Els dissabtes, el cartó

Els dilluns, els envasos lleugers, els dimarts, la matèria orgànica… Quan has de fer munts dels diferents productes que rebutges -plàstics, cartons, vidres- a casa dins bosses o capses, perquè només hi ha uns pocs dies a la setmana per llençar-los, t’adones de la quantitat de material que empram, per a res, i tiram als fems.

Diuen que no és més net qui més es renta sinó qui manco s’embruta. Idò, el mateix es podria dir en aquest assumpte. No hauríem de reciclar tant si no empréssim tants d’envasos i embolcalls no reutilitzables.

Quant al nou sistema de recollida selectiva, no tens una opinió gaire clara sobre si serà millor que el que hi havia, les dades que donen els promotors per justificar-ho és que augmenta molt (d’un 17 a un 80 per cent, més o manco) l’eficàcia del reciclatge. Evidentment, suposa més feina per al ciutadà, maldecaps i la sensació d’estar vigilat en tot moment. Però potser si no fóssim tan despreocupats no faria falta aquest control.

La veritat és que no importa tant la forma com el grau d’educació i conscienciació de la gent a l’hora de col·laborar en el reciclatge de residus i, com en tot, és la persona qui fa bé o malament les coses. Voldries saber quants d’aquests que es queixen ara amb el nou sistema, ho feien tantíssim de bé a la manera antiga…

Si avui és dimecres, toca la resta… i si un és un porc, ho és amb contenidors, sense, amb poals i amb tota la pesca.

 

Problemes on no n’hi havia

La quantitat de residus que generam a les nostres societats és impressionant. Embolcalls de productes, bosses de la compra i envasos de menjar pertot, la majoria de plàstic, ofereixen avantatges com la conservació dels aliments i la facilitat de transport, però també provoquen problemes greus quan arriba el moment de recollir-los i reciclar-los. Problemes que no existien no fa gaire.

A algun país del primer món que respectam -tal vegada massa- per les seves comodidats i nivell de vida, com els Estats Units, es posa de moda -ja fa temps- envasar qualsevol producte, fins i tot en porcions individuals, i adoptam per força aquell model, segurament còmode per al consumidor, però catastròfic per al medi ambient.

Feia falta? No. Aquí sempre s’havien tornat el envasos, s’havia comprar llet i altres productes a granel duent el contenidor de casa i al cap de l’hortet de la majoria de cases hi havia un femer on amuntegar els residus orgànics, i a moltes galliner.

Que és còmode per als rics i vessuts tot envasat en petites dosis? Idò que paguin un bon recàrrec per al seu reciclatge. Perquè amb tot plastificat, tenim un desafiament amb els envoltoris, entre d’altres residus que generam en abundància.

I ara, la recollida porta a porta -per acabar de complicar les coses- serà la manera de reciclar eficaçment? Ja se veurà… De totes maneres, com a molt serà la solució a un problema que noltros mateixos mos hem creat sense cap necessitat.