dimarts, 2 d’agost de 2022

Dessalats... i un poc estrets

L’aigua dolça escasseja aquest estiu i hi ha qui planteja noves dessaladores. Si també hi manca territori per excés de visitants, podem afegir formigó al mar o envoltar-nos d’illes artificials estil Dubai. Tot per tal de créixer... en quantitat sobretot. Sempre una fugida cap endavant. Les conseqüències ja se les trobaran les generacions venideres.

Al pas que anam, idò, mos dessalaran l’aigua. Com també dessalam la nostra parla per donar pas a una modalitat més universal amb els que arriben de fora; servilisme diran uns, cultura diran altres... Però sembla que prest ja no s’exigirà cap nivell B o C, que tant enerva alguns, sinó domini del castellà castís i  d’altres idiomes que duguin els nous conqueridors a la recerca de terres verges i indígenes ximples. La colonització ara arriba amb jet privat i talonari, però és tan agressiva i traumàtica com sempre i mos desposseeix d’allò que és més nostro.

El consum s’ha disparat en tots els àmbits i ja veurem fins quan resistim. La demanda desorbitada d’aigua, electricitat i places turístiques, l’ocupació al límit de carreteres, aparcaments, bars i restaurants, i la proliferació mai no vista d’esdevenimens més o manco culturals omplen aquest estiu d’una pressió que ja se veurà si paga la pena per als qui som aquí tot l’any i rebem els danys col·laterals. Esperem que no sigui allò que vene
n de fora, munten la paradeta, l’espremen tot el que poden, se’n van amb els beneficis a altra banda i aquí mos deixen la merda.

Però no passeu pena, ara toca absorbir tot el que arriba, sigui com sigui, de qualsevol manera. Dels problemes que se generin a llarg termini, ja s’encarregaran els nostros nets.


dimarts, 5 de juliol de 2022

Polígon Industrial des Murtar

Aplicant el sentit comú, poques vegades t’equivoques. A qualsevol aspecte de la vida. Potser també convé tenir coneixements sobre alguns temes per trobar una solució definitiva i adequada, però només aplicant la lògica, almanco no ho espatllaràs més, encara que no ho arreglis del tot.

A una illa que afirma que viu del turisme, el sentit comú et diu que no hi hauria d’haver un polígon industrial a l’entrada de quasi cada poble, bastarien un o dos mancomunats per a tot el territori. Tampoc sembla gaire lògic que a segons quines poblacions hi hagi edificis abandonats enormes i/o sense acabar que siguin allò primer que veus quan arribes. El sentit comú tampoc no te recomana construccions avantguardistes als centres dels poblets, sales polivalents tant de moda, que solen consistir en un bloc de formigó antagònic amb l'entorn.

Tampoc és de lògica a una illa turística tenir zones urbanitzades a la costa que fan ganes de córrer, amb hotels i blocs d’apartaments espantosos que des de la mar, sobretot, destaquen horriblement, i ara afegim la nova cosa de Fornells… Tampoc sembla de sentit comú permetre segons quines reformes i nous edificis a llocs com la façana del port de Maó, que desentonen amb l’espai i destrossen tot el conjunt.

La lògica també te recomana tenir unes carreteres en condicions a un lloc on el trànsit a l’estiu augmenta considerablement, sobretot en cotxes i motos de lloguer -amb gent que a ca seva a l’hivern potser quasi no condueix-, autobusos i darrerament bibicletes.

No fa falta ser especialista en cap d’aquests assumptes per veure que no és gaire lògic voler turisme, i de qualitat, i tenir-ho tot així (i les obres que no acaben o que comencen ara a l’estiu).

Després necessitarem entesos en cada matèria per concretar les accions a desenvolupar, pero almanco no fem les coses de qualsevol manera, com ens passen pel cap o per guanyar quatre vots.

Si no, acabarem amb una sala polivalent ultramoderna a l’entrada des Grau o un polígon industrial a Cala Molí...

 

dimarts, 21 de juny de 2022

Un estiu massa estiuenc

Aquests dies s'inaugura un estiu que trobes ja massa estiuenc. La calor va arribar fa dos mesos i els turistes una mica després, i el fet ens va agafar -com quasi tot- desprevinguts. Tant de temps demanant desestacionalització i quan arriba no hi ha res preparat, amb obres diverses, falta de transports i d’altres recursos i serveis.

