Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris temps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris temps. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 de març del 2021

Vells indòmits

Ens hem domesticat com a espècie i ens han domat com a individus per ser bones peces de la societat. Passam la infantesa i joventut ensinistrant-nos per comportar-nos com a ésser domats. Després a l'etapa adulta transitam servils tal com esperen que ho fem els que controlen, i així la majoria solem ser bones persones a la llar, a la feina i per tot.

Amb el temps, però, n'hi ha que els deixa d'importar l'opinió dels demés, comencen a passar de tot, ja no tenen sentit del ridícul, els importa un rave el que diran els altres i van més a la seva.

Sembla que n'hi ha que amb l'edat perden la domesticació i tornen a l'estat salvatge. I veus gent gran vestint o actuant de forma estrafolària, o sense arreglar, o negant-se a efectuar rutines que havien fet tota la vida.

Per una banda podem pensar que és perquè ja caduquen, que comença a fallar colque neurona, però tal vegada hi hagi un retorn als orígens, a la llibertat de la criatura sense domar.

Aquest anar a la seva i perdre part de la doma a la que els han sotmès tota la vida els pot fer més egoistes. O més idealistes. Els pot agafar per protestar, exposar les idees pròpies, potser sortir a una manifestació amb més de 60 anys, cosa que no haurien fet als 40 ni borratxos.

Però també els pot donar per dedicar-se més a ells i passar dels altres. Abans invertien en ajudes, estaven subscrits a diverses ONGs, però a partir d'ara l'ésser en perill d'extincio són ells, física i econòmicament, i són la seva pròpia oenegé.

Dels canvis físics que es van experimentant en complir anys, ja en xerrarem en una altra ocasió, o tal vegada millor no.

 

 

dimarts, 4 de febrer del 2020

Menorca tropical

Tal dia com avui (ahir o despús-ahir, no ve d’un pam) de fa uns quants anys -vuit concretament-, el dia ens saludava amb una bona nevada a Menorca, l’illa es cobria de blanc i la temperatura mínima davallava dels 0 graus.

Enguany, el dia 3 la temperatura ha arribat a 22,8 graus -rècord un febrer des que es tenen registres-, ha fet un bon sol i el missatge més repetit per la gent pel carrer és que no fa hivern, que en aquests dies altres anys fa neu o pedra i que el temps ja no és de fiar. O que l’escalfament global és un fet, no se sap si positiu o catastròfic.


Matí del 4 de febrer de 2012 a Maó.  Foto Manel G. Olives
Si bé és cert que no és una situació gaire usual, tu -que no ets gaire propens a l’alarmisme- arribes a la conclusió que el temps és difícil de preveure, que cap any és igual i que la neu -molta o poca- i el fred encara poden arribar, cosa a més bastant probable. Si repassam hemeroteques, el titular ‘Neu a Menorca’ apareix als mitjans en els darrers anys des del 2 de desembre fins al 20 de març.

Què podem inferir de tot açò? Que el món està experimentant un escalfament que farà de Menorca una illa tropical amb hiverns suavíssims i estius hipercalorosos? No ho saps, esperem a finals de març per veure com ha estat aquest hivern. 


«Que plourà avui, l’avi?», preguntaves de petit. «Demà t’ho diré», contestava ell. 

Mentrestant, pel que sembla que arriba, esper que no haguem guardat la roba d’hivern, que el temps està ben loco, com deia s’àvia.

 

Curs complet de llengo menorquina

Vols aprendre menorquí? Aquí t’explicarem com ser un expert en aquesta llengua i distingir totes les diferències d’altres cosines germanes ...