Vells indòmits

Ens hem domesticat com a espècie i ens han domat com a individus per ser bones peces de la societat. Passam la infantesa i joventut ensinistrant-nos per comportar-nos com a ésser domats. Després a l'etapa adulta transitam servils tal com esperen que ho fem els que controlen, i així la majoria solem ser bones persones a la llar, a la feina i per tot.

Amb el temps, però, n'hi ha que els deixa d'importar l'opinió dels demés, comencen a passar de tot, ja no tenen sentit del ridícul, els importa un rave el que diran els altres i van més a la seva.

Sembla que n'hi ha que amb l'edat perden la domesticació i tornen a l'estat salvatge. I veus gent gran vestint o actuant de forma estrafolària, o sense arreglar, o negant-se a efectuar rutines que havien fet tota la vida.

Per una banda podem pensar que és perquè ja caduquen, que comença a fallar colque neurona, però tal vegada hi hagi un retorn als orígens, a la llibertat de la criatura sense domar.

Aquest anar a la seva i perdre part de la doma a la que els han sotmès tota la vida els pot fer més egoistes. O més idealistes. Els pot agafar per protestar, exposar les idees pròpies, potser sortir a una manifestació amb més de 60 anys, cosa que no haurien fet als 40 ni borratxos.

Però també els pot donar per dedicar-se més a ells i passar dels altres. Abans invertien en ajudes, estaven subscrits a diverses ONGs, però a partir d'ara l'ésser en perill d'extincio són ells, física i econòmicament, i són la seva pròpia oenegé.

Dels canvis físics que es van experimentant en complir anys, ja en xerrarem en una altra ocasió, o tal vegada millor no.

 

 

Terraplanistes i llunàtics

Quan uns fets empíricament verificables no interessen, quan una realitat és incòmoda per a les convencions, creences, manera de viure o sistema d’economia d’alguns, aquests neguen l’evidència.

Són els terraplanistes, negacionistes de la teoria de l’evolució, de l’holocaust, de l’anada a la Lluna, del benefici de les vacunes, del canvi climàtic i de tantes altres coses més o manco demostrades i que ells neguen per convicció i sense proves.

Açò del negacionisme pot fer gràcia, és una postura extravagant i divergent sobre les conviccions quan tracta de la planicitat o esferitat de la Terra o de si l’arribada a la Lluna era un muntatge a un plató de Hollywood. No sembla greu per a la humanitat, només impedeix potser un accés voluntari al coneixement, anar més enllà de les pròpies creences, sortir d’un món limitat ple de pors i conspiracions, no gaire nociu ni per al qui ho proclama ni per a la resta, només un punt de vista anecdòtic i un poc friqui.

Ara bé, també hi ha altres postures, com anar en contra de les vacunes, negar el coronavirus, la seva perillositat i l’efectivitat de les mascaretes o veure en cada mesura adoptada pel govern corresponent una conspiració contra la llibertat dels ciutadans o una ocasió per implantar-nos microsistemes de control a l’organisme. Aquests negacionismes no fan gaire gràcia i sí poden resultar perillosos per a la salut pròpia i dels altres.

Tu, en aquests temps d’incertesa, t’estimes més pecar d’ingenu i ser excessivament prudent que desconfiar de tothom i no prendre mesures en temes en què podries jugar-te la vida.

 

Protesta i venceràs

Dubtes de l’efecte que pugui tenir cremar contenidors o tallar carreteres en el procés d’independència d’un poble, ni creus que millori la seguretat dels motoristes si fan una marxa recorrent una illa.

No et sembla que un minut de silenci fora dels edificis oficials serveixi perquè cap maltractador deixi d’agredir cap persona, no veus que passejar per la ciutat amb tambors i pancartes porti a cap millora del clima, ni que una dotzena de persones cridant fora de la central de la Gesa faci que el fum que treu sigui manco tòxic.

Hi ha manifestacions a favor d’Open Arms i el mar continua sent cementeri de multitud d’emigrants, i després d’una desfilada de l’orgull, no cau en picat el nombre d’homòfobs al planeta. Cada dia és el dia mundial d’alguna cosa que, al dia següent, està igual de fotuda o més.

Així idò, serveixen per a res les manifestacions, protestes, silencis o tamborinades?, sembla que, almanco a curt termini, per a no gaire.

Però tu no et canses de protestar cada dia, perquè el cafè està massa calent, el bocata té poc pernil, perquè fas massa feina, cobres massa poc, et manca temps lliure, els preus pugen massa, els impostos et mengen, la tele és molt dolenta o molt cara...

No et canses de mostrar la teva disconformitat perquè confies que a la llarga les teves protestes tindran algun efecte i saps que és a base de petites passes com s’arriba a canviar el món.