Els turistes que venen darrerament sembla que tenen més nivell adquisitiu, i els que compren cases i altres propietats a l’illa també. Tant de temps demanant turisme de qualitat i ara que arriba, ens queixam de com han pujat la compra i lloguer d’habitatges i que Menorca serà només per als rics… No era el que volíem? Si aquí ha de ser com a Montecarlo, els preus també ho seran. Qui vulgui preus assequibles, que renunciï a viure al paradís de moda.

A Ciutadella troben que en passaran un fum per Sant Joan, però tot ve d’allà mateix, s’ha promocionat molts anys, ara està de moda i açò no hi ha qui ho aturi.

I rallant de turisme de qualitat i pel bé de la imatge de bona conservació i de pobles idíl·lics que hauria de donar l’Illa, l’abominació que s’està construint a primera línia de mar a Fornells s’hauria d’aturar i enderrocar, i el monstruós edifici a l’entrada de Sant Lluís (com es va permetre la seva construcció?) hauria de tenir el mateix destí, seria la millor manera d’emprar els doblers públics que ha costat la seva compra. 

Mos espera un estiu exagerat, extremat, i sembla que no només per les temperatures. 

 

dimecres, 8 de juny de 2022

El consens és cosa de vells

Tornes vell i en cert sentit ‘conservador’, cada vegada te deixes veure manco pels extrems i trobes que les coses s’arrangen millor xerrant que a base de confrontacions. Però, clar, com que açò només ho entenen els vells, és impossible que la humanitat algun dia arribi a aplicar-ho, a no ser que només quedin ancians en aquest món.

Quan ets jove creus fermament que les teves idees són les bones i les defenses amb totes les forces, i així quan un pot fa unes coses i desfà allò que ha fet el que hi era abans… incapaços d’arribar a un acord, en res, malbaratant els doblers i incomodant la gent a la que pretenen servir.

Cada vegada que canvia un govern, local, illenc, autonòmic, canvien els criteris sobre un munt de qüestions. La carretera general, amb els ponts post apocalíptics i les retxes grogues que te limiten absurdament la velocitat sense que hi hagi cap element diferent a una carretera sense obres, n’és un exemple; que l’acabin ja, que hi hagi un acord i que no es pateixi més per fer una misèria de trajecte. 

Els canvis de circulació i trànsit a les poblacions, el nom oficial de Maó, Mahó, Mahón, ascensor i escales mecàniques al port... basta que un triï una cosa perquè l’altre ja no ho vulgui, i mirau que podrien ser complementaris. Uns decideixen la pacificació de centres de pobles on no hi ha hagut mai ni cotxos ni vianants… i quan governin els altres ho canviaran.

Sembla imprescindible el consens quan es decideix i es tria un model, amb el compromís de tots els possibles governants de respectar el pacte. Però vindran els joves de la següent generació i…

 

dimarts, 24 de maig de 2022

Amb filtre o sense

Sempre t’ha agradat l’art; algunes disciplines més, pintura, literatura… i unes manco, ballet, escultura… però sempre has valorat i de vegades provat d’interpretar el món de forma artística. 

El que més vas practicar fa un temps, a part de la pintura en el neolític -ja tens una edat- i colque incursió breu en l'escriptura, va ser la fotografia (perquè volies emprar les fotos com a base per a obres mixtes, tipus collage, que mai no vas concretar, potser millor així), i sobretot perquè ja no feia falta dedicar tanta atenció als aspectes tècnics -revelats, positivats-, amb les càmeres digitals, i et podies centrar més en la faceta creativa, o almanco era el que creies. 

Però reflectir la realitat amb pretensió artística és dificil en la fotografia. Entre el món real i el resultat final, a part dels filtres que dugui l’objectiu de la càmera, ultravioleta, polaritzador… hi ha d’haver un filtre en la ment de l’artista per dotar de sensibilitat una instantània captada per un aparell que té avui en dia una qualitat extraordinària fins i tot en automàtic, o en un modest mòbil. Distingir-se de la majoria de milers de milions d'imatges generades a diari arreu del planeta i anar més enllà de la típica postal o retrat d’estudi o cartell publicitari, convertir-ho en una obra distintiva i personal dotada de components de categoria, és molt complicat. No basta un filtre a l’òptica de la càmera, ni vint filtres de photoshop. 

I entre que allò més típic que proves de fer quan comences ja ho havies fet i repetir-ho t'avorreix, i que les obres artístiques úniques i originals no t’acabaven de sortir, vas deixar la disciplina de pintar amb la llum, i ara només fas colque foteta, de tant en tant, a un aniversari, a algun viatge o pel carrer, amb càmera o mòbil, amb filtre o sense...

 

dimarts, 10 de maig de 2022

Que llegeixis, te dic

Recordes un homo ja gran (bé, t’ho semblava llavors, tal vegada tenia l’edat que tens tu ara) que deia que a la seva vida havia tingut moments dolents i altres de bons, alegres i tristos, però que allò que dominava la seva existència amb molta diferència eren els moments avorrits. 

I per no arribar a aquest resum de la vida sembla convenient tenir una feina que no resulti excessivament desagradable, unes relacions familiars almanco correctes, bons amics i algunes aficions. I un dels entreteniments freqüents sol ser la lectura. Però no te sembla que sigui l’únic, ni el més important de l’univers ni imprescindible per tenir una vida plena. 

Açò és el que opines tu, encara que des que a 7è d’EGB vas llegir «Les Mines del Rei Salomó» a sa Graduada, sempre hagis estat un bon lector.

Però és que hi ha qui li agrada tant la lectura que opina, i ho diu i repeteix sempre i per tot, que tothom ha de llegir per força, que és el millor que hi ha. Tu no dubtes de la seva bondat, com tampoc dubtes dels beneficis de la pesca, molt entretinguda i que afavoreix a qui la practica… Com sembrar un hortet, criar canaris o col·leccionar mussols. Tota dedicació que t’ompli t’ensenya i et fa millor…

«Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, ja no us faltarà res», diuen que deia Ciceró. En tost de jardí podem posar hort, barqueta... i en tost de biblioteca, caseta de vorera, agència de viatges, cinema o qualsevol cosa que ens faci sentir bé. Però alerta, que sortirà aquell amb la cançoneta «sí, sí, però que llegeixis, te dic!».

 

dimarts, 26 d’abril de 2022

Si xales, ja està

Cada any que passa estàs més desfasat i t’és més difícil adaptar-te a les noves tendències. Si mentre encara eres jove o un ‘poquet’ madur, de la generació que ‘dominava’ el món, ja hi havia situacions que no comprenies, no vegis ara.

En art, música, moda, disseny, de roba o d’altres objectes, o manera de moure’s dins la realitat que t’envolta -i ja no parlem de temes tècnics-, tot evoluciona i tu vas a un altre ritme, xano xano, mentre t’avancen nous estils, pràctiques i hàbits a tota pastilla.

Com més gran, més difícil adaptar-te a novetats que apareixen cada dia al món. Però una cosa és no entendre-ho tot i una altra no poder-ho disfrutar. Pots sentir, gaudir. Pots fer servir el que està al teu abast mentre et satisfaci.

Més d’una vegada demanes a algú si li agrada allò que veu, escolta o llegeix i et contesta me pens que sí, però no ho entenc…

Tu tampoc no entens què diuen als cants gregorians, a les cançons en diversos idiomes que no domines, ni a un mantra tibetà, una òpera alemanya… però te pot agradar. O pots admirar les obres plàstiques de darrera generació que et desperten sensacions positives sense tenir ni idea del seu significat. Tampoc fa falta entendre com funciona un aparell, posem per cas un ordinador o un forn microones, per emprar-lo i gaudir-lo.

Sempre hi haurà coses que no entenguis, siguin de la teva època, d’abans o de les últimes tendències, però si et fan xalar, ja està, no fa falta res més.

 

Dessalats... i un poc estrets

L’aigua dolça escasseja aquest estiu i hi ha qui planteja noves dessaladores. Si també hi manca territori per excés de visitants, podem afeg...