dimarts, 23 de juny de 2020

Viatgem i beguem

A la nova normalitat serem un poc més susceptibles, quasi sempre amb mascareta i mans ben netes, sospitant de cada tossida. A poc a poc, ja una mica més relaxats però prudents, sembla que arribarem a ser millors persones.

Açò en teoria, perquè a la pràctica es veu que ara a la nova societat dominen, encara més, els interessos particulars damunt els comuns, els negocis i doblers per sobre de la salut, i la festa i la bulla per damunt de tot.

Un món amb bars i restaurants oberts i escoles tancades, amb carrers plens de terrasses i d’impediments per a la mobilitat, tant de vianants com de vehicles. I on toca viatjar per força, obrint tots els destins sense els mínims controls sanitaris. Sense feina i malvivint de la caritat de l’Estat.

I per acabar-ho d’adobar, quan es suspén una festa, i no surten cavalls per evitar gernacions, es continuen produint aglomeracions, sense mascaretes ni distància de seguretat. Encara que es tracti de la festa més festa de totes les festes, i sota la protecció del sant precursor, el virus no entén de tradicions i sort tindrem si no provocam un rebrot entre unes coses i altres.

Total, que si la vida són quatre dies i ja n’hem passat tres, en vista que açò de la covid-19 pot esclatar en qualsevol moment i veient els interessos reals de la munió de governs que mantenim, viatgem i beguem, omplim bars i restaurants, oblidem les escoles i la feina i anem a totes les festes de poble suspeses.

Açò sí, a peu o en bicicleta perquè la circulació motoritzada cada dia està més complicada. Si ens hem de morir d’un mal virus, que sigui amb els pulmons nets de contaminació i ben en forma de tant de caminar.

dimecres, 10 de juny de 2020

No es moquin

Que el tabac és dolent ho saps des de sempre, però te va començar a preocupar més tard, quan vas veure que açò de morir-se la gent anava de debò.

Així i tot has fumat una quarantena d’anys i en fa un que ho has deixat, de moment... És fotut estones (encara te ve de vegades una sensació d’ansietat al pit com el primer dia), però no tant com pensaves que seria.

Abans de deixar-ho vas fer intents de reduir el consum o cercar una alternativa manco nociva. D’aquestes dues experiències, que no van tenir gaire èxit, pots treure algunes conclusions.

És difícil reduir el consum, i no t’ajuden gaire, cap especialista te recomana fumar manco, sembla que ha de ser o tot o res, ja que diuen que només un o pocs cigarrets diaris ja suposen un alt percentatge de risc de patir greus malalties. Però suposes que no és el mateix fumar tres cigarrets diaris que vint…

L’altra opció és passar-se al cigarret electrònic. No satisfà com el tradicional i vas alternant fins que tornes a fumar el de tota la vida. I a més alerten que també és nociu i que no ajuda a deixar l’hàbit. D’acord, però trobes que sempre serà millor que cremar paper i tabac i empassar-se més de 3.500 substàncies cancerígenes i tòxiques.

Entens que metges i altres especialistes en salut no es vulguin mullar recomanant una disminució de consum o passar-se a l’e-cigarret, sinó que ells t’han de dir que ho deixis, però si l’alternativa és un paquet i mig diari de ducados, sembla que haurien d’ajudar a passar-se a la metadona vaporosa dels fumadors. 


I és que hi havia un temps en què fumar era tan normal, popular i quasi natural, i l'anglès era un idioma tan desconegut, que un menorquí va anar a Londres i en veure a un local un cartell que prohibia fer-ho, es va passar tot el temps que va romandre en aquell espai amb unes candeles de mocs que li sortien del nas… 

dimarts, 18 de febrer de 2020

Virus i bacteris

Estem rodejats de microbis. Aquests petits organismes unicel·lulars es troben a l’aire, en el menjar, les plantes i els animals; a terra, a l’aigua i a dins del nostre cos. La majoria de microbis no són perjudicials i a més el nostro sistema immunitari ens protegeix d’aquests microorganismes. Però alguns muten i aconsegueixen travessar les defenses. Dos representants d’aquests organismes són els bacteris i els virus.

Els bacteris són petits, però es poden veure amb microscopi, causen moltes malalties com pneumònia, meningitis, lepra, tifus, còlera... Es combaten amb antibiòtics.

Els virus són molt més petits i només es poden observar amb microscopis electrònics, són éssers acel·lulars que necessiten desenvolupar-se dins de cèl·lules d’altres individus.

Provoquen des de les malalties més comunes en els humans, refredat, grip, varicel·la o herpes, i d’altres més greus com èbola, sida o el coronavirus covid-19, de trista actualitat. Causen epidèmies i no són bons de combatre, costa crear antivirals que inhibeixin la seva reproducció. Però el millor per prevenir les malalties que provoquen són les vacunes.


Què podem concloure de tot açò? Que el món està ple de perills i que no basta anar alerta, que mos hem de vacunar de tot allò que puguem, que no mos han d’agafar mai amb la guàrdia baixa. I hem de lluitar per no perdre la batalla davant organismes que ens volen controlar, envair, intoxicar i aprofitar-se de noltros per viure i prosperar.

dimarts, 4 de febrer de 2020

Menorca tropical

Tal dia com avui (ahir o despús-ahir, no ve d’un pam) de fa uns quants anys -vuit concretament-, el dia ens saludava amb una bona nevada a Menorca, l’illa es cobria de blanc i la temperatura mínima davallava dels 0 graus.

Enguany, el dia 3 la temperatura ha arribat a 22,8 graus -rècord un febrer des que es tenen registres-, ha fet un bon sol i el missatge més repetit per la gent pel carrer és que no fa hivern, que en aquests dies altres anys fa neu o pedra i que el temps ja no és de fiar. O que l’escalfament global és un fet, no se sap si positiu o catastròfic.


Matí del 4 de febrer de 2012 a Maó.  Foto Manel G. Olives
Si bé és cert que no és una situació gaire usual, tu -que no ets gaire propens a l’alarmisme- arribes a la conclusió que el temps és difícil de preveure, que cap any és igual i que la neu -molta o poca- i el fred encara poden arribar, cosa a més bastant probable. Si repassam hemeroteques, el titular ‘Neu a Menorca’ apareix als mitjans en els darrers anys des del 2 de desembre fins al 20 de març.

Què podem inferir de tot açò? Que el món està experimentant un escalfament que farà de Menorca una illa tropical amb hiverns suavíssims i estius hipercalorosos? No ho saps, esperem a finals de març per veure com ha estat aquest hivern. 


«Que plourà avui, l’avi?», preguntaves de petit. «Demà t’ho diré», contestava ell. 

Mentrestant, pel que sembla que arriba, esper que no haguem guardat la roba d’hivern, que el temps està ben loco, com deia s’àvia.

 

dimecres, 22 de gener de 2020

La calor a la vellesa

El secret per no agafar fred quan surts de la dutxa a l’hivern, amb el cos mullat i calent, és posar el calefactor de tal manera que el raig d’aire no te vengui directament, sinó que vagi cap a una altra banda. Així no t’arriba el corrent d’aire que, encara que sigui calent, produeix un efecte de refredament per evaporació damunt la pell humida…

D’aquesta manera vas dissertant a l’estança on fas feina sense reparar si et fan gaire cas la resta de treballadors allà presents.

I de sobte un d’ells, significativament més jove que tu, deixa anar: «És que mos feim vells, company...», i continua la seva tasca davant l’ordinador.

I tu penses sí, és veritat, quan som joves no tenim fred ni mos fa falta tanta calefacció al bany, ni enlloc, som més forts i resistents; però tornam vells i açò canvia.

Una estona més tard, però, reflexiones i penses que potser l’afirmació tenia un altre significat. Mos feim vells i anam predicant unes històries insuportables sobre temes que no interessen ningú, ens obstinam amb minúcies sense importància i tornam maniàtics i obsessius.

Recordes quan l’avi, ton pare o alguna altra persona que llavors te semblava major t’explicaven coses que consideraves un rotllo de vell que caduca... I ara tu fas el mateix?

No, segur que el company de feina es referia al fet que de majors tenim més fred i necessitam estar més atents a la calefacció per no refredar-nos.


dimecres, 8 de gener de 2020

Normalitat

Normalitat ve de normal, que ve de norma. Si cercam, trobam que es qualifica com a normal tot allò que es troba en el seu medi natural, el que es pren com a norma o regla social, és a dir, allò que és regular i ordinari per a tothom.

Normal també és un terme estadístic, que fa referència a la mitjana, al més freqüent.

Les tres accepcions es refereixen al que és no anormal, rar o socialment no acceptat, cosa que no vol dir necessàriament que sigui el més adequat, o bo, o convenient.

És normal com es fan les coses avui? O el normal era com es feien abans? 


A una certa edat sembla que consolidam el que per a noltros serà el que considerarem normal, el que hem vist a casa, allò que ens han inculcat els pares, el que s’estilava a la societat del moment... i a partir d’aquí, jutjam el que és normal i no, i per açò moltes vegades ens sembla millor el temps passat, quan érem joves, i remugam de tot el que és nou, sobretot si és bastant diferent.

Fins ara aquí ha estat normal que governi un partit en solitari, i hi ha qui considera anormal i monstruós que hi hagi governs de coalició. Però a democràcies més consolidades que la nostra es donen les dues situacions i no sembla que sigui la fi del món...

Benvinguts els canvis i novedats si són per bé i que el que no continuï igual sigui perquè va a millor. I que els drets personals i socials conquerits que han arribat a ser normals no es converteixin en excepcions. 

dimarts, 10 de desembre de 2019

Divendres negre a Madrid

Diuen que el terme Black Friday surt els anys seixanta, quan aquest dia de rebaixes després d’Acció de Gràcies suposava un dia negre per als policies que havien de regular el trànsit a Filadèlfia.

Altres diuen que degut a la davallada de preus, els negocis passaven de tenir els comptes en números vermells (descobert) a negres (saldo a favor).

A ca nostra es va començar a emprar el 2010 referit en principi a descomptes en aparells electrònics. 


Foto Manel G. Olives
Sigui com sigui, el passat divendres negre a Madrid feia federat i marejava la quantitat d’anuncis al carrer -maleït invent les pantalles gegants estil Times Square pertot- i aparadors, i aclaparava la gernació que omplia les artèries principals de la ciutat, i sobretot els carrers i places del centre.

Després resulta que l’anunciada rebaixa es limita en el millor dels casos a un 20 per cent, reduint-se a un 15, 10 o 5 per cent la majoria de vegades.

No satisfà tothom aquesta orgia de consumisme, i així els ecologistes de Greenpeace van afrofitar la data per desplegar una pancarta gegant a una façana de la Gran Vía denunciant que el consum augmenta la crisi climàtica.

Després de les notícies de sensació de buidor que arriben de Barcelona -poca concurrència, la Rambla deserta-, la gentada vista a Madrid i sentir tant parlar català a teatres, carrers, botigues i restaurants, et preguntes si no deu haver començat una subtil invasió catalana de la capital del regne...


Viatgem i beguem

A la nova normalitat serem un poc més susceptibles, quasi sempre amb mascareta i mans ben netes, sospitant de cada tossida. A poc a poc, ja ...