Per triomfar a la vida, oblida’t de mostrar-te com ets, autèntic, honest i conseqüent. Oblida prejudicis i remordiments i llança’t sense complexos al món de la farsa, l’aparença i la hipocresia.
Per trobar feina, aconseguir parella, prosperar en política, guarda la canya d’un sol ham i agafa els palangres, deixa la fluixa i empra un bou.
Si vols arribar a ser qualcú, aparca l’orgull i el sentit del ridícul, no et mostris vulnerable, supera l’empatia i oblida els fracassos. No admetis ni una errada, no et disculpis. Demà torna a començar com el primer dia.
I si queden pel camí víctimes del teu èxit, amics decebuts, col·legues dolguts... és el seu problema; estaven destinats a ser uns perdedors. No reculis mai, ni per agafar arrencada. Empentes, colzades, travetes, mentides i traïcions: tot val. La vida no és potser una competició? Idò...
No tenguis ètica ni moral. Que mai no puguin dir allò de «era una persona de profundes conviccions». Quina vergonya! Aquests no faran mai res.
No tenguis massa estimació per ningú, no et deixarà prosperar. Tu ets l’únic important i la resta, instruments que has de manejar per al teu profit.
I si et recriminen per la teva manera de ser, pensa que només és enveja.
Ja sé que no és bo de fer aplicar aquestes mesures, sobretot si ets de natural bona persona, però estic segur que amb treball, perseverància i disciplina ho aconseguiràs.
