Les mascaretes s’han fet imprescindibles i sembla que la cosa va per llarg. Sorprèn la varietat de models que desfilen pels carrers, de tot material i color, estampades o fins i tot amb banderes o missatges més o manco ocurrents.
Mascaretes egoistes, amb vàlvula, que protegeixen qui la duu i faciliten la respiració, però que poden contagiar els altres, mascaretes altruistes (més bé de beneit si no en duu tothom), que eviten que empaltis la resta però que no et protegeixen a tu, mascaretes segures, filtrants, ffp2 o n95, més cares i poc estètiques, les úniques que protegeixen qui la duu i qui està al costat, mascaretes xapuceres fetes a casa de qualsevol manera…
Algunes ben col·locades, ajustades, altres duites amb desgana només per evitar la sanció, sense convicció, amb el nas que guaita, o davall la barbeta, penjada d’una orella, amb un cordó com si fossin ulleres, al colze…
Ara es van imposant les mascaretes multiusos, alguna promet 50 rentades sense perdre les seves presumptes propietats antivirals -provades per un institut portuguès de medicina molecular!-, encara que després avisi que no es tracta de cap sepi o producte mèdic…
En fi, que no saps per on tirar. Per tot veus centenars de tipus de mascaretes, amb filtre, sense, reutilitzables o no, i segurament només una petita part d’elles són efectives davant el coronavirus, però açò s’ha transformat en un gran negoci, tothom vol fer l’agost venent qualsevol producte que dugui la paraula covid-19 encara que no sigui gaire adequat.
A partir d’ara hi ha una altra peça a la vestimenta perquè cadascú expressi la seva forma de ser, sense oblidar, però, que el més important és la seguretat pròpia i dels altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada