Un pot ser de dretes i no ser fatxa, o ser d’esquerres i també espanyolista, per exemple. Hi ha feixistes independentistes. I hi ha anticonstitucionalistes que en canviar la conjuntura s’han fet defensors a mort de la Constitució. Un comunista difícilment pot ser nacionalista, però de vegades sí, i les dretes i esquerres -en principi opcions de models econòmics i socials- agafen altres significats, i si no penses com ell ets un fatxa o si no estàs d’acord ets un roig separatista, comunista que es menja els fillets.
La gent de dretes és majoritàriament demòcrata, i n’hi ha d’esquerres que desitgen una dictadura… del proletariat o de qui sigui. I al contrari, també. Es poden defensar col·lectius discriminats i alhora una economia liberal. Es pot voler un Estat amb fort control per fomentar la igualtat i estar a la vegada en contra de la immigració.
Les ideologies polítiques en moltes ocasions es mesclen i evolucionen segons els contextos històrics, socials i culturals. Les dretes i les esquerres són grans categories que engloben múltiples corrents. L’espanyolisme i l’independentisme sorgeixen de debats territorials i de sobirania, però també tenen arrels ideològiques i es poden trobar tant a la dreta com a l’esquerra.
Les visions són diverses i complexes, i per açò les aliances i les lluites conflueixen moltes vegades en eixos ideològics aparentment contradictoris.
Però si haguéssim de tenir tot açò en compte, de què xerraríem al bar o a cal barber?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada