Les coses no sempre han estat com són ara i no tenen per què continuar sent així eternament.
Els estats del món es transformen durant la història, per les bones o les males.
Els països s’ajunten formant unions, econòmiques sobretot, però de vegades algun ja no està d’acord amb les condicions i ho vol deixar, amb el consegüent cabreig dels seus socis, especialment dels que reben més del que donen, supòs...
Partits polítics que semblaven imprescindibles en un govern d’un estat són substituïts per altres nous i diferents i no és la fi del món.
Zones en què el negoci està basat ara en un sector determinat tal vegada farien bé en deixar la por als canvis i provar en altres camps per no acabar depenent massa de poques variables. Potser s'endurien alguna sorpresa positiva...
Les tradicions i costums també baraten o ho haurien de poder fer. Maneres de procedir que en un temps eren vàlides ja no ho són tant quan canvien les circumstàncies. Tota tradició va començar sent un dia una innovació. Un experiment avui, si arrela pot ser tradició demà.
Les tradicions ajuden a la unitat i germanor d’un poble o grup però no fan que avanci, els costums donen sensació de seguretat i així es pot circular per la vida sense preocupar-se per com actuar cada dia davant els mateixos fets, però poden provocar un cercle viciós d’on és difícil sortir-ne.
L’argument de sempre, que s’ha fet així de tota la vida, no sembla gaire sòlid ni convincent.
Les tradicions han creat les civilitzacions, per bé o per mal, però els canvis i les novetats traint els costums ancestrals són allò que les fa progressar.
El canvi es la única manera d’evolucionar, sigui cap a bé o cap a malament, però restar immòbil no guanyes res. Els canvis fan por, però són necessaris, i si surten bé que no t’estranyi que altres el segueixin.
ResponElimina