dimarts, 21 d’agost de 2018

Com si fossis un vell

Ja fa bastants anys que has passat del mig segle, però et sorprèn i de vegades molesta que tenguin cap a tu una deferència excessiva, una manera de tractar-te massa protectora i didàctica.

El metge descriu les teves dolències amb gestos i dibuixets com si tinguessis sis anys, o noranta -no sé què és pitjor-, i les infermeres et fan recitar la llista de tots els teus medicaments -no t’equivoquis en un nom o la seva funció, que posen mala cara-.

Si t’has de fer una prova encara que senzilla i habitual, t’ho expliquen tot com si fossis un fillet de primària. Molt amables tots ells, pero molt paternalistes. Perdoni, que no som tan gran, i tenc estudis!

Al carrer, una mare li diu a la seva filla “lleva d’enmig, deixa passar aquest senyor”. Tens certs problemes de mobilitat, cert, però no n'hi ha per tant...

A la farmàcia demanes una capsa de tal, per una afecció a la pell. “Bono, tranquil, esperi, ara ho mirarem. Recorda el nom, segur? Ho ha mirat bé? Ara ho comprovaré, no se preocupi, tal vegada ara té una altra cosa”.

Sí, segur, sé de memòria els símptomes i el nom de la pomada, a més ho he confirmat a internet. Si açò li ho diu un jove de vint-i-cinc anys, el farmacèutic no dubta.


Et volen ajudar a aixecar-te del seient si veuen que et costa un poc,  al súper et deixen passar davant si no hi ha molta coa i et veuen cansat i carregat. Fins i tot nens et volen pujar les bosses de compra al teu pis...

No arribes als seixanta i pertot on vas et tracten com a un vell, amb una condescendència desmesurada.

Excepte a l'INSS, de la Seguretat Social, que si hi vas perquè notes algun problema, troben que estàs fet un xaval, sa i fort com un cavall i sense cap motiu per no continuar treballant mooolts anys més.




dimarts, 7 d’agost de 2018

Dies de platja (i II)

Mare i fills. «No agafeu caragols ni pijallides, que està prohibit». «Però si ho hem fet sempre, i si no els agaf jo els agafarà un altre… No vols una tapeta antes de dinar?». «Bono, però pocs, eh?»

Un home a uns joves. «Si us clavau pues de vogamarí, us posau una pell de sobrassada i surten totes soles». 


«Si pescau, no passeu es peix amb aigo dolça, que es farà malbé totd’una».

Fillets. «Si quan veus un bòrn que s’atraca no respires, sa picada no te fa mal, i si te toca, pixes damunt sa ferida i ja està».

«Si plou no nedis, que te surtiran grans. I si nedes de nit, també».


«
Te poses oli per tot es cos i pots estar dins la mar tot es temps que vulguis».

«Ui quina set que tenc!». «No, jo més, no veis que quan escup sa meva saliva és blanca i amb espuma?»

«Alerta que li arrabassaràs una pata en es cranc!». «No passa res, li tornen a sortir».

Una jove a un jove. «Es sol és bo, té moltes vitamines».

Al·lots. «Si xucles aigo pes nas i la treus per sa boca te fa net tot es sistema respiratori».

«I si vas descalç te fa mal si vas poc a poc, si corres ja no».

«Si escopiu saliva as vidre de dins de sa careta no s’entela i ho veus tot ben clar».

Una dona que me veu dubtar a la vorera. «Si no fa sol, trobes s’aigo freda».

Aquestes són més frases sentides en els meus pocs dies a la platja. Cadascú que tregui les seves conclusions. O que les ignori i faci el que li sembli.


Good news, no news

Existeixen notícies bones i dolentes, absolutament positives o terriblement negatives, amb poc marge per a la tergiversació. Però n’hi ha mo...