dimecres, 21 de febrer de 2018

Fanatismes

Cada dia et molesten més els fanàtics i els fanatismes. Polítics, religiosos, esportius, lingüístics, d’aquells que només veuen la vida des del seu punt de vista. 

Detestes els intransigents, inquisidors, encegats per una sola concepció de la realitat, defensors a ultrança d’allò que creuen que és el millor, un pensament que consideren superior al dels altres.

Personatges que es fan cansats, monotemàtics que només xerren i escriuen sempre allò mateix, que ja ho han dit mil vegades. Obsessius, maniàtics, que et volen convèncer que tenen la raó absoluta, que no suporten alternatives a la seva manera d’entendre les coses.

Gent curta de mires, de profundes conviccions immòbils, incapaços de reconèixer que en açò o allò van errats…

I, més que molestar-te, et sap greu quan es tracta d’algú que coneixes o admires per les seves formes o intel·ligència en la majoria de facetes de la seva vida. Gent assenyada que de sobte rallant d’un tema determinat perd els papers, es transforma i ja es fa impossible cap mena de raonament lògic.

En fi, que, ben mirat, en una cosa o una altra possiblement es salvarien poquetes de les persones que coneixes… i, sincerament, en més d’una ocasió no et salvaries ni tu mateix. 



dijous, 8 de febrer de 2018

Ara som amics, ara ja no

Creus que no ets persona de sentiments extrems, la gent et cau bé o no tant, però ni odies ni idolatres ningú.

Amb persones congenies i et sents atret, les tens en compte i les fas cas, t’agrada la seva presència i fer coses junts. Altres no tenen amb tu tant en comú i potser no els pares gaire atenció. Però procures ser correcte i amable dins de les teves possibilitats amb tothom, encara que de vegades siguis massa sincer.


Proves d’entendre les mostres d’afecte efusives que trobes exagerades, et costa respectar les actituds de clar rebuig a algú que no ens acaba de fer el pes, però sobretot no entens que els dos estats es produeixin pràticament a la vegada i en poc temps.


T’indignen aquelles persones que consideren algú el millor amic, company, confident o col·lega un temps i de sobte resulta que és el pitjor element del món i no el poden veure, que el tracten avui com un compare i demà giren la cara en trobar-lo pel carrer.


Aquest comportaments et provoquen tristor i sobretot ràbia pel que tenen d’injustos.


De tota manera, l’efusió exagerada i el rebuig excessiu no t’haurien d’estranyar ni amoïnar ja que els extrems es toquen. Són conseqüències d’una manera de ser de gent per la que no paga la pena preocupar-se gaire.



Ets un romàntic

En alguns aspectes de la teva vida t’importa més la forma que el fons. Predomina l’estètica i allò que un producte pot suggerir a tu i als a...