Pots patir una intoxicació per exposició a substàncies tòxiques, sintètiques o creades per éssers vius, per ingestió, inhalació o altres tipus de contacte.
Depenent del producte i la dosi que ingereixes, et poden produir, entre altres manifestacions, alteracions de la consciència, problemes cardiorespiratoris, convulsions i lesions hepàtiques i renals.
Per tant, resulta clar que has d’evitar qualsevol contacte amb aquest tipus de substàncies.
Però existeix un ésser viu, que no és ni un bacteri ni un fong, capaç de produir intoxicacions amb resultats igual o fins i tot més perillosos, gent que tens al teu voltant i que et provoca efectes no desitjables i de qui t’hauries d’allunyar.
Evita les persones que et dominen i controlen, que no tenen en compte les teves necessitats i sentiments. Persones que es centren en elles mateixes i que, encara que ho facin veure, no estan gens interessades en tu. Gent que et veu com a una eina a emprar en tost d’un ésser autònom amb qui compartir.
Allunya’t encara que et costi d’amics que es mostren sempre envejosos i autoritaris. Companys manipuladors i pesimistes. Coneguts sociopsicòpates, parents desqualificadors i neuròtics.
La teva existència l’hauries de compartir només amb qui t’aprecia i te la fa més fàcil.
La vida és massa curta per passar-la intoxicat.
dimecres, 13 de juliol del 2016
dimecres, 29 de juny del 2016
Tradicions i traïcions
Les coses no sempre han estat com són ara i no tenen per què continuar sent així eternament.
Els estats del món es transformen durant la història, per les bones o les males.
Els països s’ajunten formant unions, econòmiques sobretot, però de vegades algun ja no està d’acord amb les condicions i ho vol deixar, amb el consegüent cabreig dels seus socis, especialment dels que reben més del que donen, supòs...
Partits polítics que semblaven imprescindibles en un govern d’un estat són substituïts per altres nous i diferents i no és la fi del món.
Zones en què el negoci està basat ara en un sector determinat tal vegada farien bé en deixar la por als canvis i provar en altres camps per no acabar depenent massa de poques variables. Potser s'endurien alguna sorpresa positiva...
Les tradicions i costums també baraten o ho haurien de poder fer. Maneres de procedir que en un temps eren vàlides ja no ho són tant quan canvien les circumstàncies. Tota tradició va començar sent un dia una innovació. Un experiment avui, si arrela pot ser tradició demà.
Les tradicions ajuden a la unitat i germanor d’un poble o grup però no fan que avanci, els costums donen sensació de seguretat i així es pot circular per la vida sense preocupar-se per com actuar cada dia davant els mateixos fets, però poden provocar un cercle viciós d’on és difícil sortir-ne.
L’argument de sempre, que s’ha fet així de tota la vida, no sembla gaire sòlid ni convincent.
Les tradicions han creat les civilitzacions, per bé o per mal, però els canvis i les novetats traint els costums ancestrals són allò que les fa progressar.
Els estats del món es transformen durant la història, per les bones o les males.
Els països s’ajunten formant unions, econòmiques sobretot, però de vegades algun ja no està d’acord amb les condicions i ho vol deixar, amb el consegüent cabreig dels seus socis, especialment dels que reben més del que donen, supòs...
Partits polítics que semblaven imprescindibles en un govern d’un estat són substituïts per altres nous i diferents i no és la fi del món.
Zones en què el negoci està basat ara en un sector determinat tal vegada farien bé en deixar la por als canvis i provar en altres camps per no acabar depenent massa de poques variables. Potser s'endurien alguna sorpresa positiva...
Les tradicions i costums també baraten o ho haurien de poder fer. Maneres de procedir que en un temps eren vàlides ja no ho són tant quan canvien les circumstàncies. Tota tradició va començar sent un dia una innovació. Un experiment avui, si arrela pot ser tradició demà.
Les tradicions ajuden a la unitat i germanor d’un poble o grup però no fan que avanci, els costums donen sensació de seguretat i així es pot circular per la vida sense preocupar-se per com actuar cada dia davant els mateixos fets, però poden provocar un cercle viciós d’on és difícil sortir-ne.
L’argument de sempre, que s’ha fet així de tota la vida, no sembla gaire sòlid ni convincent.
