguretat per a ells i la resta de gent.

Mentrestant, tal vegada s’ha de restringir i si fa falta prohibir a molts llocs aquests aparells.

Senyories, sortiu al carrer, observeu el panorama i trobeu solucions -açò si no heu estat abans atropellats per una bicicleta o un patinet.


dimarts, 25 de maig de 2021

Viatge tràgic

Viatjar és una de les activitats que més aspectes positius t’ha aportat, que més t’ha enriquit i més satisfaccions t’ha procurat. T’aporta coneixements, il·lusió per viure i t’amplia horitzons. És una de les accions, com la lectura o el cinema, que donen una dimensió extra a la teva vida, normalment emmarcada en un hàbitat laboral, familiar i social no especialment ampli. 

Aquest acte que creus necessari, imprescindible, ara, en temps de pandèmia, és per una banda urgent i per una altra arriscat… Què has de fer, sortir ja per fi de l’aïllament i viatjar, ja que consideres més grans els beneficis que els riscos? O esperar encara més, fins que la major part de viatgers i habitants dels destins estiguin vacunats i el perill hagi minvat significativament?

Una de les coses que canviaries a la teva vida és precisament no haver viatjat prou, sobretot de jove, mancança que voldries ara compensar, però potser no és el moment més adient, a pesar dels bons turístics, que sembla que mos regalen, però que en realitat pagam tots per tal que viatgin i es beneficiïn uns quants. Tampoc veus gaire clar aquesta carta blanca al turisme britànic quan proliferen a ca seva noves variants de coronavirus i altres països propers ja els hi han restringit l’entrada. 

I els creuers, seran la desitjada font d’ingressos per a l’economia local o una nova font de contagis?, com ha passat amb el primer que hem vist des del començament de la pandèmia per aquestes terres, a l'illa veïna, que només s’ha atracat per desembarcar cinc tripulants positius de coronavirus. Imagines si s’escampa entre els més de 1.400 membres de la tripulació que duu, tots allà tancats en un espai reduït...

En fi, que rodar pel món sempre ha estat una aventura -recordau les peripècies de l'amo en Xec-, però ara amb més motiu pot esdevenir un viatge tràgic.

 

dimarts, 11 de maig de 2021

Fora panxa

Primer vas deixar de fumar, després vas deixar gairebé de beure, i ara quasi estàs sense menjar, i tot per viure millor (?), açò diuen, sobretot a una certa edat.

Deixar pràcticament de menjar és l’única manera efectiva que has trobat per perdre pes. De res serveix fer molt d’exercici, caminar o córrer, si ingereixes més calories de les que cremes. Només una petita concessió amb un producte prohibit, i no et bastarà el dia sencer d'activitat per eliminar l’aportació extra.

Abaixar de pes és evidentment un avantatge per a la salut, vas més lleuger, el cor no passa tanta pena, fas menys alens quan puges escales, et pots acotar a fermar les sabates sense ofegar-te, les articulacions no suporten tanta pressió, a la dutxa veus que el cos continua més avall de la panxa… També hi ha la part estètica, llueixes un poc més, la roba et cau millor, et diuen que et conserves molt bé...

Ho has provat moltes vegades i ho has aconseguit poques. Vas perdre vint quilos en uns set mesos, i en vas recuperar més de la meitat en un any, i ara ho tornes a intentar. 

Provar-ho està bé, teòricament tot són bondats -si lleves el mal humor, la buidor a la panxa i el cervell torbat-. I per a qui venera la cuina i creu el menjar és un dels grans plaers de la vida, per a qui considera que sense uns bons àpats no paga la pena l’existència, la dieta és un suplici. 

Però estalvies, açò sí, en restaurants, productes delicatessen i roba, per exemple, ja que la que tenies retirada perquè no te cabia te la pots tornar a posar.

Ara bé, l’experiència et recorda que a la vida tot són cicles i etapes, que res no és etern i que més val guardar la roba XXL per no haver-ne de cercar desesperadament als comerços locals o virtuals quan la panxa torni a aparèixer.

 

dimecres, 28 d’abril de 2021

El virus muta, la Terra tremola

El virus que assola la Terra des de ja fa uns quants milions d'anys, ha sofert fa poc un bon atac en forma del SARS-CoV-2 per part de l'organisme que el pateix; semblava que es debilitaria, però prest tornarà a estar preparat per continuar amb la seva multiplicació i extensió. El virus humà muta i el seu hoste tremola.

La humanitat, atacada els darrers temps pel coronavirus, ja s'està vacunant massivament, falta poc perquè retorni a les seves activitats nefastes per al planeta. 

El virus humanitat mutat frisa per omplir de nou tots els cels del fum i renous de milers d'avions que connectin tots els punts possibles del món i que duguin gent per amunt i per avall, faci falta o no; torna a estar a punt per consumir més i més territori en detriment d'altres espècies animals i vegetals, comprar béns i serveis sense pausa i consumir més i més electricitat i combustibles fòssils fins que s'esgotin, llençar més i més plàstics al mar i mercuri a l'atmosfera o als rius...

Després d'una treva del maleït homo virus en què la Terra s'ha recuperat lleugerament de les conseqüències de les accions humanes -aquesta vegada per mor dels anticossos que ha llançat en forma de coronavirus, una de les tantes maneres en què Gaia prova de desempallegar-se d'aquesta malaltia que la destrossa, com ho ha intentar periòdicament amb erupcions volcàniques, glaciacions, terratrèmols o diverses epidèmies-, el virus humà tornarà prest a estar en forma i el planeta que el conté i nodreix tornarà a patir els seus catastròfics efectes en la seva màxima esplendor.

Benvinguda, nova normalitat!

 

dimecres, 14 d’abril de 2021

Justícia o pau

És difícil fer justícia i aconseguir alhora la pau, per molt que sigui un objectiu més que loable i el lema d'una associació catalana de renom.

Si dones un regal o un dolç a un fillet, pel seu aniversari o per altre motiu justificat, en presència d'altres germans o amics, aquests consideraran que també n'han de rebre, per molt que en ocasions anteriors ja els hagi tocat a ells el present i ara correspongui a l'altre que encara no n'havia rebut.

La resta de fillets també en volen i si no en reparteixes a tothom es queixaran, s’enfadaran, ploraran i cridaran que no és just.

L'adult que vol fer justícia només hauria de donar un regal a qui no en van tenir abans, però l’adult experimentat el que farà és donar-ne a tots perquè hi hagi pau, encara que això pot provocar novament un sentiment d'injustícia en alguna de les parts implicades.

Açò passa amb els nens i també moltes vegades amb adults. Com per exemple amb un tema tan delicat com la guerra civil i les víctimes de cada bàndol, homenatges i memòria històrica. No voldria ser jo qui hagués de decidir què fer sobre aquest assumpte tan espinós. Facis el que facis, algú ho trobarà injust. Tant si ara compenses les víctimes del bàndol perdedor que no van tenir honors en el seu moment, com si fas homenatges a ambdós... o si no fas res a ningú.

A vegades s'aconsegueix la pau a base d'injustícies. A vegades les decisions de la justícia fan impossible que hi hagi pau. Es veu que és complicat aconseguir a la vegada la justícia i la pau.

 

dimarts, 30 de març de 2021

Menorca fashion horse path, moda i camí de cavalls

La relació entre moda i cavalls no només la podem trobar en esdeveniments com les curses a Ascot i més modestament al Hats & Horses menorquí, sinó que també ha arribat al nostro nostrat Camí de Cavalls.

Darrerament realitzes petites incursions per aquesta via que volta l’illa, trams curts i senzills, i has vist de tot -manco cavalls, per cert-: gent a peu, en bicicleta, corrents, amb cans, en família, fins i tot un caminant amb una guiterra i una cussa coixa... i poques mascaretes.

Però una cosa bastant freqüent, diries que de cada vegada més, és la tendència a vestir-se minuciosament d'acord amb la disciplina que -més a la lleugera o més seriosament- s’està practicant, de manera que veus gent pel camí amb un equipament digne del circuit de l'Annapurna o de l'escalada del Kilimanjaro, o qui per fer una volteta en bici va vestit de cap a peus com en Contador.

A tu no te sembla malament aquesta moda. T’agrada que l’equipació acompanyi, forma part de la litúrgia. Tota la parafernàlia que envolta una activitat, la vestimenta, els estris i aparells de cada disciplina, fan que et sentis més professional i que et dediquis a la pràctica de la teva afició amb més entusiasme.

Sembla també que el propi Camí de Cavalls està més de moda que mai, aquest hivern suau i ara la primavera han propiciat que sobretot dies festius i de vacances s’ompli de caminants diversos, la majoria ben disfressats per a l’ocasió. 

Poca broma, que açò de la moda no és cosa nova ni passatgera i té tothom embolicat, vulgui o no vulgui.

No?

Idò qui estigui lliure d'influències de la moda, que llenci la primera sabatilla Salomon Speedcross 5...

 

dimecres, 17 de març de 2021

Vells indòmits

Ens hem domesticat com a espècie i ens han domat com a individus per ser bones peces de la societat. Passam la infantesa i joventut ensinistrant-nos per comportar-nos com a ésser domats. Després a l'etapa adulta transitam servils tal com esperen que ho fem els que controlen, i així la majoria solem ser bones persones a la llar, a la feina i per tot.

Amb el temps, però, n'hi ha que els deixa d'importar l'opinió dels demés, comencen a passar de tot, ja no tenen sentit del ridícul, els importa un rave el que diran els altres i van més a la seva.

Sembla que n'hi ha que amb l'edat perden la domesticació i tornen a l'estat salvatge. I veus gent gran vestint o actuant de forma estrafolària, o sense arreglar, o negant-se a efectuar rutines que havien fet tota la vida.

Per una banda podem pensar que és perquè ja caduquen, que comença a fallar colque neurona, però tal vegada hi hagi un retorn als orígens, a la llibertat de la criatura sense domar.

Aquest anar a la seva i perdre part de la doma a la que els han sotmès tota la vida els pot fer més egoistes. O més idealistes. Els pot agafar per protestar, exposar les idees pròpies, potser sortir a una manifestació amb més de 60 anys, cosa que no haurien fet als 40 ni borratxos.

Però també els pot donar per dedicar-se més a ells i passar dels altres. Abans invertien en ajudes, estaven subscrits a diverses ONGs, però a partir d'ara l'ésser en perill d'extincio són ells, física i econòmicament, i són la seva pròpia oenegé.

Dels canvis físics que es van experimentant en complir anys, ja en xerrarem en una altra ocasió, o tal vegada millor no.

 

 

Bicis i patinets

Les normes que dicta una acadèmia de la llengua solen anar bastant endarrerides en relació a la situació de la parla en un moment donat, ja ...