L’origen de l’univers, la Terra, la vida, l’ésser humà... s’explica de diverses maneres. Fa falta bastant de fe i credulitat, saber que es tracta de teories difícilment comprovables i que és necessari una bona dosi d’ingenuïtat... per acceptar allò que ens conta la ciència. I per a d’altres, com les explicacions que donen les religions, també.
Bé, posem que ja som aquí, els homes i les dones, la humanitat, i mentre som pocs, cadascú va a la seva bolla, créixer, reproduir-se, i anar voltant pel món menjant procurant no ser menjat. Quan ja som molts, fa falta organitzar-se. Quedar-se a llocs amables, conrear la terra, criar animals; cadascú s’especialitza en alguna tasca. De la primera llei del més fort es passa a la comunitat que col·labora, o és a l’inrevés? Tot és de tots, o cada cosa té el seu propietari?
Poc a poc arriben les teories i ideologies. Uns troben que cadascú val allò que té i ha aconseguit, i que té dret a conservar-ho, i altres diuen que hi ha d’haver més igualtat i compensar les diferències a base de disminuir la llibertat. Però aquesta igualtat no pot ser per baix, i tothom pobre, sinó amb certa riquesa. Però per repartir riquesa primer s’ha de crear, i no se crea si no se dona llibertat per tenir iniciatives i...
Unes comunitat imposen més llibertat i manco igualtat i d’altres a l’inrevés. I per raons territorials, econòmiques, religioses, racials. ideològiques..., s’acaba moltes vegades amb bregues violentes, i així les guerres abunden a la història.
A la fi sembla que s’imposa el seny i es crea una organització de les nacions per posar ordre i pau. Però es xerra molt i no es fa gaire cosa. Sempre s’opina de totes les qüestions manco quan fa falta de veritat, i quan hi ha que pronunciar-se, ser valent i emprar si és necessari la força per imposar la pau i la justícia... amaga el cap sota l’ala. D’altres conflictes sense interès econòmic o estratègic ni se’n xerra.
És la història de la humanitat, xerrar molt i fer poc. Imaginam massa i no actuam gaire. I si miram l’actualitat més immediata, sembla que no hem progressat gaire en aquests milers, quasi milions d’anys.
Però totes aquests temes a molta gent no interessen, perquè tenen problemes més seriosos i urgents: uns poder menjar cada dia o aconseguir un habitatge mínimament digne... i altres decidir si la setmana que ve van a veure el Perito Moreno o la badia de Ha-Long.
I així és la vida, o almanco així mos sembla a noltros i així vos la contam.