Les tradicions han creat les civilitzacions, per bé o per mal, però els canvis i les novetats traint els costums ancestrals són allò que les fa progressar.
dimecres, 15 de juny del 2016
Empireumàtic o fusteritzat
Has decidit que algun dia et dedicaràs seriosament a conèixer els secrets del vins més prestigiosos i distingir els seus trets organolèptics i el seu buquet...
Saber si és brillant, nítid, tranquil, analitzar la llàgrima, la longitud i el retrogust.
Diferenciar els vins segons l'origen varietal i en funció de la zona de producció.
Reconèixer les variables de color i acidesa, l’estructura, quantitat i qualitat de tanins i harmonia.
Saber si l'aroma d'un caldo és empireumàtic o fusteritzat.
Llegir bé una etiqueta, aprendre a seleccionar el vi adequat, obrir i servir una ampolla correctament, escollir les copes i dominar el maridatge.
Distingir el verdejo, el cabernet sauvignon, el carménère, el merlot, el chardonnay i la gewürtztraminer.
Saber de verema, maceració carbònica, desrapat, masegat, premsat, fermentació i criança,
Potser voldràs aprofundir més i arribar a ser ampelòleg o ampelògraf...
Però ara per ara, quan vas a un bar o restaurant et conformes amb demanar "un vi", i quan et pregunten quin, contestes "blanc i ben fresquet".
Saber si és brillant, nítid, tranquil, analitzar la llàgrima, la longitud i el retrogust.
Diferenciar els vins segons l'origen varietal i en funció de la zona de producció.
Reconèixer les variables de color i acidesa, l’estructura, quantitat i qualitat de tanins i harmonia.
Saber si l'aroma d'un caldo és empireumàtic o fusteritzat.
Llegir bé una etiqueta, aprendre a seleccionar el vi adequat, obrir i servir una ampolla correctament, escollir les copes i dominar el maridatge.
Distingir el verdejo, el cabernet sauvignon, el carménère, el merlot, el chardonnay i la gewürtztraminer.
Saber de verema, maceració carbònica, desrapat, masegat, premsat, fermentació i criança,
Potser voldràs aprofundir més i arribar a ser ampelòleg o ampelògraf...
Però ara per ara, quan vas a un bar o restaurant et conformes amb demanar "un vi", i quan et pregunten quin, contestes "blanc i ben fresquet".
dimecres, 1 de juny del 2016
Preocupohòlic
Sembla que la vida d'algunes persones giri entorn de les preocupacions. Són el seu aliment, la font i raó de la seva existència.
Quan no en tenen de grans, les petites els envaeixen la ment i viuen igual d'atribolats que qui no té res ni per menjar.
El ric diu que els diners no l'han fet feliç. El famós confesa que està agobiat... No parlem ja del pobre i anònim. I açò que aquests darrers solen ser més discrets… Bé, no és ver, n'hi ha alguns que...
La qüestio és no estar content, no dormir bé, fer cara de màrtir i tenir sempre un motiu d'angoixa i desanimar en tot moment qui troben feliç per algun fet o il·lusionat amb algun projecte. Açò no ho suporten.
Ets tu d'aquests addictes als maldecaps, que quan s'acumulen t'agobien però que si no en tens els cerques?
No pots viure ni un segon mínimament feliç, tranquil, assossegat, al recer de les preocupacions?
És ver que algunes cabòries són degudes a problemes greus i reals i per tenir en compte, però la major part del que els amoïna no sol tenir ni cap ni peus.
Viure angoixat tot el temps no acaba de ser viure, passant pena pel que encara no ha ocorregut, patint pel que va passar fa anys.
Com plantejar-te el present o futur partint d'aquesta actitud?
Si ets dels que en tota situació, circumstància, esdeveniment, per molt de color de rosa que t'ho pintin, sempre trobes el punt negatiu i el motiu per estar angoixat, ets un preocupohòlic i t'ho hauries de fer mirar.
Per la teva salut, sobretot, i també per deixar d'amargar els altres.
Quan no en tenen de grans, les petites els envaeixen la ment i viuen igual d'atribolats que qui no té res ni per menjar.
El ric diu que els diners no l'han fet feliç. El famós confesa que està agobiat... No parlem ja del pobre i anònim. I açò que aquests darrers solen ser més discrets… Bé, no és ver, n'hi ha alguns que...
La qüestio és no estar content, no dormir bé, fer cara de màrtir i tenir sempre un motiu d'angoixa i desanimar en tot moment qui troben feliç per algun fet o il·lusionat amb algun projecte. Açò no ho suporten.
Ets tu d'aquests addictes als maldecaps, que quan s'acumulen t'agobien però que si no en tens els cerques?
No pots viure ni un segon mínimament feliç, tranquil, assossegat, al recer de les preocupacions?
És ver que algunes cabòries són degudes a problemes greus i reals i per tenir en compte, però la major part del que els amoïna no sol tenir ni cap ni peus.
Viure angoixat tot el temps no acaba de ser viure, passant pena pel que encara no ha ocorregut, patint pel que va passar fa anys.
Com plantejar-te el present o futur partint d'aquesta actitud?
Si ets dels que en tota situació, circumstància, esdeveniment, per molt de color de rosa que t'ho pintin, sempre trobes el punt negatiu i el motiu per estar angoixat, ets un preocupohòlic i t'ho hauries de fer mirar.
Per la teva salut, sobretot, i també per deixar d'amargar els altres.
dimecres, 18 de maig del 2016
El meu blau és "el blau"?
Ella et mostra un jersei blau cel preciós que s'ha comprat i tu li dius "que guapo, és un jersei blau preciós!" I et contesta "sí, un blau molt bonic."
Però tu penses si allò que tu i ella reconeixeu com a blau ho veieu els dos igual, o cadascú ho veu diferent encara que heu convingut que allò es digui blau.
Els científics diuen que hi ha certes diferències d'interpretació dels colors per no saps què de fotoreceptors, pero açò no és la qüestió principal.
Empram paraules comunes per nombrar experiències que compartim. Però pot ser que el cervell de cada persona interpreti de manera diferent els estímuls que li arriben. I que per açò no reaccionam igual davant les mateixes circumstàncies.
A tu açò et sembla llarg i a un altre curt, a tu fred i a ella calent, per tu és bo, per aquell dolent. És fàcil; no, és difícil... Els fets positius i les desgràcies ens impacten de manera diferent: És un desastre... No n'hi ha per tant...
Som tots únics en aquest aspecte i ens hauríem d'acostumar a practicar més l'empatia, i, encara que no ho poguem saber exactament, preocupar-nos de com veuen i interpreten els altres la realitat.
Si no, és complicat arribar a gaires acords i de petites divergències poden venir grans discussions.
Molt bé, però tu continues dubtant: "el blau que jo veig és el blau? O no?"
Però tu penses si allò que tu i ella reconeixeu com a blau ho veieu els dos igual, o cadascú ho veu diferent encara que heu convingut que allò es digui blau.
Els científics diuen que hi ha certes diferències d'interpretació dels colors per no saps què de fotoreceptors, pero açò no és la qüestió principal.
Empram paraules comunes per nombrar experiències que compartim. Però pot ser que el cervell de cada persona interpreti de manera diferent els estímuls que li arriben. I que per açò no reaccionam igual davant les mateixes circumstàncies.
A tu açò et sembla llarg i a un altre curt, a tu fred i a ella calent, per tu és bo, per aquell dolent. És fàcil; no, és difícil... Els fets positius i les desgràcies ens impacten de manera diferent: És un desastre... No n'hi ha per tant...
Som tots únics en aquest aspecte i ens hauríem d'acostumar a practicar més l'empatia, i, encara que no ho poguem saber exactament, preocupar-nos de com veuen i interpreten els altres la realitat.
Si no, és complicat arribar a gaires acords i de petites divergències poden venir grans discussions.
Molt bé, però tu continues dubtant: "el blau que jo veig és el blau? O no?"
dimecres, 4 de maig del 2016
Mestre de res
Al llarg de la teva vida t'has interessat per diverses disciplines, has provat d'escriure, de pintar, has practicat la fotografia, t'has afeccionat a la música, al cinema, també has sentit inclinació per temes científics, filosòfics o literaris....
Però quan has començat a dominar o entendre mínimament qualsevol d'aquestes matèries, ja no t'ha interessat gaire aprofundir, t'ha sembla que estaves perdent el temps i ho has deixat mig abandonat, dirigint la teva curiositat cap a algun altre camp.
Ja saps que és bo destacar en alguna cosa per triomfar, insistir en un objectiu per ser un especialista, oblidar-se'n de la resta si vols ser el número un. Si vols ser considerat un guanyador t'has de concentrar en un camp.
Però tu t'estimes més anar d'aquí i d'allà, d'una manera caòtica, sense mètode ni disciplina, espipollant en tots els plats sense atipar-te'n de cap.
Així ets tu i no creus que canviïs ja a aquestes alçades de la teva vida.
Prefereixes saber una mica de tot i poder fer-te una visió global de com funciona l'univers en les seves múltiples facetes que no tenir amplis coneixements d'un tema determinat, encara que açò pugui implicar ser considerat un fracassat.
Com que saps que tot no ho pots tenir, t'estimes més ser sempre tota la vida un aprenent de moltes coses i conformar-te en no triomfar en res.
Però quan has començat a dominar o entendre mínimament qualsevol d'aquestes matèries, ja no t'ha interessat gaire aprofundir, t'ha sembla que estaves perdent el temps i ho has deixat mig abandonat, dirigint la teva curiositat cap a algun altre camp.
Ja saps que és bo destacar en alguna cosa per triomfar, insistir en un objectiu per ser un especialista, oblidar-se'n de la resta si vols ser el número un. Si vols ser considerat un guanyador t'has de concentrar en un camp.
Però tu t'estimes més anar d'aquí i d'allà, d'una manera caòtica, sense mètode ni disciplina, espipollant en tots els plats sense atipar-te'n de cap.
Així ets tu i no creus que canviïs ja a aquestes alçades de la teva vida.
Prefereixes saber una mica de tot i poder fer-te una visió global de com funciona l'univers en les seves múltiples facetes que no tenir amplis coneixements d'un tema determinat, encara que açò pugui implicar ser considerat un fracassat.
Com que saps que tot no ho pots tenir, t'estimes més ser sempre tota la vida un aprenent de moltes coses i conformar-te en no triomfar en res.
dimarts, 19 d’abril del 2016
Control absolut
Mantens rigorosament les mateixes rutines diàries per no haver d'enfrontar-te al desconegut.
Treballes des de temps remots a la mateixa empresa i mai no t'has plantejat canviar de feina, ni tan sols aprofitar alguna de les bones oportunitats que se t'han presentat. No fos que suposés algun risc a la teva estabilitat.
Dediques la meitat del teu sou a pagar la hipoteca de la casa. Potser és excessiu, però et sembla l'única manera de garantir una llar pròpia per sempre.
I una altra bona part dels ingressos se te'n va en un pla de pensions, perquè trobes imprescindible tenir ben assegurat el futur.
Et faria il·lusió fer algun viatge, veure indrets diferents, conèixer altra gent. Però quan una vegada els teus amics et van dir que et regalaven pel teu aniversari un creuer per la Mediterrània, vas declinar amablement l'oferta, vas considerar que hi havia massa factors incontrolables que et farien patir.
I així vius, dins d'una bimbolla dissenyada per a la teva total seguretat i sense assumir cap risc.
Però tanmateix, continues atemorit per qualsevol petit imprevist, obsessionat per la més mínima alteració al teu micromón, enutjat per no poder superar malgrat tot la incertesa que duu intrínseca el fet de viure...
Com més tractes de tenir el control absolut de la teva existència, més elements se t'escapen i més t'envaeix una angoixa que no et deixa estar tranquil ni un sol moment.
Treballes des de temps remots a la mateixa empresa i mai no t'has plantejat canviar de feina, ni tan sols aprofitar alguna de les bones oportunitats que se t'han presentat. No fos que suposés algun risc a la teva estabilitat.
Dediques la meitat del teu sou a pagar la hipoteca de la casa. Potser és excessiu, però et sembla l'única manera de garantir una llar pròpia per sempre.
I una altra bona part dels ingressos se te'n va en un pla de pensions, perquè trobes imprescindible tenir ben assegurat el futur.
Et faria il·lusió fer algun viatge, veure indrets diferents, conèixer altra gent. Però quan una vegada els teus amics et van dir que et regalaven pel teu aniversari un creuer per la Mediterrània, vas declinar amablement l'oferta, vas considerar que hi havia massa factors incontrolables que et farien patir.
I així vius, dins d'una bimbolla dissenyada per a la teva total seguretat i sense assumir cap risc.
Però tanmateix, continues atemorit per qualsevol petit imprevist, obsessionat per la més mínima alteració al teu micromón, enutjat per no poder superar malgrat tot la incertesa que duu intrínseca el fet de viure...
Com més tractes de tenir el control absolut de la teva existència, més elements se t'escapen i més t'envaeix una angoixa que no et deixa estar tranquil ni un sol moment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)