Aquells que pressionaven perquè s’obrissin sí o sí ports i aeroports i que arribés el desitjat visitant que ens havia de salvar la vida. Aquells i els seus amics mediàtics, matxacant i criticant governs perifèrics i central una i altra vegada als mitjans amb el "dogma" que a Menorca tots vivim del turisme i que han de venir ja!
Tots ells van obligar a prendre decisions massa improvisades a governants massa insegurs i bastant indolents.
I aquests mateixos que tant exigien són els que ara ploren per les mesures i restriccions que s’han hagut d’adoptar degut a aquesta obertura precipitada i sense control de l’illa a l’exterior.
I ploren perquè països més sensats desconfien -amb motiu- de la nostra pretesa seguretat.
Per voler-ho tot, deveres i corrents, ara es queden -ells i de rebot tots- sense res, i amb una taxa de contagis que no es mereixen els menorquins que han complert, encara que hagi significat tenir manco feina i ingressos.
Tots els sectors pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia, però -quina casualitat-, amb virus o sense, sempre ploren els mateixos.
un artículo muy bueno, muy sensato, y muy cierto, somos así los humanos pobres muy pobres en neuronas espejo
ResponEliminaun artículo muy bueno, muy sensato, y muy cierto, somos así los humanos pobres muy pobres en neuronas espejo
ResponElimina