A les Balears les notes dels estudiants sembla que són baixes. I a Menorca, encara més. La Primària va malament. L’ESO també. I a la selectivitat… bé, a la selectivitat els alumnes fan el que poden. Quan els deixen TikTok i Instagram, és clar.
Els mòbils manen. Les pantalles governen. El cervell de la majoria viu quasi permanentment allà dins. Estudiar? Només quan s’acaba la bateria. I encara.
A classe, la concentració dura menys que un vídeo de quinze segons. Els llibres semblen relíquies. Les llibretes, peces de museu. El professor ralla, però ells fan més cas a qualsevol algoritme. Difícil guanyar.
I després hi ha el futur. O el que en queda. Perquè, si més de la meitat acabarà al sector serveis, per què matar-se estudiant? La universitat és una opció secundària, un camí que duu massa vegades a l’exili laboral.
La realitat és una altra: temporada alta, temporada baixa i, entremig, un exèrcit d’adolescents que ja saben que el seu destí probable és servir taules i somriures. Amb sort, un sou acceptable i propines.
Així que el panorama és clar. Cap il·lusió. Pocs al·licients. Molt turisme. Molt mòbil. Notes baixes i expectatives modestes. Que ningú no s’estressi. Ni per aprendre. Ni per créixer. Ni per somiar. Ni, per descomptat, per treure bones notes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada