Els cans tenen moltes maneres de comunicar-se. Lladrucs, grunyits, udols, moviments de coa, les orelles amunt, les orelles avall… Tot uns codis per relacionar-se. Però tenen un idioma propi? O en tenen més d’un?
Un ca de Menorca xerra igual que un ca de Galícia? I que un de Madrid? I un de Maó que un de Ciutadella? Perquè potser els lladrucs també tenen dialectes.
Nyec diu el ca menorquí (segons el diccionari, jo, per més que he posat l'orella, no he sentit aquesta expressió canina ¿?), bub-bub el català i guau el castellà. I ves a saber si un ca francès, vivint a Anglaterra, no acaba dient woof amb accent francès.
També podria ser que els cans haguessin anat evolucionant lingüísticament com noltros. Primer, els llops. Després, els gossos. Canes romani latrabant en llatí -au!, bau!- i després, amb el temps, a cada territori van bordar en la seva variant?
Així que, si un dia els cans reivindiquen la seva llengua pròpia, mos podem trobar amb una autèntica guerra lingüística entre guau, bub, nyec...
I coneixent l’exemple dels humans, ja sabem com acabarà la cosa: discutint quin és el guau correcte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada