El virus muta, la Terra tremola

El virus que assola la Terra des de ja fa uns quants milions d'anys, ha sofert fa poc un bon atac en forma del SARS-CoV-2 per part de l'organisme que el pateix; semblava que es debilitaria, però prest tornarà a estar preparat per continuar amb la seva multiplicació i extensió. El virus humà muta i el seu hoste tremola.

La humanitat, atacada els darrers temps pel coronavirus, ja s'està vacunant massivament, falta poc perquè retorni a les seves activitats nefastes per al planeta. 

El virus humanitat mutat frisa per omplir de nou tots els cels del fum i renous de milers d'avions que connectin tots els punts possibles del món i que duguin gent per amunt i per avall, faci falta o no; torna a estar a punt per consumir més i més territori en detriment d'altres espècies animals i vegetals, comprar béns i serveis sense pausa i consumir més i més electricitat i combustibles fòssils fins que s'esgotin, llençar més i més plàstics al mar i mercuri a l'atmosfera o als rius...

Després d'una treva del maleït homo virus en què la Terra s'ha recuperat lleugerament de les conseqüències de les accions humanes -aquesta vegada per mor dels anticossos que ha llançat en forma de coronavirus, una de les tantes maneres en què Gaia prova de desempallegar-se d'aquesta malaltia que la destrossa, com ho ha intentar periòdicament amb erupcions volcàniques, glaciacions, terratrèmols o diverses epidèmies-, el virus humà tornarà prest a estar en forma i el planeta que el conté i nodreix tornarà a patir els seus catastròfics efectes en la seva màxima esplendor.

Benvinguda, nova normalitat!

 

Pregàries ateses

Aquells que pressionaven perquè s’obrissin sí o sí ports i aeroports i que arribés el desitjat visitant que ens havia de salvar la vida. Aquells i els seus amics mediàtics, matxacant i criticant governs perifèrics i central una i altra vegada als mitjans amb el "dogma" que a Menorca tots vivim del turisme i que han de venir ja!

Tots ells van obligar a prendre decisions massa improvisades a governants massa insegurs i bastant indolents.

I aquests mateixos que tant exigien són els que ara ploren per les mesures i restriccions que s’han hagut d’adoptar degut a aquesta obertura precipitada i sense control de l’illa a l’exterior.

I ploren perquè països més sensats desconfien -amb motiu- de la nostra pretesa seguretat.

Per voler-ho tot, deveres i corrents, ara es queden -ells i de rebot tots- sense res, i amb una taxa de contagis que no es mereixen els menorquins que han complert, encara que hagi significat tenir manco feina i ingressos.

Tots els sectors pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia, però -quina casualitat-, amb virus o sense, sempre ploren els mateixos.

 

 

Festival de mascaretes

Les mascaretes s’han fet imprescindibles i sembla que la cosa va per llarg. Sorprèn la varietat de models que desfilen pels carrers, de tot material i color, estampades o fins i tot amb banderes o missatges més o manco ocurrents.

Mascaretes egoistes, amb vàlvula, que protegeixen qui la duu i faciliten la respiració, però que poden contagiar els altres, mascaretes altruistes (més bé de beneit si no en duu tothom), que eviten que empaltis la resta però que no et protegeixen a tu, mascaretes segures, filtrants, ffp2 o n95, més cares i poc estètiques, les úniques que protegeixen qui la duu i qui està al costat, mascaretes xapuceres fetes a casa de qualsevol manera…

Algunes ben col·locades, ajustades, altres duites amb desgana només per evitar la sanció, sense convicció, amb el nas que guaita, o davall la barbeta, penjada d’una orella, amb un cordó com si fossin ulleres, al colze…

Ara es van imposant les mascaretes multiusos, alguna promet 50 rentades sense perdre les seves presumptes propietats antivirals -provades per un institut portuguès de medicina molecular!-, encara que després avisi que no es tracta de cap sepi o producte mèdic…

En fi, que no saps per on tirar. Per tot veus centenars de tipus de mascaretes, amb filtre, sense, reutilitzables o no, i segurament només una petita part d’elles són efectives davant el coronavirus, però açò s’ha transformat en un gran negoci, tothom vol fer l’agost venent qualsevol producte que dugui la paraula covid-19 encara que no sigui gaire adequat.

A partir d’ara hi ha una altra peça a la vestimenta perquè cadascú expressi la seva forma de ser, sense oblidar, però, que el més important és la seguretat pròpia i dels altres.

Virus i bacteris

Estem rodejats de microbis. Aquests petits organismes unicel·lulars es troben a l’aire, en el menjar, les plantes i els animals; a terra, a l’aigua i a dins del nostre cos. La majoria de microbis no són perjudicials i a més el nostro sistema immunitari ens protegeix d’aquests microorganismes. Però alguns muten i aconsegueixen travessar les defenses. Dos representants d’aquests organismes són els bacteris i els virus.

Els bacteris són petits, però es poden veure amb microscopi, causen moltes malalties com pneumònia, meningitis, lepra, tifus, còlera... Es combaten amb antibiòtics.

Els virus són molt més petits i només es poden observar amb microscopis electrònics, són éssers acel·lulars que necessiten desenvolupar-se dins de cèl·lules d’altres individus.

Provoquen des de les malalties més comunes en els humans, refredat, grip, varicel·la o herpes, i d’altres més greus com èbola, sida o el coronavirus covid-19, de trista actualitat. Causen epidèmies i no són bons de combatre, costa crear antivirals que inhibeixin la seva reproducció. Però el millor per prevenir les malalties que provoquen són les vacunes.

Què podem concloure de tot açò? Que el món està ple de perills i que no basta anar alerta, que mos hem de vacunar de tot allò que puguem, que no mos han d’agafar mai amb la guàrdia baixa. I hem de lluitar per no perdre la batalla davant organismes que ens volen controlar, envair, intoxicar i aprofitar-se de noltros per viure i prosperar.

El virus prospera

No tens gaire bon concepte de la humanitat, sempre l'has considerat un virus, un mal per al planeta, un ésser que exigeix adaptar el medi a les seves necessitats en tost d’adaptar-se ell a l’entorn. Un organisme que transforma i explota tots els recursos que troba sense remordiments, provocant si fa falta extincions d’espècies animals i vegetals, devastant pel seu interès la terra on habita.

Però a pesar de tot, has de reconèixer que la part de la humanitat al món occidental on tu vius, que és la que coneixes -i la que de ver t'interessa especialment, siguis sincer-, ha prosperat bastant darrerament.

Et sorprèn la gent que es queixa de la medicina actual, amb tantes pastilletes, i reivindica els remeis naturals. O qui remuga de la mala alimentació que patim amb tants conservants, productes ultraprocessats, transgènics i altres manipulacions… i resulta que mai en la història no havíem estat tan sans, tan ben alimentats i amb una esperança de vida tan llarga.

El mateix podríem dir dels avanços en els darrers segles, posem per cas, en drets humans, situació de la dona, en feina, en educació, economia...

El virus progressa i ho fa adequadament, però ja sabem que la prosperitat d’un virus cessa quan debilita i acaba matant l’hoste que l’allotja.