Hi ha gent per a tot

Hi ha qui surt en un vehicle a una via principal al seu ritme, perquè sí, tranquil·lament, i qui té preferència ha de frenar. I hi ha qui s’atura quan toca i espera.

Hi ha qui aparca al primer lloc que troba, on no es pot, fent nosa. I hi ha qui roda per carrers i places fins a un lloc permès, i passa deu minuts caminant a ca seva.

Hi ha qui posa l’intermitent i després frena i gira. Hi ha qui gira i després posa l’intermitent. Hi ha qui gira i punt.

Hi ha motos que t’avancen per la dreta, altres que te passen a 180 per hora amb línia contínua i a un revolt. I n'hi ha d'altres que respecten les normes.

Hi ha bicicletes -els patinets donarien per un parell d’articles...- que van per on els correspon. Hi ha bicicletes a tota velocitat pel carril bici que quasi s’emporten els caminants i altres que van a pas de tortuga pel mig de carrers o, pitjor, carreteres.

Per què? No ho saps. També hi ha vianants que et saluden en passar pel costat encara que no t’hagin vist mai. I coneguts amb els que et creues cada dia que giren la cara i no fan ni un mínim gest de cortesia.

I aquestes diferències per què, pel caràcter, per la forma de ser de l’individu? Per l’educació rebuda, per l’exemple vist a casa? Per l’hàbitat on s’ha desenvolupat l’espècimen? Pel PH del medi on ha crescut?

Però allò que més t’intriga és com és que hi ha qui quan li duen un bocata a un bar, l’obre, observa el seu interior i investiga tots els seus components. Després procedeix a mossegar-lo delicadament. I hi ha qui, quan arriba el panet, l’arreplega i li fot queixalada sense passar cap pena. 

Hi ha gent per a tot.