Fa no-res que hem començat un nou any. Açò diuen, perquè tu no has vist gaire diferència entre el dia que anomenen de cap d’any i el dia següent. Podria començar en qualsevol altra data i seria boni igual. Com succeeix a Xina, per exemple.
El recorregut del nostre planeta al voltant del sol dura 365 dies i 1/4, allò que anomenam any, i la resta són convencions, i moltes conviccions, com les dates de festes, religioses la majoria, hereves d’antigues celebracions, solsticis, inicis d’estacions o temporades de sembra, collita, pluges o fenòmens astronòmics.
Com que la qüestió és tenir dies lliures i motius per celebrar coses, no posam gaires pegues a les festes, siguin d'origen religiós, d’orgull nacional, social o paranormal, tant és.
I rallant de festes, t’has estranyat que per cap d’any no surti colque gegant a passejar pels carrers de les poblacions, almanco a Maó, que és per on més pastures, on a cada celebració hi ha desfilades dels macroéssers que han proliferat a les últimes dècades, de tota casta i proveniència.
O sí ha sortit el gegant de l’any nou? Seria l’únic que faltaria, ja que en tenim a quasi totes les jornades amb colque cosa a celebrar. Avui és el dia de la paparra mediterrània? Idò que surtin els gegants a ballar pel carrer. I de ser personatges amb vestits tradicionals de fa segles, s’ha passat a reproduccions d’allò més variat. Prest tindrem gegants representant les minories socials, ètniques, de tot gènere i condició…
En fi, que enyores quan a la teva infantesa el gegants -només dos- i un grapat de capgrossos sortien a desfilar per la Mare de Déu de Gràcia i prou. Te semblava un espectacle formidable i únic. Clar que al paleolític superior tu també eres més jove i impressionable, però allò escàs es valora més que allò que abunda i fins i tot embafa…
Però bé, ja que es veu que estem en època de desitjar coses, desitges que tothom, tu, els teus i els altres també, tenguin una bona existència cada dia -tant se val si és a començament, meitat o final de l’any, trienni, lustre- a la vida en general. I quan l’ocasió ho meresqui, que surtin els gegants!
El recorregut del nostre planeta al voltant del sol dura 365 dies i 1/4, allò que anomenam any, i la resta són convencions, i moltes conviccions, com les dates de festes, religioses la majoria, hereves d’antigues celebracions, solsticis, inicis d’estacions o temporades de sembra, collita, pluges o fenòmens astronòmics.
Com que la qüestió és tenir dies lliures i motius per celebrar coses, no posam gaires pegues a les festes, siguin d'origen religiós, d’orgull nacional, social o paranormal, tant és.
I rallant de festes, t’has estranyat que per cap d’any no surti colque gegant a passejar pels carrers de les poblacions, almanco a Maó, que és per on més pastures, on a cada celebració hi ha desfilades dels macroéssers que han proliferat a les últimes dècades, de tota casta i proveniència.
O sí ha sortit el gegant de l’any nou? Seria l’únic que faltaria, ja que en tenim a quasi totes les jornades amb colque cosa a celebrar. Avui és el dia de la paparra mediterrània? Idò que surtin els gegants a ballar pel carrer. I de ser personatges amb vestits tradicionals de fa segles, s’ha passat a reproduccions d’allò més variat. Prest tindrem gegants representant les minories socials, ètniques, de tot gènere i condició…
En fi, que enyores quan a la teva infantesa el gegants -només dos- i un grapat de capgrossos sortien a desfilar per la Mare de Déu de Gràcia i prou. Te semblava un espectacle formidable i únic. Clar que al paleolític superior tu també eres més jove i impressionable, però allò escàs es valora més que allò que abunda i fins i tot embafa…
Però bé, ja que es veu que estem en època de desitjar coses, desitges que tothom, tu, els teus i els altres també, tenguin una bona existència cada dia -tant se val si és a començament, meitat o final de l’any, trienni, lustre- a la vida en general. I quan l’ocasió ho meresqui, que surtin els gegants!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada