dimecres, 24 de gener de 2018

De Gutenberg a Lumière

Has llegit molts de llibres, tants, que són la teva manera d’entendre la vida i formen un filtre dens entre tu i la realitat. Tot ho passes pel sedàs literari i cada situació en què et trobes et suggereix un passatge imprès, per cada decisió recorres a la frase adequada d’alguna publicació.

Afirmes que tota la veritat està escrita en algun lloc, que sol estar amagada, dissimulada entre milers de toms, i munts de paràgrafs intranscendents, però que la veritat és allà, en una frase, una cita que es transmuta en revelació i fa que ho entenguis tot.

Per la teva llarga trajectòria de lector ferotge i compulsiu gaudeixes d’un bagatge intel·lectual important, però pot acabar sent un desavantatge a l’hora de relacionar-te amb altres elements, sobretot humans.

Has llegit infinitat de llibres, i bo que deu ser, però també pots sortir de tant en tant al carrer, despullat de l’armadura literària i provar de comunicar-te senzillament només amb el que sents, sense el farcell que sempre t’acompanya ple de frases cèlebres, i tractar d’endinsar-te, nu i autèntic, dins del món real.

Un dia ho proves. I et resulta una experiència extraordinària. Coneixes gent que et fa descobrir el món del setè art i ara, després d’un considerable aprenentatge, és magnífic tenir el talent de fer front a qualsevol situació mitjançant el coneixement adquirit en visionar repetidament les més grans pel·lícules de la història, que és on, assegures, es troba amagada tota la veritat.



dimarts, 9 de gener de 2018

Només faig la meva feina

Molta gent, tal vegada la majoria, fa feina perquè no té altre remei. I d’aquesta gent, molta fa el que no li agrada per doblers, per obligació o per no morir-se de gana. Té una feina i procura fer-la bé.

Però hi ha alguns oficis que consisteixen en incomodar la gent, treure el pitjor de l’ésser humà, posar en evidència les seves debilitats i misèries, o fins i tot martiritzar i destrossar amb ganes els altres.

I quantes vegades no hem sentit aquests professionals -es veu que molt zelosos del seu treball- justificar els seus abusos i molèsties dient “perdona, però jo només faig la meva feina”, com si aquesta fórmula els eximís de tota responsabilitat.

La majoria d’aquestes tasques es fan per vocació, i si a algú no li agraden les conseqüències de les seves accions, pot canviar simplement d’ocupació. Si moral o èticament no està d’acord amb allò que se li encomana, que no ho faci. I si li entusiasma o excita la seva dedicació, que ho reconegui i ja està; hi ha gent per a tot. O que expliqui que si no ho fa l’acomiaden…


El que és lamentable és que davant reprovacions per una conducta, una persona, que com tothom hauria de ser conseqüent amb els seus actes, només pugui donar l’excusa, com si fos el seu destí, la seva missió a la terra, que ho fa perquè és la seva feina.


Ets un romàntic

En alguns aspectes de la teva vida t’importa més la forma que el fons. Predomina l’estètica i allò que un producte pot suggerir a tu i als a...